Sovint ens preguntem què és la innovació en educació. En principi sembla una resposta òbvia: la innovació és la resolució dels nous problemes amb respostes noves. Però, són els problemes, veritablement nous? I les solucions, són noves?

Si llegim Aristòtil, ens trobarem amb la frase:

“Educar la ment sense educar el cor, no és educació en absolut”.

No es pot dir que Aristòtil sigui precisament un neuroeducador contemporani nostre, però el problema de la gestió emocional és ben vigent.  

O el mateix Confuci, d’una època i un context cultural força distants del nostre, que diu:

“Aprendre sense reflexionar és malbaratar energia”

No crec que Confuci visqués en una societat tant accelerada i líquida com la nostra, però ja li preocupava la pressa i la manca de pensament crític en l’educació. 

Tampoc podem dir que Benjamin Franklin hagués llegit Dewey; potser més aviat va ser a l’inrevés. Per això ens sona força innovador quan diu: 

“Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”

Podríem seguir, sens dubte, invocant autoritats educatives del passat i ens sorprendria adonar-nos com d’antiga en pot ser, la innovació. Així doncs, si els problemes i les solucions són antigues, què és la innovació?

Probablement em direu que els mitjans educatius, en especial la tecnologia, han canviat i que la tecnologia ha fet canviar el volum d’informació disponible, i això ha determinat una forma d’aprendre diferent. Segurament tindreu raó. Hi ha canvis notables i això requereix de solucions noves però, què us suggereix la frase següent d’Abraham Maslow?

“Quan l’únic estri que tens a mà és un martell, qualsevol problema comença a semblar-se a un clau”. 

Adaptem el problema a la tecnologia o la tecnologia al problema? Sembla clar que si ho fem de la primera manera, estem errant; la segona, és millor. 

Els problemes educatius sempre han existit i són reiteratius, perquè l’ésser humà, afortunadament, continua sent l’ésser humà. Però els contextos canvien i tot és mou. El temps no marxa mai enrere i tot es transforma dins la llera del riu de la vida. Així doncs, quedem-nos amb Francis Bacon, quan proclama:

“Qui es nega a aplicar remeis nous, ha de preparar-se per afrontar nous mals, perquè el temps és el major innovador”.

I si el temps és el major innovador, resulta que la innovació no és res més que- permeteu-me una analogia culinària- fer servir ingredients i estris nous en les velles menges, de forma que sense desmerèixer el sabor, afegeixin matisos inesperats i delitosos.

Descobreix les nostres novetats en el nou escenari educatiu.

Si t’ha semblat interessant, no et perdis altres aportacions de Jordi Nomen, com ara Oferir ajuda: la bastimentada docent o Una escola virtual: el mur contra la desmotivació, la ràbia i la tristesa

Compartir: