Si parlem d’Intel·ligència Artificial (IA), és probable que a més d’un li vingui al cap l’argument d’alguna pel·lícula de ciència-ficció. Però la veritat és que l’avanç tecnològic de les últimes dècades ha fet que la intel·ligència artificial no sigui ja una promesa futurista, sinó una realitat molt actual i de fet omnipresent en les nostres vides. Cada vegada que fem una cerca per internet, cada vegada que interactuem amb la Siri, que triem l’opció autocompletar del correu electrònic o que traduïm un text amb un traductor en línia, estem usant tecnologia d’intel·ligència artificial.

La IA, avui dia, no només és capaç d’aprendre dels seus errors i de respondre preguntes senzilles, sinó fins i tot de mantenir converses amb un cert grau d’elaboració, de crear textos gramaticalment i semànticament correctes i de processar quantitats ingents d’informació a la recerca de patrons, entre moltes altres coses. I no hi ha cap dubte que les seves possibilitats aniran cada cop a més. Les màquines intel·ligents han arribat per quedar-se, i encara tenen molt a dir. Per tant, la pregunta que ens concerneix i que hem de fer-nos és: com afectarà la intel·ligència artificial a l’educació?

Què és la intel·ligència artificial?

Per tal de respondre a la nostra pregunta, és útil entendre bé a què ens referim exactament amb el terme ‘Intel·ligència artificial’. Aquesta noció no descriu només els robots antropomorfs de les pel·lícules futuristes o ordinadors capaços de jugar als escacs, sinó que engloba un espectre molt més ampli de funcionalitats amb aplicacions molt diverses en la nostra vida diària.

En realitat, és un error comú parlar d’intel·ligència artificial com si fos un concepte monolític: la intel·ligència artificial, més que una cosa en si, és el camp de les ciències computacionals que procura dotar els ordinadors de la capacitat d’actuar i raonar d’una manera similar als humans, tenint en compte també aspectes conductuals i emotius. Aquest objectiu pot aconseguir-se per diferents vies, i de fet ara mateix hi ha diversos camins oberts: el ‘machine learning’, xarxes neuronals artificials, el ‘data-driving’… En qualsevol cas, l’interessant de l’assumpte és que, si ensenyem a un ordinador com funciona el cervell humà, estem donant-li la capacitat d’interactuar amb ell i d’interpretar-ho correctament.

No hem de pensar en la intel·ligència artificial, per tant, com en robots antropomorfs que conviuran amb nosaltres. Es tracta, més aviat, d’un conjunt d’eines tecnològiques de les quals ens podem servir per potenciar el nostre treball i amplificar el seu abast. En aquest sentit, la por de veure substituïda la figura del docent per una màquina que assumeixi les seves funcions sembla afortunadament injustificada. Ho és, sobretot, perquè en l’ensenyament el component humà és fonamental, i d’ell depèn la formació i el desenvolupament emocional de nens i nenes. Però també perquè no és cap aquí cap a on apunta el desenvolupament d’aquestes complexes tecnologies.

Amb tot, és molt possible que la progressiva (i inevitable) introducció de la intel·ligència artificial en l’educació modifiqui tard o d’hora la idea que tenim d’ensenyament i d’aprenentatge, per la qual cosa és molt recomanable no perdre de vista el seu enorme potencial de transformació pedagògica.

Com afectarà la intel·ligència artificial a l’educació?

Segurament encara és d’hora per percebre en tot el seu abast el que la intel·ligència artificial pot aportar a l’educació, si bé és cert que cada vegada hi ha més experiències en aquesta direcció —en general amb resultats bastant positius—. En qualsevol cas, tots els beneficis que poden esperar-se de la seva incorporació tenen com a eix central un concepte clau: la personalització de l’aprenentatge. En efecte, les noves eines busquen oferir un millor ‘feedback’ a l’estudiant i poder reforçar els seus punts febles al mateix temps que en potencien els forts. Per aconseguir-ho, existeixen diverses línies d’acció, moltes de les quals ja estan començat a aplicar-se. Vegem-ne les principals:

1. Creació d’itineraris de treball

La intel·ligència artificial permet brindar a cada estudiant l’atenció que requereix, independentment que el seu ritme d’aprenentatge sigui més ràpid o més lent que el dels seus companys. Això és una cosa que a l’aula tradicional, amb ràtios de 30 alumnes per professor, resulta simplement impossible. No obstant això, la IA és capaç d’analitzar amb atenció els resultats de cada nen en cada exercici i proposar, a partir d’ells, activitats individualitzades amb les quals l’estudiant pugui treballar progressivament aquells aspectes en els quals té dificultats més grans. D’aquesta manera, els exercicis que realitzi cada alumne seran més pertinents i significatius per a la seva pròpia corba d’aprenentatge.

A mesura que la intel·ligència artificial segueixi desenvolupant-se, d’altra banda, aquesta funció serà cada vegada més sofisticada. T’imagines un ordinador que sigui capaç de llegir l’expressió facial d’un alumne per tal de captar quan se li presenten dificultats i ajustar així el ritme d’aprenentatge en funció de les seves necessitats? Doncs de fet aquesta tecnologia ja existeix: el reconeixement facial és ja una realitat, que té usos variats en la neurociència (i significativament en la neurociència educativa). Només és qüestió de temps que arribi a les escoles.

2. Reduir el pes de les càrregues administratives

La majoria de docents dedica gran part de les seves hores lectives a la correcció d’exàmens i deures i a altres tasques administratives, en general relacionades amb l’avaluació. En aquest aspecte, la intel·ligència artificial pot ser una gran aliada. Actualment, la tecnologia existent és perfectament capaç de corregir un examen de tipus test, i és només qüestió de temps que pugui enfrontar-se també a tasques més complexes, com ara entendre i avaluar respostes escrites. Quan això succeeixi, els docents es veuran deslliurats d’aquesta farragosa activitat, podent així dedicar els seus esforços i el seu temps a ajudar els seus alumnes, a resoldre els seus dubtes i a tutoritzar la seva evolució.

3. Creació de contingut intel·ligent

Un altre aspecte en el qual la intel·ligència artificial podrà ser útil és en la creació i actualització dels materials pedagògics. La IA podrà, per exemple, crear guies didàctiques específiques en funció del que cada alumne necessiti, seleccionant les tasques més pertinents per a ell o ella. I en el cas d’aquells continguts que necessiten ser actualitzats i completats, la intel·ligència artificial podrà fer-ho automàticament, sense necessitat que el professor hagi de dedicar temps a això.

4. Tutorització

Més enllà de les classes, la intel·ligència artificial pot oferir també una ajuda extra en forma de tutorització automatitzada, mitjançant l’ús de bots capaços de resoldre els dubtes dels estudiants. Aquesta eina no sols estalviarà temps al mestre a classe, deslliurant-lo de la necessitat d’insistir en conceptes que la majoria d’alumnes ja comprèn, sinó que sobretot revertirà positivament en l’autoestima i confiança dels alumnes, que podran superar les seves dificultats sense por de veure’s exposats a les burles o al judici dels altres. L’efecte previsible serà una optimització de l’aprenentatge i una menor frustració en els nens i nenes.

5. Atenció als alumnes amb necessitats especials

Un dels aspectes més interessants de la IA aplicada a l’educació són les eines que ofereix per superar les dificultats d’aquells alumnes amb necessitats especials. Les màquines intel·ligents ofereixen en efecte recursos utilíssims, per exemple, per a nens amb problemes d’audició o de visió, amb trastorns com el TDAH o la dislèxia o bé per a alumnes immigrants que tinguin dificultats per a comprendre la nova llengua. Un exemple destacable és la proposta de Microsoft Translator for Education, que mitjançant algorismes de reconeixement de veu és capaç de crear subtítols a temps real per a alumnes amb discapacitat auditiva o bé de realitzar traduccions per a aquells alumnes que encara no parlen la llengua. I és d’esperar que amb el temps sorgeixin altres programes que tinguin per objectiu salvar aquest tipus de dificultats.

6. Aconsellar els alumnes sobre les seves possibles perspectives laborals

Encara que és un dels aspectes més polèmics, hi ha gent que sosté que la intel·ligència artificial podrà oferir aviat funcions d’assessorament sobre el futur laboral, aconsellant possibles estudis o vies a seguir en funció de l’acompliment de cada alumne en els diferents camps escolars. Si bé no falta qui diu que aquesta possibilitat retalla la llibertat de triar de cada alumne, també hi ha qui defensa que aquesta orientació pot resultar-los molt útil als adolescents a l’hora de triar els seus camins, ajudant-los a considerar opcions que potser no havien pensat.

Resulta evident, doncs, que la intel·ligència artificial pot aportar grans beneficis a l’educació, i fins i tot propiciar una de les transformacions més radicals que hagi viscut el sector. Ara bé, per tal que aquesta transformació sigui beneficiosa i positiva per als estudiants, són fonamentals dos aspectes. El primer és que la comunitat educativa participi activament en el desenvolupament i en la introducció d’aquests recursos i que miri de quina manera pot respondre millor a les necessitats dels alumnes, cosa que ha de ser sempre allò prioritari. En segon lloc, és important que els docents puguin adquirir la formació necessària per a poder incorporar-los a la classe de la manera el més natural i profitosa possible. Al cap i a la fi, la mera innovació tecnològica manca de sentit si no hi ha un projecte pedagògic fort darrere.

Mangahigh: Un projecte d’Intel·ligència Artificial aplicada a les matemàtiques

A Vicens Vives creiem fermament en el potencial educatiu de la Intel·ligència Artificial, i per això estem encantats de poder presentar el projecte Mangahigh. Mangahigh és una plataforma per a l’ensenyament de les matemàtiques mitjançant la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ), que aplica la Intel·ligència Artificial per a personalitzar l’aprenentatge adaptant el ritme a les necessitats de cada estudiant.

L’equip d’experts que hi ha darrere de Mangahigh ha estat encapçalat per Marcus du Sautoy, professor de la Universitat d’Oxford i un dels grans divulgadors matemàtics de l’actualitat, i per Toby Rowland, conegut per ser el creador de CandyCrush. En els seus divertits jocs i en els seus quizzes ordenats progressivament per nivell s’ajunten les matemàtiques i l’entreteniment per a aconseguir d’aquesta manera un aprenentatge motivador i significatiu per a l’estudiant.

Si vols conèixer més sobre aquest innovador projecte, t’ho expliquem tot aquí!

Si t’ha agradat aquest article, també poden interessar-te La revolució Mangahigh: aprendre matemàtiques jugant i La nova onada educativa.

Compartir: