Aquest Dia Internacional és, com succeeix en altres casos, un dia per fer balanç i sensibilitzar sobre un deute pendent que hem d’afrontar com a individus i com a societat: a casa, l’aula o el carrer. Quin ha estat el paper de la dona en la ciència? 

Fer-nos aquesta pregunta ha de servir també per preguntar-nos Quin serà el paper de les nenes d’avui a la ciència del futur? Això és el que es va proposar plantejar la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, en aprovar fa nou anys el seu informe previ a la declaració d’aquest dia.  

Del que es tracta, no és només de reivindicar el paper necessari i decisiu de les dones en la comunitat científica i el desenvolupament tecnològic, sinó també de promoure l’accés de la dona i la nena a l’educació, la capacitació i la recerca científic-tecnològica.       

En l’actualitat, es calcula que menys del 30 per cent de la recerca científica està en mans de dones, malgrat que en alguns d’aquests estudis la proporció femenina és molt major.    

El paper de l’educació de nens i nenes des dels primers anys és crucial per afrontar el problema, que té molt a veure amb la repetició d’inèrcies que negaran a les dones del futur el seu dret a desenvolupar una carrera científica en igualtat. 

Dues propostes per a reivindicar el paper de la dona en la ciència

Encara sobreviuen prejudicis que porten a creure a moltes persones, dones i homes, que les professions científiques són més “adequades” als homes, o que les dones no les poden desenvolupar amb el mateix èxit.

Que nens i nenes tinguin referents femenins des de petits, pot contribuir sens dubte al fet que normalitzin el paper de la dona en la ciència. Moltes de fet ho han tingut! I ho han fet superant moltes dificultats. Aquestes són les nostres propostes per aconseguir-ho. 

• Marie Curie

Marie Curie és una de les protagonistes de la col·lecció “Històries genials”, que ens apropa a figures rellevants de la cultura i el coneixement d’una forma senzilla i amena, a partir de la biografia de cadascun. 

Pocs exemples millors per reivindicar el paper de la dona en la ciència que el de Curie, una llarga carrera científica que va culminar amb grans descobriments en el camp de la física i la química i dos reconeixements en forma de sengles Premis Nobel.   

No obstant això, el camí no va ser fàcil des del principi, perquè com la seva germana, Marie Curie va haver d’estudiar a París amb molt d’esforç, ja que a la Universitat de la seva Varsòvia natal només s’admetien homes.

Curie va ser una pionera en molts aspectes, tant pel que fa a les contribucions científiques, com al paper femení en l’educació superior i la ciència, materialitzat en el fet d’haver estat la primera dona en haver rebut un Premi Nobel. 

Amb aquest llibre escrit per Jane Kent i il·lustrat per Isabel Muñoz, a partir de 6 anys, l’exemple de Marie Curie es farà més accessible, humà i divertit, amb grans lliçons per als petits com la que tanca la seva història:

Si a la vida he après alguna cosa, és que no hem de deixar que res freni la nostra vocació, i menys encara les qüestions de gènere, raça o religió.    

• Dones exploradores       

Moltes altres dones s’han negat a acceptar el paper secundari que la família o la societat els hi tenia reservat. És el cas de les vint-i-dues que tenen cabuda a Dones exploradores, l’última novetat de “Atles del món” a partir de 8 anys.    

Què tenen en comú totes elles? Una enorme curiositat que els va permetre sobreposar-se a tots els condicionants que es van trobar. Això sumat a grans dosis de determinació, perseverança i coratge, ens dóna molts ingredients de l’esperit científic.

Però també ens parla de situacions inacceptables de desigualtat! Per això també és un excel·lent recurs per a reivindicar el paper de la dona en la ciència. 

De fet moltes d’elles van fer importants contribucions científiques, com es posa de manifest a poc al fet que es fullegi aquest volum elaborat a quatre mans per Riccardo Francaviglia i Margherita Sgarlata.       

En ple segle XVII, Maria Sibylla Merian va ser una veritable pionera de la il·lustració científica, a més de fer importants aportacions en el camp de l’entomologia. Tota una excepció a la seva època. 

Osa Johnson va ser una pionera del cinema documental; una eina de divulgació científica que va cobrar cada vegada més importància i que en la seva època va revelar la riquesa animal, vegetal i humana del continent africà.

Per la seva part, al juny de 1963 la russa Valentina Tereshkova es va convertir en la primera dona a viatjar a l’espai. Una trajectòria repleta de dificultats que va culminar amb el reconeixement com a heroïna nacional de la Unió Soviètica.

T’ha agradat? Llavors també et resultarà interessant Marie Curie, una heroïna per a saber més o aquests 6 grans inventors entre els quals hi ha dues dones.

Compartir: