Project Zero va néixer ara fa més de mig segle a la Universitat de Harvard. Un grup de recerca encapçalat per Nelson Goodman, va començar a preguntar-se per la naturalesa específica del coneixement artístic i la seva transmissió en museus i centres educatius.

Concretament Zero era l’estat en el qual es trobava, per a ells, el coneixement sobre l’educació artística. 

“Quan s’arribi a entendre que les arts i les ciències ens empenyen a treballar amb sistemes de símbols que s’assemblen i difereixen d’una certa forma específica, potser podrem començar una recerca psicològica puntual sobre com les habilitats pertinents s’inhibeixen o reforcen entre elles; i perfectament el resultat podrà demanar que canviem la tècnica educativa”.

Goodman. Els llenguatges de l’art, 1968.

Per això, aquest text va ser un punt de partida per a Project Zero, però aviat les preguntes van anar més enllà, i persones com Howard Gardner o David Perkins van començar a treballar en el desenvolupament de la sensibilitat, en la creació i comprensió de mons o en processos d’aprenentatge en nens. 

Com a docent potser t’has preguntat coses com: com sé si els meus estudiants estan aprenent?, com puc ensenyar-los a pensar?, i també, com puc fomentar la creativitat? Segurament també et sonen conceptes com el Visible Thinking o Artful Thinking. 

Tot això té a veure amb la història de Project Zero, que ha produït marcs teòrics per a pensar la innovació educativa i metodologies que es puguin traslladar a l’aula, tenint en compte el que estem descobrint sobre aprenentatge i intel·ligència humana. 

Per exemple, projectes per a l’ensenyament de les matemàtiques com Tuhattaituri, amb un procés des de la fase manipulativa fins a la simbòlica, o el Projecte en Xarxa per a l’Educació Secundària, que fomenta l’autonomia i el pensament crític, estan en sintonia amb l’impuls original de Project Zero. 

La vigència de Project Zero i de les seves Thinking Routines

Segurament mai havia estat tan urgent i necessària una educació per a la creativitat, la cooperació i el pensament crític, i són moltes les coses que podem aprendre de Project Zero en aquest sentit. 

En el darrer any hem experimentat canvis profunds a gran velocitat, hem viscut situacions difícils dins i fora de l’escola, en un context volàtil i canviant, i hem hagut d’aprendre i ensenyar alhora a bregar amb la complexitat. 

És el moment ideal per dissenyar experiències educatives que siguin efectives en l’aprenentatge profund de continguts, tant de manera presencial com a distància, i que aquest aprenentatge sigui col·laboratiu, formant comunitats de recerca i aprenent a treballar en equip. 

Les rutines de pensament (thinking routines) són una de les propostes metodològiques que ha produït el Project Zero, que promouen el pensament creatiu i crític. Eines útils i transversals perquè l’aprenentatge sigui significatiu enfront d’una gran diversitat d’estudiants i contextos. 

• Despertant la curiositat, formant a investigadors

Un dels grans reptes per a l’ensenyament en l’actualitat, és ser capaces de fomentar la pausa, l’anàlisi i la reflexió crítica enfront de qualsevol fenomen o estímul, enfront del comportament generalitzat (d’adults) en xarxes socials.

Una rutina com Veure, pensar, preguntar-se treballa precisament això, a partir de l’observació atenta d’un objecte, que pot ser una obra d’art o una notícia d’actualitat, desplegada en 3 passos per treballar primer individualment, i després en grup.

• Sobre veritat i mentida

Tots estem exposats a la proliferació de notícies falses i manipulacions constants, i una de les conseqüències és la polarització: les qüestions controvertides es presenten en blanc o negre i cadascú es situa en un extrem sense possibilitat de dialogar. 

La Soga de la veritat ha estat dissenyada precisament per ensenyar la complexitat i el ventall de grisos que té la realitat. Una rutina de pensament que també es pot utilitzar en dilemes ètics, i que a més d’inculcar esperit científic, et prepara per arribar a un consens. 

• Un diagrama per a la comprensió

Una excel·lent rutina de pensament que involucra el Visual Thinking i que pots utilitzar per repassar continguts al final d’una unitat didàctica, o com a punt de partida per a una avaluació formativa a la meitat de la unitat.

A través d’una estructura diagramàtica, els estudiants han d’escriure 3 idees, 2 preguntes i 1 metàfora sobre el tema que estudien. Aquest és el punt de partida de l’experiència educativa, que ha de continuar amb qualsevol activitat (lectura, audiovisual…) que modifiqui el seu primer diagrama.

Amb això, aconseguirem que aprenguin a transformar les seves idees preconcebudes, a organitzar els conceptes i a visibilitzar les seves idees per ser capaços de reflexionar sobre el seu propi aprenentatge.

Si t’ha agradat et semblarà interessant Com afectarà la Intel·ligència Artificial a l’educació? o Què és la ‘Flipped Classroom’ o aula invertida?

Compartir: