Qui no ha sentit parlar de Hansel i Gretel i la caseta de pa i sucre, de la bella princesa atrapada en un somni de cent anys, o d’una nena vestida amb una caputxeta vermella que havia de portar un cistell a la seva àvia malalta? Sí, els contes dels germans Grimm han traspassat totes les fronteres temporals i geogràfiques i són motiu d’orgull a Alemanya.
Malgrat això, quan els Kinder und Hausmärchen (Contes de la infància i de la llar) dels germans Grimm (Jacob i Wilhelm), van veure la llum fa poc més 200 anys, el projecte no era tant el de creuar fronteres, sinó el de reunir tot allò que havia configurat l’esperit del poble alemany des de l’Edat Mitjana, com també ho van començar a fer en d’altres països europeus.
Precisament, en rastrejar les fonts i buscar les arrels d’una tradició sempre acabem retrobant els grans temes universals i la fantasia que tot poble i època comparteix. Però els germans Grimm van recopilar relats populars i els van donar forma de manera magistral.
L’esperit científic de Jacob es va unir a l’esperit poètic de Wilhelm perquè tots els temes que apareixien a les llegendes i narracions orals quedessin per escrit, tot conservant la vivacitat popular en una obra de recreació exemplar per tots els qui van venir després.
Però, què fa tan únics els contes dels germans Grimm? En ells hi és tot, el millor i el pitjor: la màgia, la imaginació i la llibertat, però també el mal, la violència i el conflicte, que no s’ocultaven als nens.
Més d’un segle abans, Charles Perrault ja va donar una versió d’algunes d’aquestes històries als famosos Contes de ma mère l’Oye (1697) on sempre hi havia una moralitat també per a adults. Walt Disney va popularitzar aquestes versions, i sempre es recorda que les van adaptar al públic infantil.
Els propis germans Grimm van eliminar alguns matisos violents. Però cal tenir en compte que eren homes del segle XIX i com a bons romàntics, s’hi sentien atrets pels aspectes irracionals de la vida i també per aquells elements imaginatius i fantàstics (també terribles) per sobre dels moralistes i pedagògics.
I tot i que a l’inici no s’ho proposessin, es van convertir en un gran èxit infantil. Els contes, entesos com una narració fantàstica, existeixen des dels orígens de la humanitat. Per això és tan important la seva presència tant a l’aula com a casa: són l’eina més antiga i efectiva que tenim per alimentar la creativitat i la imaginació dels nens.
Com a adult potser has oblidat que els contes tenen un contingut de veritat per als nens, quan experimenten intensament totes aquestes narracions fantàstiques que van formant la seva vida psicològica. Per això són una oportunitat per aprendre i desenvolupar-se!
Quatre formes d’aprofitar els contes dels germans Grimm
- Plaer estètic i foment de la lectura
Els germans Grimm tenien com a font la cultura popular i com a horitzó la forma literària. Tornar a llegir els seus contes és una forma de familiaritzar-se amb la literatura de qualitat com a font de plaer.
- Afrontar la por al desconegut
A tots els seus relats hi apareix l’amenaça del desconegut com allò sinistre, allò que roman ocult per sota del món familiar i proper, que al mateix temps és una oportunitat per aprendre.
- Reflexionar sobre valors humans com la justícia
Si per alguna cosa es caracteritzen els contes dels germans Grimm és perquè aborden els grans valors i problemes ètics amb gran intel·ligència i subtilesa, embolcallats en símbols. Res és evident i tot cal pensar-ho!
- Foment de la imaginació
A la immensa tasca dels germans Grimm els hi devem gran part de la nostra fantasia! I és que els seus relats recullen tota la riquesa de la tradició oral i ho fan construint mons meravellosos en els quals hi entraràs immediatament i t’hi quedaràs a viure.
Dos contes dels germans Grimm
Hansel i Gretel i Caputxeta Vermella pertanyen a la col·lecció “Contes de sempre”. A quina si no? Edicions que reinterpreten les narracions tradicionals i aconsegueixen fer-les brillar amb una nova llum, respectant alhora el seu esperit original.
D’altra banda, les il·lustracions fascinants de Francesca Cosanti estan a l’altura de la desbordant imaginació dels contes dels germans Grimm i aconsegueixen connectar amb l’imaginari infantil actual.
“… una nit la dona del llenyataire li va dir:
– Saps què, demà a primera hora agafa els nens, els dones un crostó de pa a cada un i te’ls emportes al mig del bosc. Llavors, sense que se n’adonin, els deixes sols. Em sap greu, però ja no tenim res més per donar-los.”
El terrible inici de la història de Hansel i Gretel utilitza la por com un ritu d’iniciació: la prova de maduresa arribarà quan el destí en forma d’ocells els porti fins a la caseta de dolços. Darrere de la porta de caramel trobaran una prova que hauran de superar.
Un conte que ens ensenya que a través del desconegut es pot arribar al familiar, i que val la pena afrontar amb valentia i coratge el difícil procés de fer-se gran.
- La Caputxeta Vermella
Heus aquí un exemple que no sempre la versió de Perrault és més amable que la dels germans Grimm: mentre que a la versió del primer el llop devora sense pietat a la nena, en la dels segons un caçador aconsegueix rescatar-la juntament amb la seva àvia.
De fet, la tradició oral era molt més crua que la versió tant de Perrault com dels germans Grimm, amb elements eròtics que es van eliminar pensant en el públic infantil.
És impossible explicar quantes versions i lectures existeixen d’aquest conte, on també s’ha vist un ritu d’iniciació femenina. La por al desconegut i la desprotecció està en molts elements clau del conte: la foscor del bosc, la ferocitat del llop…
Dos contes que recullen les millors lliçons dels contes infantils dels germans Grimm en forma de final feliç: el somni, renovat en la complicitat entre petits protagonistes i lectors, que els valors i la intel·ligència humana podran vèncer tot allò dolent que pugui existir al món.
Quin és el teu conte preferit dels germans Grimm? Comparteix-lo amb nosaltres!
Sense comentaris