Som conscients de tot el que s’aconsegueix amb la filosofia per a nens? Per exemple, fomentar el perfil democràtic. Una experiència en primera persona.

Reflexionem sobre els reptes educatius de l’aplicació de la tecnologia al procés d’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials.

Fins a quin punt influeix la neurociència educativa en els processos d’ensenyament i aprenentatge? Reflexionem amb l’experta María Jesús Luque.

Íngrid Mosquera defensa la llibertat de càtedra del docent i els avantatges de la memorització per continuar aprenent-se les capitals del món.

Coneixes la tècnica del semàfor? La pedagoga Vanesa Ortega ens explica com treure-li tot el partit a l’aula a aquesta estratègia d’autocontrol.

Neurociencia i creativitat són dos conceptes molt presents avui en educació. Hem après, per exemple, que hi ha una estreta relació entre música i creativitat. D’ella ens en parla tot un expert en la matèria, Joan Cuscó.

Què té a veure “The Truman Show” amb la democràcia a l’aula? I amb la filosofia? Ho pots descobrir en aquesta interessant reflexió i original paral·lelisme de Jordi Nomen, professor de Filosofia.

L’aplicació del ioga en educació té com a objectiu el poder experimentar els beneficis que aquesta disciplina aporta tant a nivell físic com mental, emocional o espiritual, entesa l’espiritualitat com un creixement personal, un camí que ens porta cap a la nostra essència. El cos ens parla, a través d’ell

El desenvolupament del pensament històric es pot aconseguir amb activitats que estimulin el seu interès i participació en els temes propis de la Història.

Quan parlem de ABP o PBL podem estar parlant d’Aprenentatge Basat en Projectes o en Problemes (o en Resolució de Problemes), en anglès Problem/*Project Based Learning. Ja el simple fet que les sigles coincideixin sembla confús, però encara ho és més si intentem distingir els dos plantejaments. Tenen més punts