El pensament crític constitueix una de les inquietuds que amb major interès es debat als fòrums acadèmics, encarregats dels processos d’aprenentatge en els temps actuals. En què consisteix i com ensenyar-ho són preguntes sobre les que investigadors i educadors no s’han posat d’acord.

En el que sí que hi ha hagut un consens és en la necessitat de formar estudiants més autònoms i creatius en totes les branques del saber, dotats d’habilitats del pensament que els permetin relacionar-se amb els coneixements i la realitat amb un criteri propi i, per tant, més lliure.

Lectura i pensament crític

Peter A. Facione defineix al pensador crític com “una persona habitualment inquisitiva; ben informada, que confia en la raó; de ment oberta; flexible; justa quan es tracta d’avaluar; honesta quan confronta els seus biaixos personals; prudent en emetre judicis; disposada a reconsiderar i si és necessari a retractar-se; clara respecte als problemes o les situacions que requereixen l’emissió d’un judici; ordenada quan s’enfronta a situacions complexes; diligent en la cerca d’informació rellevant; raonable en la selecció de criteris; enfocada a preguntar, indagar, investigar; persistent en la cerca de resultats tan precisos com les circumstàncies i el problema o la situació ho permetin”.

Per obtenir importants resultats en aquest sentit, és necessari promoure entre els estudiants, mitjançant la poderosa eina de la lectura, espais d’interpretació, anàlisi, avaluació, explicació i autoregulació des de les primeres etapes escolars.

La comprensió de lectura serà sempre el punt d’inici per accedir al pensament crític. No és possible assumir críticament un text que formi part de la realitat si no s’ha interpretat del tot bé; això és, si no s’ha reconegut el seu contingut, el seu propòsit i el seu sentit global. Arribar al significat és l’únic camí que permet, seguint el model dialèctic, prendre la distància necessària per qualificar la seva substància.

L’anàlisi s’ha d’entendre, al seu torn, com la possibilitat d’examinar les idees que sorgeixen de l’objecte d’interpretació. L’objectiu consisteix a identificar i comprendre els components que integren el text. És gràcies a l’anàlisi que l’intèrpret aconsegueix evidenciar la manera en què tots els elements es relacionen entre sí.

L’avaluació com a exercici crític

L’avaluació representa, per si sola, l’exercici crític per excel·lència, perquè amb ella s’aconsegueix una valoració dels enunciats i els arguments. És important recalcar que tot judici ha d’estar sempre acompanyat de fonamentacions objectives, capaces de sustentar les tesis i les apreciacions subjectives involucrades en les valoracions. És a través de l’avaluació que l’estudiant dóna compte del seu criteri al moment de valorar el contingut o la materialitat d’un text. És a dir, el que diu i com ho diu.

Explicar és comunicar i justificar el raonament. No es completa el procés del pensament crític si no sotmeto a la interpretació dels altres els fets i les deduccions que suporten el meu raonament. Aquest senzill exercici representa la base de la competència argumentativa, habilitat determinant en el desenvolupament del pensament i la lectura crítica.

Mitjançant l’autoregulació, l’estudiant s’enfronta finalment a l‘autoavaluació, moment determinant en el propòsit de formar individus capaços de qüestionar, validar i corregir els seus propis raonaments. És la culminació del pensament crític en tant que l’objecte d’interpretació, anàlisi i valoració el constitueixen les mateixes conclusions del subjecte crític.

Quin paper té el docent?

El paper del mestre en el propòsit d’incentivar una lectura crítica del món per part dels seus estudiants és definitiu. Estimular la idea que tota realitat humana és susceptible de ser millorada, genera una consciència que reafirma la confiança i la seguretat en el pensament propositiu.

La principal tasca de l’escola és proporcionar eines idònies per pensar de manera lliure i honesta, i d’aquesta manera, conrear la convicció, entre els estudiants, que sí que és possible canviar el món. Entendre el pensament crític com un recurs de creixement personal, és creure en la necessitat de l’assoliment que amb major urgència requereix aquesta i totes les societats: que els individus pensin per si mateixos.

També et pot interessar 5 consells i 5 activitats per fomentar el pensament crític a l’aula o El gran repte, despertar el pensament crític al’aula.

Compartir: