Una de les més importants novetats de la nova llei educativa espanyola, batejada amb el nom de LOMLOE, és el seu caràcter eminentment competencial. Si l’anterior llei (LOMCE) estava estructurada a partir de l’aprenentatge d’uns determinats continguts (definits en blocs temàtics), l’esquelet i nucli de la LOMLOE el conformen, tant en educació primària com en la secundària, les anomenades competències clau. Aquestes competències clau recullen una sèrie de coneixements, actituds i habilitats transversals a totes les assignatures i transmeses en un context aplicat que busquen oferir als estudiants eines útils tant dins de l’escola com en el seu dia a dia de futurs ciutadans.

En aquest post, ens proposem explicar-te en què consisteixen exactament aquestes competències clau i quina és la seva importància dins del nou currículum.

Les competències clau

En la nova llei educativa, les competències clau han estat definides a partir de la recomanació del Consell de la Unió Europea relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, tenint en compte a més els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Segons la citada recomanació, l’ensenyament de les competències claus és fonamental perquè els individus aconsegueixin un ple desenvolupament individual, social i professional en un món marcat per la globalització, la tecnificació i el canvi constant.

Les competències clau es defineixen, en essència, com un conjunt de coneixements, capacitats i actituds. Els coneixements (“saber”) recullen fets, idees i conceptes que adquirim de manera abstracta; però són les capacitats (“saber fer”) les que permeten utilitzar i articular els coneixements assimilats en un context determinat, obtenint d’aquesta manera resultats concrets. Les actituds (“saber ser”), al seu torn, defineixen les mentalitats i la disposició a actuar davant determinades idees o situacions.

A partir d’aquesta definició tripartida, es plantegen 8 competències claus, que han de sostenir el pes de l’educació en les diferents àrees (a primària) i matèries (a secundària):

1. Competència en Comunicació Lingüística (CCL)

S’entén com el “resultat de l’acció comunicativa dins de pràctiques socials determinades”, i reuneix modalitats comunicatives tan diverses com l’expressió oral i l’expressió escrita, però també la comunicació audiovisual mediada per la tecnologia. És nuclear perquè el llenguatge és percebut com un aspecte primordial de la socialització i de l’aprofitament de l’experiència educativa.

En termes pràctics, implica que els estudiants arribin a entendre la diversitat del llenguatge, amb els seus diferents estils i registres. També en són elements fonamentals la capacitat d’expressar-se oralment i per escrit de manera apropiada i ajustada al context, i l’habilitat de comprendre textos complexos. I en últim lloc, s’apunta a què els alumnes estiguin predisposats a un diàleg crític i constructiu i que siguin conscients de l’efecte que el llenguatge usat té en els altres.

2. Competència plurilingüe

Implica utilitzar diferents llengües, a més de les pròpies, de manera eficaç per a l’aprenentatge i per a la comunicació. La competència plurilingüe parteix de les experiències individuals del estudiants per desenvolupar estratègies que els permetin realitzar transferències d’una llengua a una altra, incloent en el procés llengües estrangeres o llengües clàssiques si s’escau. Integra, a més, el rerefons històric i cultural d’aquestes llengües, incitant al desenvolupament d’un repertori lingüístic més ampli i al coneixement, valoració i respecte de la diversitat lingüística en el context d’una societat democràtica i plural.

3. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT)

La competència matemàtica es refereix a la “capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per a descriure, interpretar i predir” la realitat. És una competència que mobilitza coneixements sobre els números i les representacions matemàtiques i la correcta interpretació de les dades. Les actituds i valors que defineix es basen en el rigor i en el respecte a la informació raonada.

D’altra banda, les competències bàsiques en ciència i tecnologia garanteixen un acostament al món físic a través d’accions “orientades a la conservació i millora del medi natural, i decisives per a la protecció i manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles”. Apliquen, per a aconseguir-ho, la racionalitat científica i la tecnologia disponible per tal de fer avançar, a través de nous descobriments i debats, el coneixement científic.

Aquesta competència pretén promoure les habilitats necessàries per identificar preguntes pertinents i resoldre problemes, prenent decisions basades en proves i arguments, així com una actitud crítica i el respecte per les dades i la seva veracitat.

4. Competència digital (CD)

La competència digital “implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació” en un ampli ventall de contextos i per a nombrosos fins, que van des de la feina fins a l’oci. Requereix el coneixement dels codis informàtics, tant textuals com gràfics i sonors, i de les lleis, els drets i les llibertats que regeixen l’espai digital.

Es vol així impulsar la familiaritat amb els entorns digitals i l’ús de les eines adequades per a resoldre problemes o situacions de la vida diària, buscant informació, creant contingut o valent-se dels canals de comunicació disponibles, a més d’altres funcionalitats. És central també el foment d’una actitud crítica i un ús ètic i segur de les TIC.

5. Competència per a aprendre a aprendre (CPAA)

Es defineix com la “habilitat per a iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge”, coneixent els propis processos cognitius per tal de gestionar-los de manera cada vegada més autònoma. La competència per a aprendre a aprendre es concreta en una metacognició per part de l’aprenent sobre allò que sap i allò que desconeix, en el coneixement del context de cada matèria així com de les tasques que se li demanen, i el coneixement de les estratègies disponibles per a afrontar aquestes tasques. En aquest sentit, la capacitat d’autoavaluació hi juga un paper important, com també el juga el fet que els alumnes se sentin protagonistes del seu propi aprenentatge.

La confiança, la curiositat i la motivació incloses en aquesta competència es fomenten a través del plantejament de metes realistes a curt i mitjà termini, la consecució de les quals ha d’afermar el sentiment de realització personal i l’autoconfiança.

6. Competències socials i cíviques

Consisteix en l’habilitat d’usar els coneixements sobre la societat per interpretar i afrontar problemes socials, procurant el benestar individual i col·lectiu i promovent conceptes com la democràcia, la justícia, la igualtat, la solidaritat o els Drets Humans. Per a això, és primordial el coneixement dels esdeveniments històrics (especialment dels més recents), la comprensió dels processos socials i culturals, així com la construcció d’una cultura del respecte, de la implicació social i de la col·laboració.

Es pretén que els estudiants arribin a ser capaços de comprendre els codis de conducta pertinents en cada context, d’expressar els seus punts de vista respectant els aliens, de ser tolerants pel que fa a les diferències, i de tenir una mirada crítica sobre el món, gràcies a la qual puguin qüestionar els seus propis prejudicis. D’aquesta manera, els joves podran comprometre’s activament en la construcció d’una societat més cohesionada, justa, respectuosa i integradora.

7. Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor (SIE)

Aquesta competència implica essencialment “la capacitat de reconèixer les oportunitats existents per a les activitats personals, professionals i comercials”, i mobilitza coneixements referents al context social en el qual es es viu, una comprensió genèrica del funcionament de les institucions i dels organismes empresarials i sindicals, o habilitats com la capacitat de planificació, tant en la vida personal com en la professional. Inclou, a més, la reflexió sobre les implicacions ètiques de les decisions preses i la creativitat en la cerca de solucions.

Les capacitats associades són, sobretot, la capacitat d’anàlisi, l’adaptació al canvi, l’autocrítica i la bona comunicació, mentre que les principals actituds implicades són la iniciativa, l’autoconeixement i una mirada creativa sobre els problemes que els estudiants hagin d’afrontar en el seu futur.

8. Competència en consciència i expressions culturals (CEC)

La Competència en consciència i expressions culturals “implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar amb esperit crític” les diferents manifestacions culturals i artístiques i entendre la seva importància com a patrimoni i riquesa cultural dels pobles.

No sols es pretén fomentar aquestes manifestacions com a font d’enriquiment i de gaudi, sinó també assimilar els seus codis estètics i culturals a fi de poder usar-los com a mitjà d’expressió i comunicació personal. Requereix, per tant, adquirir una base de coneixements àmplia i variada sobre nombrosos aspectes culturals i socioculturals, incloent l’art i la seva història, la literatura, la filosofia, la tecnologia, el medi ambient, la història cultural… i ser capaços de realitzar connexions entre aquests fenòmens i entendre les seves dinàmiques i codis.

Es volen fomentar així actituds com el respecte a la diversitat cultural i el diàleg entre cultures, la creativitat i l’apreciació, l’interès i valoració de les obres artístiques i culturals.

Competències clau, descriptors operatius i competències específiques

Les competències clau són, com hem dit, uns paràmetres ordenadors de caràcter transversal, que regeixen els coneixements i habilitats que els estudiants han d’assimilar durant la seva escolarització.

Ara bé, les vuit competències clau es desenvolupen en forma de Descriptors Operatius en cadascuna de les dues etapes de l’ensenyament bàsic, detallant quines capacitats i coneixements ha d’adquirir l’alumne en finalitzar aquestes etapes. A partir d’aquests descriptors operatius es defineixen les Competències Específiques, que són l’eix vertebrador del currículum en cada àrea, establint els sabers bàsics i els criteris d’avaluació pertinents per a determinar l’assimilació de cada competència.

Però, més enllà d’això, el plantejament competencial de la LOMLOE apunta a un creixement personal que rebassi les parets de l’escola, i que ofereixi a l’estudiant eines que puguin ser-li d’utilitat i profit en la seva vida quotidiana, fins i tot una vegada superada l’etapa d’escolarització. D’aquesta manera, pretén facilitar l’adquisició de nous coneixements i la seva organització, així com el descobriment noves formes d’acció que contribueixin al ple desenvolupament dels estudiants com a persones i com a ciutadans.

Esperem que aquesta revisió de les competències clau t’hagi estat útil! I si vols saber més sobre la LOMLOE, et convidem a consultar també els següents posts:

5 claus de l’avaluació en la LOMLOE

7 claus per a preparar-se per a la nova LOMLOE

6 propostes per a una educació inclusiva

Compartir: