Presenciem constantment debats sobre com personalitzar l’aprenentatge, sobre els millors mètodes per aconseguir aquesta meta. Però és important que reflexionem sobre el perquè per trobar el com.

Hem volgut plantejar aquesta pregunta a tres experts en la matèria perquè ens expliquin per què és important la personalització de l’aprenentatge. Això és el que ells opinen.

César Coll

César Coll

Professor de psicologia de l'educació a la Universitat de Barcelona

Hi ha pocs dubtes que les dificultats que manifesta un sector creixent de l’alumnat, sobretot d’educació secundària, per atribuir sentit i valor personal als aprenentatges escolars està directament relacionat amb l’escassa o nul·la personalització que caracteritza, en general, aquests aprenentatges.

Personalitzar l’aprenentatge implica un pas més en la direcció de l’atenció a la diversitat. Personalitzar l’aprenentatge implica parar esment a la veu i els interessos de l’alumnat, i reconèixer i acceptar la seva capacitat per prendre decisions i controlar els seus propis processos d’aprenentatge.

Actualment la personalització de l’aprenentatge és ja en bona mesura una realitat fora de les institucions d’educació formal. Perquè les escoles i instituts puguin continuar complint amb eficàcia la funció de facilitar, promoure i orientar els processos de desenvolupament i socialització de les persones, és necessari que la personalització de l’aprenentatge sigui també una realitat en el seu interior.

Javier Tourón

Javier Tourón

Vicerrector d¡ Innovación y Desarrollo Educativo a la Universidad Internacional de La Rioja-UNIR

L’aprenentatge és un assoliment estrictament personal del qual aprèn. Tots som protagonistes del nostre aprenentatge, i en la tasca d’aprendre no podem ser substituïts; sí que ajudats, sí que donats suport, sí que guiats, però no substituïts.

Cada persona té unes condicions personals i contextuals (familiars, socials, escolars) diverses, la qual cosa exigeix una atenció diferenciada en molts moments del seu procés educatiu.

Els alumnes no aprenen tots de la mateixa manera, ni a la mateixa velocitat, ni té els mateixos interessos, gustos o aficions. Tampoc la seva capacitat potencial és la mateixa, encara que ho sigui l’edat. Per això, com és possible organitzar l’escola basant-se en l’edat? No hauria de fer-se d’acord amb la capacitat d’aprendre?

Disposem de tecnologia i recursos per fer una educació a la carta, realment l’única que es pot dir educació. Volem fer-ho?

Salvador Rodríguez

Salvador Rodríguez

Pedagog, bloguer, formador i assessor en innovació educativa, creativitat, educació emocional i educació en valors. Actualment és assessor pedagògic en l'àmbit editorial.

Totes les persones som diferents, ens motiven coses molt diverses, ens emocionen coses molt dispars. Però tots tenim alguna cosa que ens apassiona, que mou la nostra existència, que ens incita a actuar, que ens anima a aixecar-nos si caiem.

Per això, si volem que l’educació compleixi de manera eficaç i reeixida amb la seva funció, hem de descobrir quin és aquest “element”, en paraules de Ken Robinson; quina és aquesta “espurna”, que així és com la denomina Kristine Barnett.

Cada dia estic més convençut que és ineficaç ensenyar a tothom de la mateixa forma. No existeix un model únic d’educació, igual que no existeix un únic tipus de persona. L’educació no ha de dirigir-se a un “jo col·lectiu” sinó a un “jo individual”, és a dir, hem d’adaptar la nostra forma d’ensenyar a les característiques, habilitats, destreses i interessos de cadascun dels nostres alumnes.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *