El pensament crític està a l’ordre del dia i, com no pot ser d’altra manera, també està ben present en els reptes educatius. La capacitat d’anàlisi, de raonament i posicionament i l’habilitat de formular noves preguntes són les aptituds que cerquem ensenyar als petits en una societat complexa i amb accés a un gran volum d’informació per discernir. 

Acumular coneixements i informació no és suficient per cobrir aquests objectius. De la teoria a la pràctica, és imprescindible que el docent promogui el pensament crític com una manera de fer: evitar oferir respostes directes a les preguntes dels alumnes i servir de model davant la resolució de problemes, pensar en veu alta i tenir una ment oberta i honesta disposada a reconsiderar tot. 

A més de ser una actitud transversal dins de l’aprenentatge, és necessari invertir temps a desenvolupar el pensament crític. Qualsevol situació d’aprenentatge és un bon espai per per plantejar problemes quotidians i identificar-ne el problema, fer una pluja d’idees sobre totes les possibles solucions, pensar els avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles i decidir quina és la millor opció final. 

Per entrenar aquest procediment, proposar activitats que serveixin de mirall per veure’s reflectit i, alhora, pensar noves i millors situacions utilitzant la creativitat és una bona manera de treballar-lo a l’aula. 

Activitats per fomentar el pensament crític

Tot seguit et proposem algunes activitats amb què fomentar les claus del pensament crític: interpretar i relacionar la realitat, pensar en clau de comunitat i amb humilitat, atrevir-se assenyalar el que no és just i posicionar-se, raonar les conseqüències i evitar “el principi d’autoritat”. 

És a dir, no utilitzar grans referents sinó pensar i crear un pensament amb models d’aprenentatge més autònoms. 

• Analitzar imatges, fotografies i el llenguatge no verbal 

Per fomentar l’aprenentatge més enllà del llenguatge verbal, acostar-se a les formes de l’art i el moviment promourà entendre amb més profunditat i de manera transversal els esdeveniments socials i culturals de tot el món. 

No et resisteixis a les xarxes, aprofita-les! És una font d’imatges i de continguts per interpretar. Observa els detalls en què s’hi fixen els alumnes i interpreteu-ne el context. 

• El jutge i el jurat

Proposeu per grups noves lleis i exposeu els vostres arguments davant la classe. Per què és necessària? Tots hi estem d’acord? Com es durà a terme? Finalment, decidir conjuntament quines adoptar o bé inventar junts una norma justa per a tots. 

• Interpretem les paraules

Aquesta activitat està pensada per comprendre els conceptes de forma crítica i més profunda. L’alumne ha de buscar un concepte al diccionari i després valorar què significa per a ell aquest concepte, demanant que l’apliqui en algun exemple de manera espontània. 

Aquest exercici permetrà ensenyar-li a comparar i contrastar significats, preguntar-li en què s’assemblen i es diferencien dos conceptes i, fins i tot, extrapolar-ho a dos personatges o dues històries. 

• Veritat, mentida o cap de les dues?

Més necessària que mai, la capacitat de discriminar la fiabilitat d’un text s’ha convertit en una competència essencial. L’era de l’anomenada “post-veritat” es nodreix de grans masses d’informació falsa que circulen a gran velocitat i s’acceleren amb cada “baula” de la cadena -cada usuari- que comparteix o reacciona amb un like. 

El pensament crític ha de ser un instrument capaç de separar, discernir (això de fet significa el verb grec krínein d’on prové) entre allò vertader i allò fals. Per això et proposem l’anàlisi de notícies, comparant el tractament de la mateixa notícia en diversos mitjans. 

Mira de donar algunes eines abans: buscar les fonts de les dades que aporta, avaluar l’autoritat de la web o el mitjà, o separar la crònica dels fets del judici. Gamifica l’activitat i fes servir eines com ara el joc interactiu iReporter de la BBC, que persegueix dotar els joves de capacitat crítica davant les notícies.     

• Del debat al diàleg         

La degradació de la paraula en mans de les tertúlies sembla imparable i es veu reflectida a tota la societat, des dels parlaments polítics a les petites reunions familiars. Més greu encara és quan es tracta de la paraula pública, el “logos” compartit al dia-logos.

La paraula i el pensament ha d’anar d’un lloc a l’altre. En aquest sentit, hem d’ensenyar més a dialogar que a debatre: aquest és competitiu i només busca imposar-se. El logos és real però invisible i l’hem de compartir per arribar entre tots a una idea consensuada. 

Prova a fer-lo visible amb un objecte a la mà que permeti parlar només a qui el té. Busca dilemes morals com el famós dilema de Heinz, temes controvertits i d’actualitat, on els alumnes aprenguin a verbalitzar els arguments de la seva postura i també de la resta. 

Coneixes més activitats per fomentar el pensament crític? Comparteix les teves idees amb nosaltres!  

Si t’agradaria saber més sobre el pensament crític, no et perdis 5 consells i 5 activitats per fomentar el pensament crític a l’aula o El gran repte, despertar el pensament crític a l’aula. 

Compartir: