Deia Aristòtil que ningú voldria viure sense amics, encara que tingués tots els altres béns del món. I és que no hi ha dubte que l’amistat és una de les coses més valuoses i belles que podem trobar en aquesta vida. Això, per descomptat, no els ha passat per alt als grans escriptors, que sovint han fet de la relació entre dues (o més) amics l’eix de les seves obres. Per celebrar el Dia de l’Amistat, que recau segons el país en el dia 20 o 30 de juliol, us proposem repassar sis autors que ens han donat una gran lliçó sobre el valor dels amics.

Amics en la literatura

La literatura ens ha brindat incomptables exemples d’amics dignes de figurar en els llibres. Alguns d’ells són francament inoblidables, i avui ens resultaria difícil imaginar a alguns personatges sense pensar immediatament en els seus companys d’aventures. Per als joves lectors, a més, la presència d’aquesta companyonia entre els protagonistes suposa un al·licient afegit a la lectura, perquè els permet projectar la seva pròpia experiència amb un sentiment que coneixen molt bé. Per això, sempre serà bona idea suggerir-los a nens i joves lectures en les quals l’amistat hi sigui ben present.

A continuació us proposem una selecció d’algunes de les nostres amistats literàries preferides i les raons per la qual ens captiven.

Tom Sawyer i Huckleberry Finn

Aquests murris i entranyables personatges, creats per Mark Twain, són els protagonistes d’un bon nombre d’aventures. Sigui navegant el Mississipí, enganyant els nois del poble perquè pintin una tanca per a ells o bé presenciant el seu propi funeral, Tom Sawyer i Huckleberry Finn troben sempre la manera de realitzar una nova i imaginativa entremaliadura. Els dos amics, inseparables, formen part sense cap dubte de l’imaginari literari popular, especialment dins de la literatura juvenil, encara que les seves aventures es llegeixen amb molt de plaer a qualsevol edat.

Per què ens encanten? Tom Sawyer és el noi més intel·ligent i astut del poble, i un líder nat. Huckleberry Finn, malgrat la seva procedència, que li dificulta encaixar socialment, és un noi innocent, lliure de prejudicis i amb una instintiva inclinació cap al que està bé. Però és únicament quan estan junts que neix l’espurna i sorgeixen les millors aventures. Les seves peripècies pels territoris del sud d’Amèrica els converteixen no sols en dos personatges literaris perfectes, sinó també en un símbol meravellós d’una vida lliure més enllà dels prejudicis socials i les convencions.

Sherlock Holmes i Watson

Sens dubte, el brillant detectiu privat Sherlock Holmes i el seu fidel amic John Watson són dos personatges que no podien faltar en aquesta llista! En quantes aventures no va acompanyar Watson el seu amic, arriscant algunes vegades fins i tot la seva pròpia vida? Arthur Conan Doyle va tenir la gran habilitat de fer-nos veure i conèixer a Sherlock Holmes a través dels ulls de Watson, amb tota l’admiració que aquest li professa, fins a tal punt que tots dos personatges han quedat inextricablement units en la cultura popular.

Per què ens encanten? Com en les millors ficcions protagonitzades per amics en la literatura, el Doctor Watson és el contrapunt perfecte de Sherlock Holmes, i és també, en un cert sentit, el personatge que dóna sentit a les aventures del seu amic: ell és qui recull i narra les gestes de Holmes, i qui l’acompanya en la majoria dels casos. Amb ell compartim per descomptat la nostra admiració pel genial detectiu. Sherlock Holmes és probablement el personatge que voldríem ser (encara que el metge i narrador no deixa d’assenyalar els seus defectes), mentre que Watson és el personatge que som. És una fórmula literària perfecta!

Mary, Dickon, Colin i el seu “jardí secret”

El jardí secret és una obra de la britànica Frances Hodgson Burnett publicada entre 1910 i 1911 i que de seguida es va convertir en un clàssic indiscutible de la literatura infantil, captivant generació rere generació de lectors. En ella, la petita Mary, després de quedar-se òrfena durant una epidèmia del còlera, és acollida pel seu sever i malhumorat oncle en una lúgubre i trista mansió. Aquí, la sorruda Mary coneix el seu cosí Colin –un noi invàlid i malcriat l’existència del qual desconeixia– i el jove Dickon, un simpàtic nen pastor capaç de parlar amb els animals. La melancolia de la mansió i dels dos cosins anirà desapareixent quan els tres amics descobreixin un misteriós jardí secret replè de bellesa, que els retornarà la il·lusió per la vida i d’aquesta manera fent tornar l’alegria i el bon humor a la casa.

Per què ens encanta? El jardí secret és un bell cant a l’amistat i a la vida. El jardí de la història es convertirà per a la Mary, el Colin i el Dickon en un lloc de creixement que treurà el millor d’ells, i que al mateix temps els oferirà algunes de les experiències més boniques de la seva infància. L’amistat demostrarà a més ser un fantàstic motor per superar obstacles que semblaven insalvables i per transformar els protagonistes en millors persones. En aquest sentit, pocs llibres han reflectit millor que est el sentit de la veritable amistat.

Els tres mosqueters i d’Artagnan

Un altre clàssic inolvidable de la literatura sobre l’amistat és Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas. Encara que la relació entre els tres amics Athos, Porthos i Aramis –els mosqueters que donen el nom al llibre– i el jove espadatxí d’Artagnan comença de manera una miqueta accidentada, amb un duel a espasa, aviat els tres mosqueters adverteixen la intel·ligència, la noblesa i el coratge de d’Artagnan i l’accepten com a amic. Durant una trama plena d’aventures, d’intrigues cortesanes i de traïcions, l’audaç D’Artagnan assumirà en gran part el lideratge del grup, la qual cosa no impedirà que els seus tres amics, bastant més grans que ell, el vegin i el tractin amb l’afecte i la cura d’un protegit.

Per què ens encanta? L’arxifamós lema dels mosqueters, “Tots per a un, i un per a tots”, recull l’essència més íntima de l’amistat: recolzar-se, ajudar-se, lliurar-se a l’altre sense esperar res a canvi, sabent que, quan ho necessitis, els teus amics també hi seran per a tu.

Robbie i Sally: amistats robòtiques

“Robbie” i “Sally” són dos relats de ciència-ficció escrits per Isaac Asimov i que formen part de la denominada “Sèrie dels robots”. “Robbie” és un robot programat per a cuidar i jugar amb una nena anomenada Gloria. No obstant això, la mare de la Gloria convencerà el seu marit de desfer-se del robot, que, segons diu, està passat de moda i a més podria espatllar-se i fer mal a la nena. Però la separació provocarà la depressió de la Gloria, i només un futur retrobament amb en Robbie podrà retornar-li l’alegria i demostrar a tothom el gran valor del robot.

Per part seva, “Sally” és el nom d’un dels cotxes amb cervell positrònic que viuen a la granja per a cotxes enretirats gestionada per Jake Folkers. Quan un empresari sense escrúpols intenta coaccionar a Jake perquè li lliuri alguns dels seus cotxes, els vehicles automàtics reaccionaran per a salvar el seu cuidador i expulsar els intrusos, revelant així una intel·ligència més refinada del que el propi Jake havia pensat.

Per què ens encanten? Tots dos contes es poden llegir com una interessant reflexió sobre l’amistat més enllà dels prejudicis, i igual que la majoria d’obres de ciència-ficció, suscita qüestions suggeridores: pot la intel·ligència artificial convenientment programada substituir un amic de carn i ossos? Podria una amistat d’aquest tipus arribar a perjudicar-nos o a resultar perillosa, o seria per contra purament beneficiosa? Les conclusions de totes dues històries apunten cap a direccions oposades, de manera que una lectura comparada de totes dues podria generar un interessant debat a classe.

El Quixot i Sancho

Per descomptat, si parlem d’amics en la literatura, no podem acabar sense esmentar l’extraordinària parella de personatges creada per Miguel de Cervantes. Tots tenim les seves figures contrastades al cap: El Quixot, alt i prim, en el seu cavall Rocinante i, al seu costat, el rabassut escuder Sancho Panza, que cavalca l’ase Rucio. La relació entre tots dos neix de manera bastant fortuïta quan Sancho es deixa seduir per la promesa d’una illa que podrà governar a canvi de la seva ajuda com a escuder, però aviat veiem néixer entre ells un sentiment d’autèntica estima que es va reforçant al llarg de les nombroses aventures que tots dos viuran junts.

Per què ens encanten? Sancho Panza encarna en tot el llibre l’amic perfecte per al Quixot. Fidel, atent, sempre disposat a ajudar, però al mateix temps capaç de discutir amb el seu amic quan no veu les coses clares (encara que El Quixot acabi sempre sortint-se amb la seva). Com en el cas de les millors amistats, el caràcter de Sancho complementa el del Quixot i viceversa, si bé a partir d’un cert punt (com sol succeir també a la vida real) les actituds de cadascun d’ells acaben contagiant-se a l’altre. I tot i que en algun moment les esperances de Sancho d’arribar a governar la ínsula promesa flaquegen, mai ho fa la seva convicció de quedar-se al costat del cavaller i cuidar-se’n (en la mesura del possible). Per part seva, Sancho treu el millor del Quixot, i així veiem en el Cavaller de la Trista Figura virtuts com la generositat, la paciència o la cortesia i la bona fe. I així es dona, per exemple, que fins i tot sent suposadament El Quixot i Sancho amo i escuder, la relació que s’estableix entre tots dos, no obstant això, no és en cap cas vertical, sinó una bella història d’amistat.

Aquesta és la nostra proposta d’amistats literàries. I a tu, se t’ocorren altres grans amics en la literatura? Quins posaries en aquesta llista? Ens encantarà llegir-ho en els comentaris!

Si t’ha interessat aquest article, no et perdis Llibres per a l’estiu: deixa volar la imaginació, Per què ens fascinen els llibres de detectius? i Com seria un diàleg entre Cervantes i Shakespeare?

Compartir: