L’epidèmia de la CoVid19 ho ha trastocat una mica tot i ens ha obligat a reinventar-nos i adaptar-nos ràpidament a la nova situació. El món de l’educació n’ha patit especialment les conseqüències, i s’ha vist obligat a replantejar-se moltes coses, com ara les organització dels centres, les interaccions amb i entre els alumnes, els tipus d’activitats que s’hi poden fer, etc. En aquest context, el debat sobre l’ús pedagògic de les tecnologies s’ha reanimat i ha posat de relleu les alternatives pedagògiques que aquestes ofereixen i que sovint són un complement interessant als recursos analògics, com en el cas que avui ens ocupa, la Flipped Classroom.

Ara bé, aquesta transformació pedagògica no pot fer-se en detriment dels processos d’aprenentatge naturals d’infants i adolescents, ni pot deixar de banda tampoc el desenvolupament competencial necessari a cada fase educativa –especialment el desenvolupament de les competències emocionals, que serà un aspecte especialment crític en aquest curs que hem començat–.

Cal cercar, doncs, noves fórmules que permetin assolir un equilibri entre totes dues vessants, entenent que l’educació presencial i l’educació virtual no són ni contraposades ni incompatibles, sinó que són dos mitjans al servei d’un mateix fi, que és l’aprenentatge. Aquestes fórmules, evidentment, no només ens permetran reaccionar més eficaçment a eventualitats que puguin arribar-nos, sinó que també passaran a formar part del nostre repertori de recursos de cara als reptes que ens trobem en el futur.

Què és la Flipped Classroom?

Una de les estratègies pedagògiques vinculades a la tecnologia que més força està prenent els darrers anys és l’anomenada Flipped Classroom o aula invertida. Com el seu propi nom indica, aquesta metodologia pretén invertir les postures activa i passiva que docent i alumne, respectivament, tenen a l’ensenyança tradicional.

Així, el docent deixa de ser l’emissor del coneixement que clàssicament havia sigut, incitant a què els alumnes es preparin els continguts didàctics a casa (per mitjà de vídeos breus, lectures, etc.) i intervenint només en una segona fase del procés d’aprenentatge, ara ja a l’aula, en qualitat de moderador i amb l’objectiu d’estimular la creativitat. En aquest sentit, el seu paper és fomentar el debat, facilitar recursos, aprofundir en els continguts mitjançant un abordament per projectes, i en general guiar els alumnes a través de tot el procés i comprovar que assoleixen correctament els coneixements pertinents.

La idea, és clar, no és nova, i té precedents evidents en algunes propostes teòriques dels anys 70. Tanmateix, les eines tecnològiques que avui tenim a l’abast de la mà donen a la metodologia de l’aula invertida una potencialitat que els seus precedents no tenien. La possibilitat de compartir amb els alumnes càpsules-vídeo amb explicacions, exercicis interactius per consolidar i repassar allò après i altres recursos digitals faciliten la feina fora de les parets de l’aula que aquesta estratègia pedagògica demana.

Beneficis de la ‘Flipped Classroom’

Nombrosos estudis i experiències en diferents grups d’edat estan demostrant reiteradament els beneficis de l’ensenyament flipped. Si bé és cert que la bretxa digital pot ser un obstacle important, els avantatges d’aplicar aquesta metodologia són també notables. A continuació n’enumerem els més importants:

1) Autonomia dels alumnes: En aquesta forma d’aprenentatge, els alumnes adopten un paper actiu, participant dinàmicament en el procés educatiu. La classe serà més gratificant com més coses l’alumne hi pugui aportar, de manera que es posa èmfasi en el seu paper i s’apel·la a la seva responsabilitat per garantir-ne el bon funcionament.Alumnos trabajando con la metodología Flipped

2) Aprenentatge adaptat: Al mirar-se els continguts a casa, els alumnes amb més dificultats en la matèria poden revisar si cal els materials més d’una vegada sense preocupar-se d’endarrerir el ritme de la classe. S’elimina així el component de frustració i d’estrès present a l’ensenyança tradicional, i tots els alumnes poden ser orientats més atentament en funció de les seves necessitats específiques.

3) Major motivació: En la mesura que l’estudiant és el protagonista del procés pedagògic, sent un major compromís amb allò que aprèn i s’hi implica activament. Essent conscient de la seva responsabilitat, farà el possible perquè la interacció funcioni de la millor manera possible. En aquest sentit, és important que l’estudiant sàpiga des del principi quin rol s’espera que adopti en aquest procés.

4) Optimització del temps: El docent no ha de dedicar tanta estona a explicar la teoria a classe, de manera que pot dedicar més temps a clarificar conceptes que puguin ser problemàtics i a fer activitats de consolidació més dinàmiques i atractives per als alumnes.

5) Alfabetització tecnològica: Veient l’ús recurrent de les tecnologies per part del professorat, els alumnes adquireixen de manera transversal la competència tecnològica i comencen a discernir l’ús adequat i responsable d’aquestes tecnologies.

6) Reorganització de l’espai de l’aula: L’aula deixa de ser un espai lineal i reglat, amb una clara separació entre el lloc de l’emissor i el del receptor, per passar a ser un espai de diàleg en condicions d’igualtat.

7) Foment de l’aprenentatge col·laboratiu i de la comunicació: Els alumnes han de debatre, consensuar, analitzar, etc. de manera comunitària els coneixements adquirits. Aquells amb més facilitat de comprensió poden ajudar a aquells que presenten més dificultats, creant un bon ambient de treball i camaraderia.

8) Promou el pensament crític: Les tasques de reflexió que se li demanen a l’alumne sobre cada tema fomenten el seu pensament crític i la seva capacitat de defensar el seu punt de vista i negociar postures d’acord, contribuint d’aquesta manera a la seva formació com a ciutadà responsable.

I tu, ja has provat la flipped classroom? Com ha estat la teva experiència? Explica’ns-ho als comentaris! I si vols conèixer les nostres novetats del curs 2020-2021 adequades per treballar des de la metodologia d’aula invertida, pots accedir-hi clicant aquí!

Si t’ha agradat, segurament també t’interessaran Eines per desenvolupar el pensament crític i Com serà l’educació postpandèmia?

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *