L’argument de Rebel·lió a la granja és molt clar. Farts de ser explotats, els animals de la Granja Pairal es rebel·len contra els éssers humans i funden una societat basada en la igualtat i la llibertat. Malgrat això els porcs, els animals més intel·ligents i àvids de poder, aviat infringeixen els principis d’aquesta societat igualitària a la recerca del seu propi benefici.

Animal Farm. A Fairy Story (“La granja dels animals. Un conte de fades”). Aquest és el títol que li va donar George Orwell (pseudònim d’Eric Arthur Blair) a una novel·la tan revolucionària com reeixida, que ha estat traduïda com a Rebel·lió a la granja, i que va veure la llum en un moment amb uns certs paral·lelismes amb el nostre: la crisi del model polític, les amenaces a la llibertat i el retorn de la censura… 

Les diferències també són grans, perquè en 1945 s’iniciava l’era atòmica, la política de blocs i la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial. És evident que la sàtira d’Orwell està lligada a un context diferent, però és capaç de dialogar amb totes les èpoques. Per descomptat també amb la nostra, en aspectes com l’abús de poder o el valor de la llibertat de premsa. 

Amb aquesta faula satírica, Orwell es va proposar denunciar la traïció dels ideals revolucionaris tant a la Rússia de Stalin com a qualsevol altra societat regida pel despotisme. El seu antifeixisme i antiestalinisme estava marcat per la seva defensa a ultrança dels valors de la llibertat i la igualtat, que impregnen totes les pàgines de Rebel·lió a la granja, i que mantenen la seva vigència en qualsevol proposta didàctica que fem avui. 

4 propostes per a l’aula amb Rebel·lió a la granja

Estudiar la complexitat sociopolítica del segle XX pot ser un repte a les aules d’avui, però al mateix temps és imprescindible per entendre les nostres realitats i reptes actuals. Per això Rebel·lió a la granja és, a més d’una obra literària de qualitat, un recurs magnífic per apropar-se a això d’una manera atractiva.  

Més enllà de l’estudi literari d’un clàssic universal de la literatura, és molt el que es pot aprendre d’aquesta obra, i a més, d‘una manera entretinguda i divertida, perquè el text està ple de situacions i personatges humorístics. 

• Politologia animal

La faula utilitza animals per a caracteritzar personatges històrics que s’erigeixen en símbols. Per què Orwell tria els porcs com a casta governant? Demana al teu alumnat que faci un recompte dels animals de la granja, i després elabora una taula comparativa a l’aula amb personatges històrics que a vegades, el mateix Orwell va establir: Trotski-Bola de Neu, Stalin-Napoleó… 

Quines característiques tenen cadascun dels animals? Qui són una al·legoria dels propietaris? I dels nazis? I dels líders comunistes? 

Amb aquesta activitat, l’alumnat pot desfer el camí fet per Orwell, que va començar observant els animals per explicar la lluita de classes: “Se’m va ocórrer que si aquests animals cobressin consciència de la seva força, no tindríem cap poder sobre ells”.

• Lliçons d’història… amb la mirada en l’actualitat

Endinsar-se en les característiques de grans moviments polítics en el segle XX com l’imperialisme, el feixisme o l’estalinisme, no és senzill. Tanmateix, fenòmens com la “Guerra Freda”, terme encunyat per Orwell per descriure la relació entre els Aliats i la Unió Soviètica, estan descrits a Rebel·lió a la granja de manera al·legòrica i mitjançant la personificació d’animals, per exemple, en la relació entre el porc líder Napoleó i Pilkington, l’amo de la granja Foxwood. 

El context de Rebel·lió a la granja és la Gran Bretanya dels anys quaranta del segle passat, però qüestions que aborda com la manipulació del llenguatge amb finalitats polítiques, estan a l’ordre del dia. A partir d’una anàlisi dels discursos del porc Squealer -portaveu de Napoleó-, demana a l’alumnat que busqui exemples actuals de tergiversació de la realitat i propaganda. 

I, a partir d’aquest treball, organitza un diàleg a l’aula amb el tema: Com es pot impedir la corrupció política? Com podem preservar la democràcia? 

• La llibertat de premsa

Orwell va escriure un pròleg a la primera edició de Rebel·lió a la granja que no es va arribar a publicar, en el qual parlava sobre la llibertat de premsa; una qüestió que ell coneixia de primera mà perquè havia exercit de periodista des de l’inici de la guerra. 

Demana a l’aula que busquin notícies sobre els atacs a periodistes que els impedeixen exercir el seu treball. Pots recolzar-te, per exemple, en documents d’Amnistia Internacional o de Reporters sense fronteres. 

Un projecte col·laboratiu interessant és l’elaboració d’un mapa de les amenaces a la llibertat de premsa, que permet apreciar la importància per a la qualitat democràtica d’un Estat. 

• El paper de la religió

Seguint la proposta didàctica de Francisco Antón respecte a les promeses del Paradís del corb Moisès, i la seva estreta relació amb el senyor Jones i amb els dirigents porcins, demana una reflexió a l’aula: 

Quin creus que és el propòsit de les prèdiques de Moisès? En què coincideix aquest objectiu amb les paraules de Karl Marx respecte a la religió (“la religió és l’opi del poble”)? Creus que el veritable missatge cristià es correspon amb aquestes idees sobre la religió? 

El clàssic o l’adaptació?

Fa uns dies, una professora ens deia que els seus alumnes “volien llegir sempre versions adaptades perquè les entenen millor”. La distància i la por que genera un clàssic -per qüestions com l’extensió o les fórmules lingüístiques- sol dificultar l’accés en les diferents etapes educatives. 

Per això, un acostament gradual i adaptat sempre donarà millors resultats. El gust estètic s’educa: encara que a vegades ho oblidem, això ja ho sabien els pares de l’estètica al segle XVIII, des de Hume fins a Kant passant per Diderot i Winckelmann. 

És a dir, que allò decisiu és ensenyar que la lectura és una activitat plaent, i que a més, en aquest plaer, ens enriqueix, com demostra per exemple, l’experiència del projecte Yo también veo gigantes. Com diu Francisco Antón, “mai hem d’oblidar que la literatura, com el cinema, com altres formes d’expressió artística, estan pensades per a produir plaer”.

• Revolución en la granja. 128 págs. Col·lecció Cucaña

En aquesta fidel adaptació, Eduardo Alonso agilitza la narració i crea vius diàlegs que l’amenitzen. El volum inclou una introducció, notes aclaridores sobre el lèxic i el context històric, i una àmplia proposta d’activitats per treure-li tot el partit a l’aula. Les il·lustracions de Jesús Gabán arrodoneixen una experiència lectora molt atractiva. 

• Rebelión en la granja. 224 págs. Col·lecció Aula de Literatura

Després de l’adaptació, l’obra amb les fantàstiques il·lustracions de Svetlin. L’edició compta amb un apèndix de gran valor, que inclou el pròleg -no publicat- a la primera edició sobre la llibertat de premsa, i el pròleg a la primera edició ucraïnesa, on Orwell exposa la seva posició enfront del règim soviètic a Rússia. A més, s’inclou una àmplia introducció, notes aclaridores i una guia de lectura amb anàlisi literari, textos auxiliars i activitats.

Compartir: