El Dia Internacional de l’Alfabetització és un dels dies mundials amb major tradició, tant perquè seguim sense aconseguir els objectius, com perquè la seva agenda d’alfabetització sempre es manté al dia del que ocorre: enguany, per reduir la bretxa digital.

Aquesta reducció no avança a la mateixa velocitat per a tots, i l’accés a les TIC o a una cobertura de banda ampla no és més que una part del treball. Hi ha moltes dimensions de la bretxa digital, i l’accés a oportunitats d’alfabetització significativa és clau. 

Hem hagut d’adaptar-nos en temps rècord a un aprenentatge a distància, la qual cosa ha posat de manifest la bretxa digital en termes d’infraestructura i capacitat, i el fet que l’alfabetització digital implica processos cognitius complexos, a més d’exigir competències bàsiques de lectura i escriptura. 

Últimament, els models híbrids estan sent els de major seguiment: cal no oblidar que el llibre de text és una de les tecnologies educatives de major èxit en la història de la nostra civilització. 

Però parlar d’alfabetització digital és parlar d’una competència clau, que implica quelcom més ampli: l’educació digital. Només d’aquesta manera es pot assolir un ús crític i reflexiu d’una tecnologia inclusiva i útil, per garantir l’accés a una societat digitalitzada. 

6 iniciatives d’alfabetització digital en el món 

No existeixen límits per als programes d’alfabetització digital, només han de personalitzar-se en funció del context en el qual s’implanten i de l’etapa educativa o les necessitats de joves o adults. 

En aquest camp, des dels primers anys, la robòtica educativa és una de les àrees de major projecció i futur, pel seu potencial en matèries STEAM i la seva sintonia amb aspectes essencials de la innovació educativa com l’aprenentatge significatiu o l’educació inclusiva. 

Hi ha iniciatives concretes, ara mateix i a tot el món, que ens poden ensenyar moltes coses. Projectes en els quals s’haurien d’involucrar cada vegada més les administracions, perquè de l’alfabetització digital depèn la inclusió i sostenibilitat de les societats del present i el futur immediat.

• Kibera, Kenya 

Als suburbis de Nairobi, Kibera és el segon assentament més gran d’Àfrica, amb mig milió d’habitants pràcticament sense ingressos. En un context així, el simple accés a les TIC no és suficient; és necessari acompanyar-lo de formació que atorgui valor. 

El projecte TunapandaNET ha aconseguit implantar un programa d’alfabetització digital a Kibera, amb el qual han estat capaces de desenvolupar plataformes d’E-learning i crear una xarxa comunitària de centres educatius, fomentant la producció local i transformant la pròpia percepció d’Internet en alumnes i famílies. 

• Astúries, Espanya m,

Forma part d’una alfabetització digital integral, però moltes vegades s’oblida: la prevenció del ciberassetjament, un dels grans reptes de l’educació actual, passa perquè els menors coneguin l’impacte real que tenen les seves accions en línia. 

Un exemple, desenvolupat en centres educatius del Principat d’Astúries, és el projecte de Educastur a través de 4 fases durant el curs escolar: teleformació, formació presencial, formació en centres i trobades per a la convivència, per a oferir eines de prevenció i actuació. 

• San Luis, l’Argentina

San Luis Digital és un projecte que es va començar a implementar a la província homònima de l’Argentina, i que ha comptat amb diferents fases, des de la implementació de recursos tecnològics, fins a l’alfabetització digital d’alumnes i docents. 

És interessant estudiar l’impacte que aquesta alfabetització ha tingut en comunitats de pobles originaris com els huarpes, on a l’educació primària i secundària ha servit tant d’eina d’inclusió, com de conservació del propi patrimoni cultural. 

• Europa 

SELFIE és una eina gratuïta per a centres educatius, desenvolupada a iniciativa de la Comissió Europea, que t’ofereix un diagnòstic sobre l’ús de les tecnologies digitals en una comunitat educativa. Involucrant a directius, docents i alumnes, permet prendre decisions per a desenvolupar el potencial digital d’un centre. 

• Sydney, Austràlia

Un dels aspectes que convergeixen en l’alfabetització digital, és l’alfabetització mediàtica; és a dir, la capacitat per accedir i processar críticament la informació que els estudiants reben des de diferents fonts, en la seva majoria fora dels mitjans tradicionals. 

La cadena ABC (Australian Broadcasting Corporation) d’Austràlia té una plataforma molt interessant, dedicada a l’alfabetització mediàtica, que se centra en ensenyar a verificar les fonts i detectar notícies falses, davant l’allau d’informació a les xarxes. 

• Kabul, l’Afganistan

La bretxa digital de gènere és més aguda en determinats contextos socioeconòmics, com succeeix amb la situació de les dones a l’Afganistan. En els últims anys, Womanity foundation ha dut a terme una iniciativa educativa per reduir-la.

Es tracta d’un programa que funciona des del 2016 i que ensenya a programar, a nenes i joves de Kabul, amb llenguatges com a HTML, CSS, Bootstrap, Javascript… una iniciativa que els hi ofereix l’oportunitat d’accedir al mercat laboral en condicions d’igualtat. 

Si t’ha resultat interessant no et pots perdre 2020: l’any en què el digital va passar al primer pla educatiu o Com afectarà la Intel·ligència Artificial a l’educació?

Compartir: