Manuel Velasco és un reconegut professor que també destaca per la seva faceta com a bloguer especialitzat en educació. És el creador del portal ayudaparamaestros.com i gràcies al seu blog i a la seva activitat en xarxes socials ha aconseguit millorar l’ensenyament i fer-se un espai en Internet compartint idees, experiències i consells.

Ha aconseguit diversos reconeixements, com el Premi al Millor blog d’E-learning d’Espanya i Llatinoamèrica, el Premi Orientació Educativa amb TIC i en Xarxa 2016, així com el Premi Magisteri als Protagonistes de l’Educació, entre altres. A més, l’any 2017 va obtenir el segon lloc com a millor Docent d’Espanya.

En quin moment vas decidir dedicar-te a la docència?

A primària vaig tenir algunes mestres que em van marcar i, des d’aquell moment, ja vaig començar a tenir la inquietud de ser mestre. Als 18 anys, que és l’edat en què toca triar, vaig poder prendre la decisió del que volia estudiar. M’apassionava el món dels nens, educar, entrenar, l’oci i el temps lliure, així que em vaig decantar per Magisteri, i crec que és la millor decisió que he pres en la meva vida.

Et defineixes com un professor amb els peus a terra i el cap a les estrelles.  Explica’ns una mica més a què et refereixes.

Em defineixo tal com veig als meus alumnes. Són nens amb els peus a terra i el cap a les estrelles i nosaltres hem d’intentar ser una mica com ells. Com a docents la nostra missió és educar-los i dotar-los dels recursos i les eines necessàries perquè puguin afrontar els problemes als quals s’hauran d’enfrontar.

Però també hem de trobar un espai a les aules perquè tinguin temps per crear, inventar, donar curs a la seva inacabable imaginació. És important que en els col·legis no perdem això de vista, i que siguem capaços de donar cabuda a la creativitat que tot nen o nena porta dins i d’habilitar espais perquè puguin crear i arribar a mostrar el que són.

 Quin tipus de metodologies innovadores utilitzes a l’aula?

Més que la innovació, el que persegueixo és l’eficàcia, amb aquelles metodologies que millor s’adeqüen al meu grup classe. Algunes poden sonar més innovadores que unes altres, però fonamentalment són eficaces. Adapto el mètode i l’estratègia per promoure que l’aprenentatge sigui el més significatiu possible i, per aconseguir-ho, utilitzo fórmules molt senzilles.

Per exemple, redueixo el nombre d’exercicis i activitats repetitives dels llibres de text i augmento les experiències i vivències. També introdueixo dos ingredients que està científicament demostrat que milloren els resultats d’aprenentatge: el cos i el moviment, ja que hem de partir de la base que no podem tenir als nostres alumnes cinc o sis hores asseguts sense que es moguin.

Com resulta eficaç l’aprenentatge?

L’eficàcia per a mi és que els meus alumnes i alumnes puguin aprendre cadascun des d’on hi siguin, partint de les seves dificultats, de les seves necessitats, i que adquireixin coneixements i desenvolupament de competències i, si és possible, que el cor els creixi una miqueta més i se’ls hi faci més gran.

Com s’ha de preparar una classe?

És fonamental preparar classes o dinàmiques en les quals els alumnes comparteixin, treballin en equip i que es puguin aixecar, parlar i crear junts. Una altra cosa molt important és l’exemple. Ensenyem més amb una vegada que fem, que amb vint que diguem i això ho hem de tenir en compte. Perquè el bon exemple educa, però el mal exemple també ho fa. I l’assignatura de la qual més aprenen els nostres alumnes no es diu llengua, matemàtiques o anglès, es diu exemple.

I quin lloc ocupa la innovació en tot això?

En parlar d’innovació defenso que cal canviar i capgirar-ho tot, ja que difereixo de com ho estem fent en moltes ocasions. Se’ns oblida una premissa bàsica que ha de complir tota innovació educativa, que no és una altra que dialogar amb la tradició i no entrar en guerra amb ella. Moltes de les coses que avui dia estem fent i que són tendència, tenen el cor antic i hem de fer que continuï bategant.

Hi ha moltes coses del passat que hem eliminat de les aules i haurien de prevaldre en elles. En canvi, moltes altres que són noves i estem introduint potser no haurien de ser-hi. No podem oblidar que darrere dels invents pedagògics que són tendència hi ha gent que ha treballat molts anys.

Com podem integrar l’ús de les TIC a les escoles?

Cuidant molt l’equilibri analògic-digital. Les noves tecnologies són un gran tren, un tren fantàstic que ens pot portar a qualsevol lloc, però les vies per les quals ha de circular sempre es diran pedagogia. La tecnologia està al servei de l’aprenentatge i mai a l’inrevés, és quelcom que hem de tenir molt en compte. No n’hi ha prou amb seqüenciar la competència digital, cosa que portem anys fent-ho d’una manera o d’una altra, si no que hem d’aterrar aquesta seqüència que fem de la competència digital. És a dir, portar-la realment a l’aula, desenvolupant-la des de diferents àrees, perquè si no, no serveix de res.

Ens pots explicar una mica més?

Ens hi juguem molt, és molt important que la competència digital i les noves tecnologies entrin a l’aula, però hem de tenir una bona seqüència per treure’n realment el major partit possible i perquè els nostres alumnes es converteixin en ciutadans ètics digitals i responsables. Cal que passin de ser simples consumidors de les TIC a creadors TIC, i que sàpiguen navegar amb seguretat i criteri, i que coneguin tots els perills que es poden trobar en aquest immens oceà.

Com han d’afrontar els professors i les famílies tot el que està succeint?

Els docents i les famílies no podem permetre’ns el luxe de no ser competents digitalment parlant. I no podem confondre’ns: competència digital no és jugar a videojocs, és saber treballar en el processador de textos, conèixer els perills que amaguen les TIC, crear presentacions, esquemes virtuals, tenir en compte que existeixen drets d’autor…

I és molt important que des de les aules i a casa cuidem tot això, perquè la competència digital avui dia és primordial. Els nostres joves s’aixequen i van al llit amb ella, i hem de prevenir-los. No podem permetre que vagin a l’oceà d’internet amb una barca punxada i sense rems, perquè aquest oceà d’Internet és meravellós, té peixos de colors, sirenes, dofins, corals… però també té taurons, pirates, pederàstia, pornografia, sexting, ciberbulling i un llarg etcètera.

Els pares també tenen una funció importantíssima Quin consell els donaries?

Han de deixar espais als seus fills i filles per escoltar-los, han d’intentar desplaçar el màxim que puguin les noves tecnologies. Hauríem de menjar o sopar sense veure la tele, és un bon moment per escoltar, per explicar-nos el dia, per veure les inquietuds o els problemes que han tingut. Pot semblar contradictori, però avui dia, tant docents com famílies, ens hem de convertir en dissenyadors d’experiències analògiques i substituir tantes pantalles per jocs de taula i promoure sortides al parc o a la muntanya. Les famílies han de ser conscients que avui més que mai, aquestes coses són vitals per fer veure als nostres fills i filles el costat més important de la vida.

Quins beneficis comporta allunyar-se de les pantalles?

Quan apartes una miqueta les pantalles tot allò emocional entra ja sense forçar-ho. Estàs veient els ulls dels nens, els estàs escoltant i no cal res més. Es senten acompanyats, abrigats, escoltats i amb això n’hi ha prou. El que no pot ocórrer és el que veiem moltes vegades, que anem a un restaurant i mentre les famílies estan menjant, els fills estan veient una pel·lícula al mòbil; o quan veus a nens d’un o dos anys en carrets passejant per la ciutat amb un mòbil. Tampoc pot passar que els nostres fills i filles estiguin pintant o ens estiguin parlant i que nosaltres estiguem enganxats al mòbil i que ens hagin de dir: papà escolta’m!

Però llavors, podem recórrer a les noves tecnologies?

Les noves tecnologies poden ajudar-nos. Si les utilitzem amb propòsit i en el moment adequat són meravelloses, però si no ho fem així, poden afectar a allò emocional i poden generar problemes que en el futur seran difícils de solucionar. Si utilitzes la tauleta per calmar el teu fill quan s’enfada,  cosa que tots hem fet en alguna ocasió, no podem esperar que quan creixi la deixi anar quan vulguem parlar-li. Amb aquests comportaments, podem solucionar una rabieta a curt termini, però estem actuant d’una manera que ens implicarà problemes en el futur.

Imaginem que tot això està relacionat amb la teva proposta d’educar amb una altra mena de  TIC.

Educar amb altres TIC és un concepte que porto defensant molts anys. Les altres TIC són Tendresa, Interès i Afecte. Les tecnològiques no valen de res sense aquestes. Són la base de qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge, per la senzilla raó que quan un alumne emocionalment es troba malament, no pot estar bé intel·lectualment, igual que ens passa als adults. Si tenim una preocupació, com pot ser la mort d’un familiar o estem superant un trauma, no podem rendir intel·lectualment, és impossible. Quan un alumne arriba a l’aula i està preocupat perquè se li ha mort la seva mascota, o els seus pares s’estan separant, el primer que hem de provocar és que aquesta emoció tingui cabuda, i aquest nen es senti escoltat, benvolgut, volgut i valorat, perquè si no, no podrà aprendre tot el que podria aprendre. Abans d’arribar al seu cap per transmetre coneixement o desenvolupar competències, hem de passar abans per la porta del seu cor. Aquestes altres TIC són fonamentals en qualsevol àmbit i etapa educativa, perquè són inherents a la persona.

Què transmetem amb les altres TIC?

El que es transmet és que primer va la persona i després tota la resta, i que el nen o la nena està per sobre de qualsevol contingut curricular o d’un examen. A les meves classes, pretenc que els meus alumnes aprenguinmolt, però el més important és que sàpiguen sobre ells mateixos, que es coneguin i que siguin capaços de conèixer als altres. Aspiro al fet que no normalitzin coses que no són normals, com veure a una persona recollir menjar en un contenidor i que es preocupin i estremeixin quan el vegin i que mai els deixi d’impactar el dolor aliè. Vull que es preocupin per un company o companya que té una dificultat i que siguin aquí per a escoltar-lo, per a ajudar-lo, o que quan algú falta a classe li cridin per a preguntar-li què li passa. Tot això em sembla fonamental, perquè si no, en comptes de persones estem educant robots, i l’important és que transmetem uns valors clars, que els ajudin a ser les millors persones que puguin arribar a ser.

Finalment, quina és la clau per a connectar emocionalment amb els alumnes?

Escoltar-los! Els mestres d’educació infantil haurien de ser l’exemple i referència per a tots els cicles. El que fan amb la creació d’assemblees on els nens tenen veu i se senten escoltats s’hauria de replicar en totes les etapes educatives. A més, un mestre hauria de convertir-se en un expert en llegir mirades. Com menys parla un nen més hem d’escoltar-lo, perquè quan algun alumne ha de dir alguna cosa, els seus ulls ho expressen. Si toco l’espatlla a un d’ells a primera hora del matí, li fa mal una miqueta i es tira cap endarrere, amb la seva boca no em dirà que el seu pare l’està maltractant, però els seus ulls sí. O quan tinc una alumna que arriba i es posa al final de la classe a plorar i va al lavabo i continua plorant, amb la seva boca no em dirà que està sent víctima de bullying per culpa d’uns alumnes d’educació secundària, però amb els seus ulls sí.

Les millors pautes per educar i per innovar són als ulls dels nostres alumnes. A vegades cal aturar el rellotge i no atabalar-nos pels continguts curriculars. Educar és una mica més emocional que curricular i hem de donar aquest temps, perquè aquesta pausa revertirà positivament en l’aprenentatge, en el desenvolupament de les nostres classes. Possiblement, es tracta de no anar corrent amb les programacions i amb intentar fer tot el que ens indica el llibre, i donar temps perquè els nanos s’expressin, per conèixer-los, escoltar-los i per mirar més enllà.

Per saber-ne més…

Manuel Velasco subratlla la importància de les emocions en l’educació i del desenvolupament de la competència digital, que eduqui ciutadans ètics digitals i responsables. Es tracta de dos aspectes fonamentals a la nova llei educativa, que incorporen els nostres projectes a totes les etapes educatives. A l’Educació Infantil, projectes com Goguis+ incideixen especialment en l’educació emocional i social i incorporen les TIC i la robòtica; en l’Educació Primària, Comunitat Zoom incorpora un “emocionakit” d’educació emocional a l’inici de cada unitat didàctica, a més d’oferir la integració de les TIC amb un gran nombre de recursos digitals; per a l’Educació Secundària i el Batxillerat, Comunitat en Xarxa incorpora les TIC des d’una doble vessant: com a objecte d’aprenentatge i com a eina per desenvolupar qualsevol altre aprenentatge.

A més, si t’ha resultat interessant l’enfocament de Manuel Velasco, no et perdis aquest article de Jordi Nomen sobre la innovació educativa o les claus del futur de l’educació segons César Bona.

Compartir: