Sovint la tecnologia és vista en l’àmbit educatiu amb suspicàcia i escepticisme, i jutjada com un element impersonal que desvirtua les relacions a l’aula. Però res més lluny de la realitat. En veritat, la tecnologia és una eina que ofereix magnífiques oportunitats per humanitzar l’educació, fent de l’escola un espai més personal, estrenyent les relacions entre estudiants i docents, estimulant l’interès dels joves i permetent un millor seguiment pedagògic per part del professor o professora.

Com amb qualsevol eina, tot dependrà de com la tecnologia sigui usada en classe, i que aquest ús sigui degudament supervisat i monitorat pel docent. La tecnologia pot també, sens dubte, tenir desavantatges; això no obstant, aquests inconvenients són proporcionalment mínims en comparació amb els beneficis que presenta. En tot cas, una gestió adequada de la classe sabrà reduir o evitar uns i maximitzar els altres.

En aquest article, t’expliquem de quines maneres l’ús de la tecnologia a l’aula pot humanitzar l’educació.

Com pot la tecnologia humanitzar l’educació?

Ja hem dit, però val la pena subratllar, que no és l’ús de la tecnologia en si mateix el que humanitza l’educació, i que per aconseguir complir aquest objectiu cal que es donin algunes altres condicions. Amb tot, la veritat és que els recursos tecnològics estan sent integrats cada vegada més feliçment dins d’un nou paradigma educatiu que posa a l’estudiant en el centre del procés d’aprenentatge, i que li atorga un paper actiu en aquest.

En aquest sentit, la tecnologia ofereix un interessantíssim instrument per a la individualització i personalització de l’ensenyament. A continuació, t’expliquem alguns dels nombrosos avantatges que aquesta ens brinda:

Trenca les dinàmiques unidireccionals

En l’educació tradicional, la classe és concebuda com un espai de simple transmissió del coneixement, en el qual l’alumne-receptor escolta atentament al professor o a la professora, que bolca la seva saber (o part de la seva saber) en ells. Els estudiants intervenen només molt puntualment, quan se’ls pregunta directament.

Tanmateix, en el nou model educatiu, l’aprenent guanya autonomia, convertint-se també en un agent actiu, que investiga, descobreix, explora i participa. En aquest context, la tecnologia permet reforçar aquest procés, oferint nombroses oportunitats per donar a l’estudiant un paper més dinàmic en la construcció del seu aprenentatge. Podem incitar al nen o adolescent a buscar la informació de manera autònoma (i a jutjar-ne críticament la validesa), a participar en fòrums, a crear nous continguts (vídeos, pódcasts…)… entre d’altres infinites possibilitats.

En la mesura en què reforça l’autonomia de l’estudiant i el dignifica, la tecnologia contribueix a humanitzar l’educació.

Permet adaptar el ritme d’aprenentatge a cada alumne

Per a tots aquells estudiants que presenten dificultats amb alguna matèria o amb algun tema en concret, la tecnologia esdevé una ajuda inestimable. L’ús de les TIC afavoreix que tots els alumnes, independentment del seu nivell, aconsegueixin els mateixos objectius al seu ritme. Estratègies com la ludificació, o la presentació dels continguts en forma de càpsules d’informació (en format vídeo, àudio, per exemple), permeten que els estudiants més endarrerits puguin dedicar el temps que necessitin a interioritzar els continguts, repetint els exercicis o consultant els recursos tantes vegades com ho precisin. En aquest sentit, la Intel·ligència Artificial pot aportar a més un interessant valor afegit al procés, detectant quines són les necessitats d’aprenentatge de  cada alumne en funció del seu rendiment i oferint-li els continguts més adequats al seu nivell.

D’altra banda, el docent pot emprar les eines tecnològiques per a consultar les estadístiques sobre l’acompliment i progrés de cada estudiant, i aprofitar aquesta informació a l’hora d’organitzar les seves classes.

Dóna veu a tots els alumnes

Dins de l’esquema de la classe tradicional, les intervencions dels alumnes estaven subjectes a molts condicionants. Generalment, eren els aprendientes més avantatjats i els menys tímids els que s’atrevien a intervenir en classe, beneficiant-se així d’una major atenció per part del docent i podent sentir-se més realitzats a l’aula. No obstant això, com a contrapartida, una gran part dels estudiants sovint no arribaven a participar en la classe, no necessàriament per falta d’interès, sinó per timidesa, per nervis o per por d’equivocar-se. A causa d’això, molts d’ells no aconseguien sentir-se implicats amb allò que aprenien i es limitaven a desconnectar.

Amb l’ús de les TIC, aquest inconvenient resulta molt més fàcil de superar. Les intervencions dels alumnes no queden restringides a l’espai de l’aula, i no impliquen una exposició tan dràstica als seus companys. Se’ls pot induir, per exemple, a respondre en fòrums, donant la seva opinió o plantejant aquells aspectes que els causin més problemes, i podem fins i tot convidar als altres companys a contribuir en les respostes i propiciar una major interacció entre ells. Les discussions es converteixen així en un espai en el qual tots els estudiants poden participar activament. D’aquesta manera, s’estableix una comunicació que no és únicament vertical, ja que els intercanvis es donen també en un pla horitzontal, i aconseguim establir una relació més humana entre els diferents actors de la classe.

Facilita el treball en equip

Encara que alguns pensin el contrari, la tecnologia pot millorar substancialment el treball en equip en la classe. A dia d’avui disposem d’innombrables eines que no teníem uns anys enrere i que fan molt més fàcil la col·laboració dins d’un grup de persones. Sense anar més lluny, les eines de treball en el núvol, que permeten compartir els progressos en temps real, són un utensili molt útil a l’hora de plantejar treballs en equip. Ara bé: ¿significa això que els estudiants han de deixar de trobar-se físicament per a fer aquests treballs? Per descomptat, la resposta és no; però, novament, les TIC ofereixen un fantàstic complement als formats tradicionals.

De la mateixa manera, la ludificació o ludificació és un molt bon recurs per a crear contextos col·laboratius a l’aula. Els aspectes lúdics fan de l’entorn d’aprenentatge un entorn amable i ajuden a humanitzar l’educació.

Permet rebre informació més detallada sobre els alumnes

Les tecnologies educatives posen a la disposició del docent nombrosos mecanismes a través dels quals podem recollir informació relativa als nostres alumnes, així com de la seva percepció de la classe. És una bona idea servir-se d’ells per a adaptar millor les nostres classes a les necessitats dels nostres estudiants. Recursos com a enquestes, quizzes, eines autoevaluativas, tutorització en línia… són de gran utilitat a l’hora de definir la nostra estratègia pedagògica i de conèixer millor als nostres alumnes.

Dóna als estudiants l’oportunitat de ser ells mateixos professors

La tecnologia també pot aprofitar-se per a donar als estudiants l’oportunitat d’explicar el que han après, quelcom que resulta molt útil per a reforçar els seus coneixements. Convidar-los a realitzar un videoblog sobre els continguts del curs, o proposar-los que desenvolupin més a fons algun dels temes estudiats en format vídeo o àudio i després compartir-ho amb els seus companys és una magnífica manera de fer-los sentir que el que estan aprenent és important i que ells són els autèntics protagonistes de la classe.

Prepara als alumnes per al futur

Les tecnologies de la informació i la comunicació han vingut per a quedar-se, i no hi ha dubte que tindran un paper molt important en la vida futura dels nostres nens i joves, tal vegada major fins i tot que ara. No obstant això, el fet d’haver nascut en l’era tecnològica no fa d’ells necessàriament nadius digitals hàbils i responsables –abans el contrari–.

Per això és important que el sistema educatiu pugui ensenyar als estudiants el meravellós potencial de la tecnologia com a eina per a aprendre, per a resoldre problemes reals i per a millorar el món. Educar-los, en definitiva, en un ús adequat i ampli d’aquesta, que no els limiti a ser consumidors passius sense esperit crític, sinó usuaris creatius i conscients de les enormes possibilitats dels útils tecnològics.

En aquest sentit, la inclusió de les tecnologies a l’escola és un aspecte fonamental d’aquesta formació. Introduir-les implica acompanyar als nens i adolescents en els seus primers contactes amb uns utensilis que formaran part de la seva vida. Implica familiaritzar-los amb la tecnologia com a eina de treball, de recerca i de creació. I per tant, significa fer de l’escola un lloc més humà i adaptat al nostre temps. Perquè humanitzar l’educació també significa brindar un coneixement actualitzat, útil i significatiu per als estudiants, que els ajudi a desenvolupar al màxim el seu potencial dins del context en què els ha tocat viure.

Si t’ha interessat aquest article, no et perdis La tecnologia al servei de l’educació: 3 projectes integradors, La alfabetització digital avui: 6 iniciatives contra la breixa digital i Com afectarà la Intel·ligència Artificial a l’educació?

Compartir: