John Hattie

Nascut a Nova Zelanda, Hattie és un destacat i influent investigador en matèria d’educació, els treballs del qual són reconeguts a tot el món. Des de 2011, és director del Melbourne Education Research Institute. Autor de diferents llibres i articles ha desenvolupat Visible Learning (Aprenentatge Visible), que és el resultat de molts anys de recerca i que li ha permès dissenyar una metodologia per a analitzar les actuacions que millor funcionen a les escoles.

Recorda especialment al seu professor de matemàtiques, el Sr. Tomlinson. Era exigent i els va transmetre que el seu treball era fer que els agradessin les matemàtiques. Quan es van enfrontar a les primeres proves del curs, una part de la classe pensava que mai podrien solucionar-les amb èxit. Però el seu professor es va assegurar que treballessin dur i  els va convèncer que podien fer-ho. Els va motivar per a millorar al llarg del curs i va aconseguir transmetre no únicament la seva passió per la matemàtiques, sinó també confiança perquè poguessin creure en ells mateixos.

Quin és l’origen de l’Aprenentatge Visible?

Des que em vaig iniciar com a investigador em va sorprendre que tots els meus companys  fossin inflexibles a l’hora de determinar el que calia fer per a millorar l’aprenentatge dels estudiants. Mai he conegut a un professor que reconegués que no ho estava fent bé. L’educador Gene Glass va inventar la meta anàlisi, que és un mètode per a sistematitzar els estudis de recerca. Aquest projecte va despertar el meu interès, ja que el vaig percebre com una oportunitat per a unir el mesurament amb l’ensenyament. D’aquí ve que comencés a aprofundir en les dades, que em van portar a sintetitzar les variables que influeixen en l’aprenentatge, la qual cosa podem considerar que va ser la part fàcil del treball. El més difícil era entendre la influència de cadascuna d’elles, ja que algunes tenien una major incidència que altres. Descobrir l’aportació d’aquestes influències a l’ensenyament em va portar entre 15 i 20 anys de treball en el qual pensava, provava, escrivia…  D’aquí va sorgir  l’Aprenentatge Visible.

En què consisteix?

Es basa en els principis que s’han desenvolupat a partir de la recerca Visible Learning i dos llibres: Visible Learning (Hattie, 2009) i Visible Learning for Teachers (Hattie, 2012), així com en nombrosos articles. Pren la teoria d’aquestes recerques i ho transforma en un model de recerca pràctica perquè les escoles es plantegin preguntes sobre l’impacte que estan tenint en el rendiment dels estudiants.

Quins objectius persegueix?

L’objectiu és passar del que funciona al que funciona millor, i descobrir quan, per a qui i per què. Analitzem l’impacte que pot tenir un professor en la seva classe, de manera que sorgeixin preguntes i es busquin solucions als problemes. El realment important és el pensament avaluatiu del mestre, que l’ha d’ajudar en les decisions que pren a l’aula en cada moment, la qual cosa, d’altra banda, és difícil d’observar. Per a això, és de summa importància la retroalimentació que rep sobre la seva actuació, tant explícita, de part dels alumnes, com de l’efecte que tenen les seves actuacions en l’aprenentatge.

En què es fonamenta la seva investigació? 

És una meta anàlisi que contempla més de 100.000 estudis que involucren a més de 300 milions d’estudiants. En aquesta recerca, vaig identificar més de 300 factors que tenen un impacte en el rendiment estudiantil. Aquestes influències han estat classificades en nou variables: estudiant, currículum, llar, escola, aula, mestre, estratègies d’aprenentatge de l’estudiant, estratègies d’instrucció, i mètode d’implementació. Després, cada domini es divideix en subdominis que aprofundeixen en influències específiques i la mesura en què cadascuna d’elles  accelera els assoliments dels estudiants.

Quins serien els passos a seguir per implementar l’Aprenentatge Visible?

Comencem amb l’eina d’avaluació de la capacitat escolar. La clau és detectar les pràctiques excel·lents dels col·legis. L’objectiu mai ha de ser trobar les coses que no s’estan fent bé. Revisem l’escola en termes d’impacte sobre els estudiants. Això condueix a diverses intervencions enfocades a l’aprenentatge, que inclouen als líders escolars, mestres, estudiants i, a vegades, als pares. Promovem construir pràctiques eficaces col·lectives i destinem una profunda atenció a la fidelitat de la implementació dels nostres programes. No és fàcil posar en pràctica el nostre model, i és per això que he demanat a Corwin que ens ajudi a supervisar la implementació mundial, la qual cosa permet que, actualment, estiguem treballant amb 10.000 escoles de tot el món en l’aplicació de l’Aprenentatge Visible.

Quina importància tenen les dades per als professors i com les poden utilitzar?

Les dades són tan bones com les interpretacions de qualitat que d’elles es fan. Han de triangular a partir de les observacions dels mestres, les proves, les assignacions i també escoltant als estudiants. És fonamental ensenyar als alumnes com interpretar la informació d’avaluació perquè puguin optimitzar-la. És el que denominem capacitat d’avaluació de l’estudiant. Les dades són un indicador i ens asseguren que tots podran compartir-les, però si no existeix una bona interpretació, no resulten útils.

Com ajuda a l’aprenentatge la tecnologia?

Ens ajuda a fer interpretacions més eficients i ens brinda moltes possibilitats. Per exemple, les xarxes socials són una excel·lent eina per a recopilar dades sobre “com” estan aprenent els estudiants,  ja que ells s’exposen especialment en aquests canals. D’altra banda, la COVID ha demostrat que les tecnologies poden ajudar els professors a desenvolupar la seva feina, per a ensenyar, per a classificar, i per a entendre el que pensen els seus estudiants.

Què és el que realment funciona en educació?

Quasi tot funciona, però hem de preguntar-nos què és el que funciona millor, i per a això, és fonamental l’atenció continuada del professor a l’impacte en la seva classe. No existeix una recepta màgica que mostri la millor manera d’ensenyar. És el pensament avaluatiu el que condueix a l’adaptació, a l’ensenyança diferenciada i a seguir escoltant l’impacte del que fem amb els nostres estudiants. Dit això, considero que un dels aspectes més influents en l’aprenentatge és la retroalimentació, tant del professor cap a l’alumne, com el que rep l’estudiant. Tambe és fonamental que els professors comparteixin freqüentment amb els seus col·legues les seves experiències, amb la finalitat de discutir sobre l’evidència del progrès i sobre com millorar i variar les seves actuacions.

Com veu el paper del professor d’aquí a uns anys?

Em preocupa l’evolució de les escoles. Al Regne Unit, per exemple, hi ha més ajudants de professors que docents, i es preveu que aquest perfil professional sigui un dels més buscats als Estats Units. Són professionals que perceben salaris més baixos i que són valorats, però que no poden substituir al professor. Estic treballant àrduament en promoure la noció que és el pensament avaluatiu dels docents el que necessitem desenvolupar, nodrir i valorar. La COVID ha demostrat a molts pares la importància d’aquesta experiència, ja que els ajudants no podien fer el treball del professor.

Quin paper juguen els governs en l’educació?

De cara al futur hem d’assegurar-nos que els governs realitzin intervencions escalables i no únicament arranjaments puntuals. És difícil per als polítics influir en el que succeeix quan es tanca la porta de l’aula, però han d’adonar-se que cal invertir en l’aprenentatge, i que cal dotar-lo de recursos i de formes eficaces i eficients perquè els educadors coneguin i actuïn sobre el seu impacte.

Si t’ha agradat aquesta entrevista, et recomenem llegir també l’entrevista al pedagog francès Philippe Meirieu i aquesta altra a la políglota i professora d’idiomes Lýdia Machová.

Compartir: