Des de la seva popularització als anys 70 i 80, els videojocs han comportat una transformació vertiginosa i molt significativa en els hàbits d’oci de gran part de la població, i molt especialment de nens i adolescents. A causa d’això, durant molt de temps moltes famílies i docents els han percebut com una influència negativa per als menors, que podien apartar-los dels estudis i de la socialització. Aquesta és, de fet, una concepció tan arrelada que encara perdura avui en bona part de la comunitat educativa.

No obstant això, cada vegada són més els estudis que proven els beneficis dels videojocs en el desenvolupament cognitiu i social dels nens i joves, sempre que el seu ús sigui supervisat per un adult i administrat amb mesura i de manera responsable. Al cap i a la fi, a diferència d’altres formes d’entreteniment com la televisió, el cinema o el teatre, que van precedir els videojocs, aquests constitueixen una forma d’entreteniment en la qual el subjecte abandona el seu rol passiu i adopta una actitud activa i participativa davant el que veu. La qual cosa obre, si hi pensem bé, un món de possibilitats molt interessants per als educadors. En aquest article, ens proposem explicar quins efectes positius poden tenir els videojocs en els estudiants i com aquests poden ser utilitzats de tal manera que es converteixin en un bon aliat per al docent.

Beneficis dels videojocs per al desenvolupament de nens i adolescents

Vivim immersos en una societat digital, en la qual la tecnologia evoluciona amb gran rapidesa, i no hi ha dubte que els videojocs formen part d’aquest nou context cultural. En aquest sentit, els videojocs suposen per als joves una molt bona porta d’entrada a la nova cultura digital, contribuint a la seva alfabetització digital i permetent-los familiaritzar-se amb entorns virtuals diversos, aprenent a entendre i moure’s en les regles que els són pròpies.

Però existeixen, a més, altres nombrosos aspectes positius de l’ús de videojocs de cara al desenvolupament d’habilitats i competències personals. Aquests beneficis són diferents en funció del joc i del gènere al qual pertanyi, però les principals són les següents:

Desenvolupament de les habilitat motrius i visomotrius: La rapidesa de resposta és un element fonamental en un gran nombre de videojocs, i en aquest sentit, aquests jocs poden ajudar a potenciar habilitats com l’agilitat mental o la rapidesa en la presa de decisions, i reforçar la connexió cervell-rajo.

Augment de la concentració: Al contrari del que se sol pensar, els videojocs contribueixen a un augment de la concentració, pel fet que el nen ha d’aprendre a estar atent a tot el que succeeix a la pantalla a fi de poder donar una resposta el més eficaç possible.

Potenciació de les habilitats cognitives: Segons diverses recerques, els videojocs reforcen el desenvolupament de capacitats com la memòria, l’orientació espacial o la lògica.

Afavoreixen el bon funcionament del pensament superior: L’ús de videojocs en les etapes de formació té també avantatges a l’hora d’afinar les habilitats del pensament superior, com ara la planificació, el pensament estratègic, la resolució de problemes, el pensament creatiu, l’anàlisi de situacions o l’establiment de connexions causals. En cas de tractar-se de videojocs col·laboratius, d’altra banda, també permeten aprendre la importància de la cooperació i del treball en equip.

Són un focus d’aprenentatge intrínsecament motivat: Des de fa anys, els psicòlegs estudien els videojocs com a model d’aprenentatge lligat a la motivació interna. L’autosatisfacció és un element fonamental en els videojocs, i està molt lligat a l’autoestima. Actualment, les diverses tècniques usades en els videojocs per tal d’aconseguir la implicació dels jugadors –com ara l’ús de la curiositat, del desafiament, etc.– són tingudes en compte pels principals corrents motivacionals.

Els videojocs educatius

Justament pel seu valor motivacional intrínsec, els videojocs amaguen un gran potencial educatiu, potencial que tot just ara comença a explorar-se. Encara que els videojocs, per tal de ser útils, no han d’encaixar necessàriament amb uns continguts curriculars determinats, sinó que poden servir simplement per treballar habilitats com les anteriorment referides (agilitat mental, planificació, etc.), també és possible servir-se d’ells en el marc d’una assignatura en concret.

En aquest sentit, existeixen dues possibilitats igualment interessants. D’una banda, poden usar-se videojocs educatius, dissenyats expressament per a contribuir a l’aprenentatge dels joves. Un fantàstic exemple n’és la col·lecció de jocs per aprendre matemàtiques que proposa Mangahigh, dissenyats conjuntament per Marcus du Sautoy, professor d’Oxford i reconegut divulgador matemàtic, i Toby Rowland, creador de Candy Crush. Aquests jocs se serveixen d’un disseny atractiu, d’un estimulant sistema de premis i recompenses i de la intel·ligència artificial per a propiciar una millor experiència d’aprenentatge per als nens.

De la mateixa manera, hi ha altres jocs educatius que aborden aspectes més relacionats amb l’ètica i els valors humans, com en el cas de Food Force, un emblemàtic joc impulsat l’any 2005 pel Programa Mundial d’Aliments (PAM) de l’ONU. En aquest joc, el jugador és l’encarregat de la distribució d’aliments en zones afectades per la fam, afavorint la cooperació, la sensibilitat davant els problemes socials i, al mateix temps, el pensament estratègic.

Usar els videojocs en classe

En segon lloc, també existeix l’opció de fer servir a classe videojocs ja existents, tot donant-los una dimensió educativa a través de l’acostament que en fem. Els exemples, en aquest àmbit, també són nombrosos. Alguns especialistes defensen, per exemple, l’ús de jocs d’estratègia o ambientats en altres èpoques per aprendre història. La possibilitat d’una reflexió històrica contrafactual o d’una experiència immersiva caminant per l’antic Egipte pot ser un complement perfecte a l’aprenentatge de dates i fets històrics.

En alguns casos, són els propis dissenyadors de videojocs els que ofereixen la possibilitat de treure profit dels recursos que ofereix el seu producte. És el cas, per exemple, del popular joc Minecraft, que el 2016 va treure a la llum la seva versió educativa. Aquesta plataforma ofereix al professor, si vol dedicar-li el temps, nombrosos recursos per abordar disciplines tan diferents com la biologia o la literatura d’una manera atractiva per als alumnes i capaç d’implicar-los activament en el procés d’aprenentatge.

El videojoc com a eina educativa

Els videojocs són un recurs amb infinites possibilitats en l’àmbit de l’ensenyament, que caldria no menysprear. A més, no hi ha dubte que els videojocs formen part de la realitat dels nostres nens i joves i fins i tot de la de molts adults, i que cada vegada estaran més present en les nostres vides. En aquest sentit, l’escola no pot quedar-se al marge d’aquest procés de digitalització.

Ara bé, cal no oblidar que els videojocs són, en tot cas, un instrument més, del que podem servir-nos juntament amb molts altres. Tampoc cal perdre de vista el seu caràcter potencialment addictiu, especialment sensible en nens i adolescents. Per això, és important que l’acostament als videojocs es faci amb prudència, sense abusar d’ells i mantenint sempre una supervisió responsable del seu ús.

Tanmateix, tot plegat considerat, és important no témer a aquesta nova i fecunda forma de llenguatge audiovisual, i veure què pot aportar-nos com a docents, tenint en compte que es tracta d’una interessant i atractiva via d’acostament als nens.

Obviar l’existència de la cultura digital en la qual viuen immersos els nens, o lamentar-la com un mal inevitable pot ser un error. Sobretot perquè el fet que girem la vista no farà que els nens i adolescents deixin de jugar. Si el seu acostament als videojocs és naturalitzat i passa a formar part de la seva educació, serà molt més fàcil que els estudiants arribin a tenir una perspectiva més crítica, elaborada i reflexiva sobre allò a què estan jugant, i sobre el fet de jugar en si mateix.

Compartir: