A principis del 2021 ha entrat en vigor a Espanya la LOMLOE (Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d’Educació), 8a llei d’educació de la democràcia, en un moment de grans transformacions culturals i tecnològiques

La LOMLOE arriba, a més, després d’un any difícil, en el qual s’ha posat a prova la capacitat d’adaptació de la comunitat educativa, i s’ha posat de manifest la necessitat de canvis en qüestions com les competències digitals o la capacitat inclusiva

Com succeeix habitualment davant totes les modificacions en la llei educativa, han sorgit dubtes sobre el contingut i les implicacions que tindrà per a la labor docent a partir del proper curs escolar. Per això, volem resumir-te alguns aspectes clau en matèria didàctica i metodològica

Més enllà que molts centres educatius estiguin començant a planificar per a adaptar-se a la nova llei, ens agradaria resumir-te algunes claus del seu contingut, perquè la transició sigui senzilla i efectiva, aprofitant que el curs arriba al final.

El calendari 2021-2024

D’entrada, veurem quan i com es desplegaran les modificacions en el temps, al llarg dels tres propers cursos. 

Des de gener de 2021: Canvis en la participació del Consell Escolar, que tindrà més competències, buscant una major participació i participarà en la selecció de la direcció. Una major autonomia per als centres educatius en l’organització de projectes educatius. Modificacions en l’admissió d’alumnes. 

2021-2022: Canvis a l’avaluació i les condicions de promoció en cada etapa educativa, i les condicions d’accés als diferents ensenyaments. Canvis en les condicions de titulació en l’ESO, cicles formatius de grau bàsic i batxillerat, i en la regulació dels ensenyaments professionals de música i dansa dins del sistema educatiu.

2022-2023: Modificacions en l’organització del currículum dels cursos imparells en Educació Primària (1r, 3r, 5è), ESO (1r i 3r), Batxillerat (1r) i Cicles formatius de grau bàsic (1r). 

2023-2024: Modificacions en l’organització del currículum dels cursos parells en Educació Primària (2n, 4t, 6è), ESO (2n i 4t), Batxillerat (2n) i Cicles formatius de grau bàsic (2n), així com en l’accés a la universitat i en les noves avaluacions de diagnòstic a 4t de Primària i 2n d’ESO. 

7 claus educatives de la LOMLOE 

  • Aprenentatge competencial i significatiu

La nova llei subratlla el desenvolupament de competències transversals des de l’Educació Primària, per a un aprenentatge continu aplicant coneixements en situacions reals que faciliti la participació social i laboral, amb projectes que incentivin una escola activa

En aquest sentit, durant l’ESO s’apunta a propiciar un “aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu”, i per a això es proposa treballar per àmbits, combinant assignatures en tots els cursos, exceptuant 4t, a on es detallen les matèries.Llibres, tablet i mascareta per il·lustrar la LOMLOE 

En cadascuna d’elles, és important utilitzar materials que apostin per la personalització de l’aprenentatge, fomentant la recerca i promovent el treball col·laboratiu. 

  • Competències digitals

Dins de les anteriors, les competències digitals mereixen un apartat especial pel gran pes que tenen a la LOMLOE des del seu preàmbul. L’ús generalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació fan necessari un enfocament modern de la competència digital per a alumnes i docents, amb recursos des de Primària.

L’adaptació al canvi digital i l’extensió de l’aula en el temps i l’espai, no es redueix a l’ús de dispositius o TIC, sinó que també inclou un enfocament transversal, des de l’Educació Primària, que eduqui en l’ús crític i creatiu de les tecnologies

A més, tenint en compte l’experiència recent, la disposició addicional dècima fa referència a la previsió en cas d’haver d’adaptar-se a una educació a distància, posant l’accent en la coordinació de docents i famílies i la disposició de mitjans tècnics necessaris. 

  • Avaluació contínua 

La LOMLOE defineix l’avaluació com a “contínua, formativa i integradora”, i la consecució de competències marcarà l’avaluació i les promocions de cicle. A més, enfront de la revàlida, s’apostarà a partir del curs 2023-2024 per una avaluació diagnòstica de competències en tots els estudiants de 4t de Primària i 2n d’ESO. 

En línies generals, es subratlla una avaluació contínua i global (Article 20), que tingui cura especialment de la continuïtat en la formació de l’alumnat. Això es tradueix a l’aula en el disseny d’avaluacions que tinguin en compte la consecució de competències i estratègies d’autoavaluació i avaluació contínua. 

D’altra banda, es busca reduir l’alta taxa de repetició dels alumnes en Primària i ESO, en el marc dels països de la OECD, així com una taxa d’abandonament escolar força superior (19%) a la mitjana europea (10,8%). 

S’ha recuperat la diversificació curricular i s’han reduït itineraris a partir de 3r d’ESO, moment a partir del qual es pot continuar, cursar una diversificació que redueix la complexitat del currículum, o una FP de grau bàsic. 

  • Cicles Formatius de Grau Bàsic 

Les principals novetats en l’àmbit de la Formació Professional tenen a veure amb major flexibilitat en les vies d’accés a aquests estudis i amb l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport (punt 7 de l’article 39).Grup a classe amb mascareta, i amb educació híbrida paper i digital 

Els nous Cicles Formatius de Grau Bàsic permetran adquirir un títol de Tècnic i el Graduat en l’ESO, seguint l’esperit de la llei que apunta a augmentar les oportunitats educatives i formatives, evitant el cost social i personal de l’abandonament escolar. 

L’avaluació queda regulada per mòduls i àmbits en els cicles formatius de grau bàsic, i existirà la possibilitat d’accedir a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà o Superior mitjançant un curs, reforçant les possibilitats d’accés

  • Educació inclusiva 

L’equitat i la capacitat inclusiva del sistema educatiu és una de les claus de la LOMLOE. El principi de la inclusió educativa travessa tots els aspectes i etapes educatives i s’ha posat especial èmfasi a garantir-la ja durant l’educació primària. 

Quant a l’Educació Especial, tindrà lloc una transició des de dues xarxes paral·leles cap a un model inclusiu, tenint en compte que a la llei s’apunta a un període de 10 anys perquè els centres comptin amb els recursos necessaris per a atendre l’alumnat amb discapacitat. 

D’altra banda, té com a objectiu assolir una millor distribució d’alumnes amb rendes baixes per tal d’evitar la segregació escolar, amb reptes per a l’administració com la reducció de ràtios en entorns desfavorits. 

  • Coeducació en totes les etapes educatives

El foment de la igualtat entre homes i dones està molt present a la LOMLOE, com a element transversal de totes les àrees en aspectes crucials com la prevenció de la violència de gènere i el respecte a la diversitat, des de la pròpia vivència d’una coeducació efectiva i basada en la igualtat. 

De nou, es tracta d’un aspecte transversal que s’ha d’abordar en totes les àrees, a més de tractar-se com a contingut clau en l’àrea d’educació en valors ètics i cívics.Educació ambiental de nena, dibuixant conceptes de sostenibilitat

  • La transició ecològica 

Com podem llegir a l’article 110.3, la LOMLOE té molt present els plantejaments de la recent Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. De fet, als principis d’educació establerts en lleis anteriors, afegeix la lletra “R” sobre l’educació per a la transició ecològica

En aquest sentit, l’objectiu és que l’alumnat desenvolupi empatia cap al seu entorn social i natural aprenent l’impacte de les seves accions, treballant de manera transversal els Objectius de Desenvolupament Sostenible, com apunta el Projecte en Xarxa

Si t’ha resultat interessant, et recomanem 6 propostes per a una educació inclusiva o la nostra entrevista a l’educadora social Marta Comas Sàbat.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *