Com ja sabreu per articles anteriors, sóc una enamorada de Twitter i una fervent defensora de les seves possibilitats educatives, sobretot pensant en la comunitat docent. I tot i que és veritat que té una funció terapèutica d’esbravament, com si d’un camp de futbol es tractés, podent-se arribar a escoltar el pitjor, jo intento quedar-me sempre amb el seu costat constructiu, encara que a vegades costi.

Quan vaig pensar a escriure aquest article, em semblava que faria parlar molt i vaig decidir no carregar-me tota la responsabilitat sobre les meves espatlles. Per això, gairebé a l’agost, vaig llançar una pregunta als meus col·legues del #claustrovirtual sobre quins són les qualitats d’un bon docent i la veritat és que vaig obtenir respostes molt interessants i abundants, malgrat l’època estival.

A continuació oferiré un resum que espero que reflecteixi, més que les meves idees sobre el tema, el compendi de respostes rebudes de tots els companys que es van animar a participar, bé des de la platja o des de la muntanya. Pots veure totes les aportacions AQUÍ, o deixar alguna nova si ho desitges.

Suposo que a l’hora de pensar en quines qualitats són importants en un docent, alguns recorrem, de forma conscient o no, a com som nosaltres, a com ens agradaria ser, recordem algun professor que ens ha marcat o rememorem experiències negatives que no volem reproduir.

La majoria de les respostes podríem agrupar-les en dos blocs fonamentals:

–Contingut i metodologia – necessitat de dominar el contingut i importància d’explicar-lo de manera adequada. En aquest apartat inclouríem les denominades soft skills a l’actualitat o competències no cognitives: capacitat d’explicar-se, de transmetre, etc.

–Relacions i emocions – la majoria de respostes han anat per aquí, amb la intel·ligència emocional al cap.

Concretem una mica més aquests resultats tuiters. La majoria no són aplaudits de forma unànime, la qual cosa ofereix grans possibilitats de debat:

-Amor per la docència. Vocació i amor pels alumnes, uns altres parlen de respecte. En aquest sentit de la vocació se n’ha parlat molt, uns altres prefereixen parlar de professionalitat i no accepten la idea de vocació com una cosa intrínseca a la professió docent. Relacionat amb tot l’anterior, la paciència destaca com a una de les qualitats més repetides pels professors participants.

-Per a molts companys, els sentiments, la passió i la motivació es contagien. Si el professor està motivat serà capaç de motivar als seus alumnes, si està feliç, ho transmetrà, si és una persona emocionalment equilibrada, els seus alumnes tindran més possibilitats de ser-ho, etc.

-S’ha de recordar que estem tractant amb persones. Ser positiu i confiar en les possibilitats dels nostres alumnes, mai rendir-nos ni deixar que es rendeixin, però a la vegada, no donar-los-hi tot fet, reptar-los, exigir-los, posar en valor la cultura de l’esforç. Fer-los sentir part del grup i que es sentin còmodes a classe. Transmetre valors.

-En aquest mateix sentit, molts destaquen la rellevància de connectar amb ells, conèixer els seus gustos, aficions i interessos. Entendre les necessitats dels alumnes i que tots són diferents entre si. Hem d’intentar arribar a tots i no deixar-ne cap enrere, ni deixar d’oferir possibilitats de créixer als qui vagin més avançats. Educació personalitzada. Flexibilitat. De la mateixa manera, es subratlla que és fonamental una bona comunicació amb les famílies i conèixer l’entorn dels estudiants.

–Importància dels errors. No només en l’aprenentatge, sinó també en l’ensenyament. Hem de ser conscients que ens equivoquem, que no ho sabem tot. I no passa res. Siguem exigents amb nosaltres mateixos, però tampoc ens fustiguem. No hem de tenir por a equivocar-nos i a provar coses noves. Hem de fer comprendre als alumnes que els errors són part necessària de l’aprenentatge.

-Sense dubte, un dels punts més controvertits, un més, fa referència a la paraula maleïda: innovació. Molts destaquen que el professor ha de ser innovador. Caldria definir què és un professor innovador, ja que no ha de ser únicament qui fa ús de la realitat augmentada o gamifica els seus continguts. Es tracta d’un concepte ampli: un professor obert a continuar aprenent, capaç d’adaptar-se al context i als alumnes concrets que tingui en cada ocasió, disposat a modificar els seus materials quan sigui necessari. Un professor amb recursos variats que atengui la diversitat. Ment oberta i capacitat d’adaptació, potser això és la innovació.

-Com comentàvem abans, el professor ha de tenir un domini de la seva matèria i una competència comunicativa ben desenvolupada, a més d’una necessària cultura general. Ha d’actualitzar-se metodològicament i en relació a la seva disciplina. Molts també hi destaquen un imprescindible desenvolupament de la competència digital. És important que sigui autocrític i s’autoavaluï de manera objectiva. Autoconeixement: conèixer els nostres punts forts i febles com a docents.

-Ha de saber gestionar el grup i l’aula, així com preparar bé les classes i saber planificar, amb capacitat de lideratge, d’observació i anàlisi. I sobretot, saber improvisar. També s’ha subratllat la necessitat que sigui un bon company amb els seus col·legues, disposat a compartir, col·laborar, ajudar i a aprendre de i amb ells.

-En un pla més humà, altres internautes han destacat: la creativitat, l’empatia, el bon humor, la il·lusió i la curiositat. A més, altres aspectes a tenir en compte són: la responsabilitat, l’honestedat, la humilitat, el compromís i el sentit comú.

Per anar acabant, et diria: sigues tu mateix, mira el que et funciona i el que no, intenta millorar, no deixis d’aprendre i de sorprendre’t. Gaudeix amb els teus alumnes i amb les teves classes. Cerca el teu propi camí i si no veus la sendera, ves-hi camp a través. Comparteix les teves experiències, bones i dolentes, diguin el que diguin a Twitter, així n’aprenem tots. Gràcies.

Compartir: