Què he de fer com a docent per atendre a tot l’alumnat segons les seves capacitats? Quines metodologies promouen la inclusió? Com puc aplicar el DUA a l’aula? Hem reunit 4 experts en inclusió educativa per aprendre i parlar sobre com generar les mateixes oportunitats d’aprenentatge per a tots els alumnes adaptant-nos a les seves necessitats educatives. La diversitat és riquesa així que comença a canviar la teva mirada!

Rafael Medina Gallardo

Pedagog i responsable de formació de la Fundació ZERBIKAS (País Basc)

 Els meus tres consells són:

• Sensibilitzar a l’alumnat sobre la diversitat, no com una acció puntual sinó com a “creació d’un clima” on l’acolliment, l’ajuda mútua, la comunicació… siguin possibles a la pràctica. A vegades caldrà facilitar eines de comunicació com la llengua de signes, escriptura Braille, comunicació alternativa, etc., així com pràctiques inclusives en la vida quotidiana, esports, menjador, etc.
• Planificar tota l’activitat educativa des de l’enfocament del Disseny Universal d’Aprenentatge que permeti que tot l’alumnat, independentment de les seves capacitats, nivells i possibilitats, avanci entorn dels mateixos temes i mateixes activitats.

• Fer coses junts en grup i si és possible fer coses útils a altres persones i a la comunitat, aprenent i servint a les necessitats de l’entorn. És a dir, practicar l’Aprenentatge-Servei des d’un enfocament inclusiu. L’Aprenentatge Servei és una potent planta d’inclusió educativa.

Coral Elizondo

Mestra, orientadora i professora associada a la Universitat.

Donar només tres consells és difícil, ja que per aconseguir una inclusió educativa real és necessari que es dugui a terme una transformació del sistema educatiu. L’escola del segle XXI dissenya de manera universal des de l’inici i va més enllà de l’alfabetització i la mera adquisició de continguts, és una educació que capacita a l’alumnat a continuar aprenent oferint oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida.

 L’escola del segle XXI ha de ser una escola capaç d’oferir oportunitats d’èxit a tot l’alumnat, no és per tant una escola que posa barreres i adapta el currículum, sinó una escola oberta, participativa, que porta la inclusió al cor, però sobretot és una escola que cuida i crea xarxes naturals de suport per aconseguir-ho.

Per garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat a les nostres aules és necessari assegurar la presència, la participació i els assoliments de tot l’alumnat, i aquest és el repte actual en educació. Sorgeix llavors aquesta pregunta: com fer-ho? Per aconseguir-ho és necessari canviar la mirada centrada en el dèficit, trencar amb la idea de l’estudiant mitjà i començar a dissenyar ambients flexibles d’aprenentatge que permetin treballar junts alumnes i alumnes diferents, com deia Pujolàs.

Això requereix transformar les metodologies i les pràctiques segregadores a l’aula i treballar en contextos flexibles que s’escapen del currículum rígid, parlaríem llavors de canvis en tres aspectes:

• canvis en les mesures organitzatives amb la finalitat de “multianivellar” i diversificar a l’aula.
• canvis metodològics amb metodologies que fomentin les interaccions dialògiques.
• i per descomptat, canvis en les mesures curriculars que permetin dissenyar de manera universal.

Ja veus que són més de tres els aspectes que hem de canviar, però si hagués de dir per on començar, et diria per un canvi de mirada.

Maria Cristina Luna Brosa

Psicòloga i logopeda, membre de la direcció tècnica de la Fundació Talita, Professora associada de la Universitat de Psicologia de la UB i directora del Centre Lluna de psicologia i logopèdia.

La inclusió de qualsevol alumne a l’aula passa per tres conceptes bàsics:

• El primer té a veure amb les expectatives que tinguem de cadascun dels alumnes.

Treballar la inclusió educativa parteix del concepte de capacitat, cada alumne té unes característiques personals pròpies, però sempre té possibilitats d’aprendre, per diferents que siguin. Aquesta expectativa de competència i possibilitat és bàsica, i és el que ens ha de permetre ajustar-nos a cadascun dels nostres alumnes des de la generació d’expectatives positives i ajustades. No podem oblidar que a l’escola els alumnes creixen i es desenvolupen a nivell personal, social i curricular i hi ha alumnes als quals haurem de prioritzar uns aspectes i no tant els curriculars.

• D’altra banda és important entendre que la participació de cadascun dels alumnes estarà en relació a les seves pròpies possibilitats, i creure que la participació encara que sigui parcial, és positiva i adequada davant del grup.

No tots els alumnes podran fer el mateix tipus d’activitats ni amb la mateixa profunditat, basant-nos en la taxonomia de Bloom podem ajustar el que cadascun dels alumnes podrà generar i a quin nivell arribarà el seu coneixement.

• I tercer i, no per això el menys important, partir de la idea que l’escola inclusiva es basa en el fet que tots els alumnes han de treballar junts per aprendre junts.

La vivència de diversitat, les relacions que s’estableixen i l’aprenentatge que suposa veure’s capaç i formant part del grup, serà el que afavorirà que tots els alumnes progressin en el seu desenvolupament personal i acadèmic.

Olga Carmona

Experta en Neuropsicologia de l'Educació i Diagnòstic i Atenció Psicopedagògica de nens amb Altes Capacitats.

 Òbviament, tres consells són molt pocs però he tractat de reflectir els més essencials:

• Coneix al teu alumne i construeix un vincle emocional amb ell:

És imprescindible que el docent conegui què l’interessa, què el motiva, com prefereix aprendre, quines són les seves fortaleses i febleses, com és la seva vida fora de l’aula, aficions, situació familiar… No pots saber què necessita de tu un alumne si no el coneixes. I tampoc pots aspirar al fet que es senti integrat ni atès quan no existeix un vincle afectiu entre ell i tu. Aquesta és la base de qualsevol metodologia o pràctica pedagògica que pretengui afavorir la inclusió educativa. 

• Individualitza l’aprenentatge i transmet la idea que la diversitat és riquesa:

Ni a tots els nens els interessa el mateix, ni aprenen de la mateixa manera, ni disposen dels mateixos recursos cognitius; el treball per projectes i les metodologies actives afavoreixen la personalització de l’educació, perquè permeten a cada alumne arribar fins on pugui i vulgui, garantint els mínims obligatoris per llei. 

• Desplaça el protagonisme cap a l’alumne:

El model de docent com a font d’informació i d’alumne que la rep passivament, està absolutament caduc. L’alumne ha de ser el protagonista de la seva formació, sent el professor un canalitzador-orientador que li doni suport. L’alumne ha de participar (i decidir) en assumptes com la manera d’avaluar, quines activitats es realitzen, en quin format, com investigar, etc.. L’ús de metodologies purament deductives a altres híbrides i inductives, recolliria les diferents maneres d’aprendre de tot l’alumnat.

També et poden interessar altres consells dels nostres experts sobre Què hem d’entendre per educació emocional, Què es pot aconseguir amb una educació personalitzada o Quina és la clau per a l’atenció a la diversitat.

Compartir: