La robòtica educativa és un recurs que fins fa poc era impensable utilizar a les aules d’infantil, primària i secundària, ja que suposava un aprenentatge específic de les carreres científiques. No obstant, s’ha fet necessari abordar el llenguatge de la programació i la robòtica dins de l’aula des d’edats molt primerenques.

Com podem fer-ho? Què implica la robòtica? S’ha d’abordar de manera transversal? Ens serveix per desenvolupar altres competències? Tenim mil dubtes i hem volgut preguntar a tres experts en la matèria per solucionar alguns d’ells! 

 

Óscar García Pañella

Óscar García Pañella

Doctor en Realitat Virtual i PostDoc en Tecnologia per a Entreteniment. Iniciatives com a director, consultor o docent: ENTI-UB, IEBS i Cookie Box, entre altres.

Diuen els entesos i les enteses que hi ha dos tipus de competències: les dures, o “hard skills” i les toves, o “soft”.

En les primeres sembla ser que, tradicionalment, som ja molt bons: memoritzar-nos els rius i les comunitats autònomes, aprenem una fórmula matemàtica per calcular un valor numèric o no fallem, a vegades, amb les normes ortogràfiques quan escrivim, per exemple.

Però, ho som en les altres habilitats que tenen a veure amb capacitats operatives-funcionals, relacionals i emotives en el lloc de treball? Ens ensenyen a l’escola? Les practiquem suficient? Probablement no, i això que sí ho fan, i de manera intensa, en altres cultures educatives com per exemple l’anglosaxona.

I ja ens toca també, en un món tan “VUCA” (En anglès, volàtil, incert, complex i ambigu) com en el que ens ha tocat viure ara mateix, i que tant necessita de noves professions aplicades. I de ser flexibles.

Resulta que muntant robots, programant i aplicant les configuracions que implementem a la resolució de problemes concrets millorem en tecnologia, sí, i a més si ho fem en grup, negociant i sent assertius envers els altres, resulta que també creixem en la nostra capacitat d’anàlisi i síntesi, gestionem la nostra frustració i l’estrès, guanyem en eficiència, presentem comercialment i venem solucions amb il·lusió i passió… i tot gràcies a una experiència memorable que esdevé, per plaent, de gran transferència educativa.

Llavors, dic jo, però com podria algú permetre’s “no aplicar” la robòtica educativa a l’aula? I no solament per aprendre això, robòtica i tecnologia, sinó per  (no oblidem) millorar en habilitats “soft” que tanta falta en fan per treballar com cal. Es pot parlar “de tot” emprant robots. Són el mitjà i no el missatge.

 

Alfredo Pina

Alfredo Pina

Professor titular de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Pública de Navarra, especialitzat en tecnologia educativa.

Entenent l’escola com una institució educativa feta per i per a la societat i amb l’objectiu de formar els nostres estudiants per al món real, el primer que hem de fer és veure que la robòtica té aplicacions en gairebé tots els camps: ciència, indústria, medicina, agricultura, socials… Per això, la primera reflexió és que és que la robòtica és interdisciplinària i es pot o s’ha d’impartir en totes les assignatures, és transversal. 

En quin moment de la formació s’ha d’introduir la robòtica educativa a l’aula? Fa pocs anys no ens imaginàvem poder fer-ho abans de la Universitat. Però avui amb la proliferació d’estudis sobre les possibilitats de treballar el pensament computacional des d’infantil i el fet que cada vegada existeixen més artefactes digitals robòtics (físics i virtuals) i programables per a qualsevol edat, ens permet arribar a la segona reflexió i és que es pot de fer gairebé a qualsevol edat, establint un bon itinerari des d’edats primerenques, amb continuïtat fins a la Universitat per anar introduint tot el que estem denominant indústria 4.0 o fins i tot societat 5.0.

Finalment, en robòtica, com en altres matèries, és necessari que els aprenentatges siguin “autèntics”, que entenguem conceptes i que manipulem artefactes que utilitzen aquests conceptes, que ens motivin, que ens donin ganes d’estendre’ls, d’aplicar-los a l’aula i fora d’ella, i tant l’escola com la societat han d’unir-se per propiciar aquests escenaris d’aprenentatge, indagació i descobriment on puguem gaudir i aprendre.

 

Gina Tost

Gina Tost

Comunicadora, periodista especialitzada en videojocs i tecnologia i professora de la UPC

La robòtica educativa serveix per desenvolupar certes competències a l’aula, que serien més complicades d’aconseguir amb altres activitats. Aquesta sèrie d’activitats poden anar des d’infantil fins a la universitat i es fomenten al voltant d’un “robot” que permet practicar alguns aspectes com les matemàtiques, la física, la programació… però també l’art i la creativitat. És per això que m’agrada anomenar-ho STEAM i no STEM, incorporant l’A de “Art”. No ens servirà de res tenir als millors programadors algorítmics si no apliquen el raonament creatiu més enllà del lògic.

Quan parlem de “robot” no fa falta que sigui un producte humanoide, i molt menys que tingui una estructura humana. A vegades pot ser un braç mecànic o un conjunt de sensors que formen una guitarra electrònica, per exemple.

Al meu entendre, la millor manera d’aplicar la robòtica educativa seria incorporant la capacitat de reflexió fora del model tradicional o del que permet “el robot” per se. La robòtica no pot ser una assignatura més perquè està de moda, sinó una excusa per incorporar elements i competències indispensables per al futur laboral de l’alumnat.

La robòtica és un projecte, però seria interessant també aplicar-lo de manera transversal com “les llibretes” o “els bolis” o “els ordinadors”: No hi ha una assignatura de “llibretes”, sinó que és una eina transversal a totes les assignatures, i el mateix hauria de succeir amb la tecnologia.

També et pot interessar Quines aptituds fomenta la robòtica educativa i per si no els coneixes et presentem a Cubetto i a Scottie Go!

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *