El propòsit del present treball apunta a reflexionar respecte d’uns certs criteris de validesa que donen suport a la implementació d’un ABP, explicitant algunes de les variables d’aquesta estratègia relacionada amb les disciplines que integren l’àrea de les Ciències Socials. El mètode, basat en un procés constructiu i estratègic per aprendre, planteja entre altres qüestions:

• Què implica ensenyar i aprendre Història i Ciències Socials a partir de projectes?
• Com promoure en els alumnes capacitats que fomentin un rol autònom i actiu preparant-los per a “la vida real” en un context complex?
• En quina mesura es pot articular el currículum amb un projecte integral – motivador que permeti recorreguts estratègics per indagar o resoldre un tema, problema, situació o estudi de cas referit a l’entorn personal, escolar, local, nacional o internacional?
• Quin rol juguen les Tics en el procés d’indagació?

1- Apropiació del context i la seva realitat

L’entorn actual es troba travessat per un gran nivell d’heterogeneïtat i complexitat ja sigui ètic-social, geopolític, ambiental, econòmic, cultural, científic, que només pot ser interpretat i comprès des d’un enfocament integral relacional. (Cassará Giudici, Teresa,2007).

Val la pena destacar, que en aquest context coexisteixen un conjunt de fenòmens (naturals, socials, culturals…) i accions humanes (individuals i col·lectives) que interactuen i que generen regularitats, canvis, transformacions, permanències, segons diferents paradigmes en els diferents àmbits privats i públics siguin localitats, pobles, nacions i les seves cultures.

Per tant, sorgeix una xarxa de significats simbòlics que tot grup humà construeix a través del temps com valors, principis, maneres habituals de conducta i comportament que impacten en el seu hàbitat i en la vida dels ciutadans. El que equival a un complex entramat social.

En indagar un objecte de coneixement de la realitat sigui de sentit comú, científic o escolar, és important descodificar i interpretar aquests sentits i significats que promouen accions i actituds de les persones davant determinat esdeveniment o situació.

És fonamental diferenciar el coneixement de sentit comú, que és transmès per les famílies, els grups socials, els mitjans de comunicació, del “…saber savi …” (Chevallard Yves,1991). El coneixement quotidià, relacionat amb successos o processos conjunturals, en general fonamenta els seus arguments en “…creences, sentirs, pensaments binaris, i construeix veritats basades en el que la majoria pensa…” (Galli Gustavo, UBA,2021). En aquest sentit, adopta potser preconceptes difícils després de modificar generant tensions entre el saber ordinari i el científic.

El desafiament consisteix a confrontar aquest coneixement marcat per teories implícites, que responen a una determinada cosmovisió, amb un marc explicatiu disciplinar més rigorós que enforteixi la interpretació i comprensió del món i la seva realitat. La tasca de recerca, segons el nivell escolar, és rica si es conjuga amb afirmacions, argumentacions i enunciats que involucrin reflexió i judici crític.

El model de A. B. P. apunta a recuperar aquestes accions reals que afronta la societat, per ser abordat en una indagació que faciliti la comprensió de la complexitat del món actual, amb les seves incerteses i contradiccions. Dit d’una altra manera, implica connectar la realitat quotidiana amb situacions o contextos que motivin als alumnes.

2- Continguts rellevants de la realitat

En el procés d’implementació d’un ABP, hem de valorar l’elecció d’un tema que interpel·li, entrellaçat amb el món real, el context més pròxim i els continguts curriculars, i que constitueixi un repte i desafiament per als nens/es i joves. Abordar-ho, els converteix en “…centre dels seus propis aprenentatges i productors de coneixement”. Tiramonti, *Guillermina (2017)

Per tant, és necessari plantejar-se: Com seleccionar i aplicar la quantitat d’informació en l’anàlisi d’entorns reals i quotidians, en la generació i transferència de coneixements, en la comunicació d’aquests, en internalitzar actituds i accions a la recerca de solucions?

La complexitat dels processos socials, polítics, econòmics, culturals, així com els fenòmens i accions ambientals, segons diferents escales geogràfiques d’anàlisis, requereixen multiperspectividad i multidimensionalitat per ser interpretats. Aquesta mirada integral promou l’establiment de correlacions multicausals en la cerca de solucions. Categories nocionals centrals en les explicacions específiques de l’àrea.

Val la pena destacar que, el món real no és fragmentat ni unilateral. En la seva exploració convergeixen diversos factors i variables. Per tant, la variabilitat de situacions que ofereix un problema de la realitat quotidiana contribueix a vincular els continguts de les Ciències Socials i permet la confluència amb altres àrees de coneixement promovent la relació interdisciplinària en la resolució d’aquest. En altres paraules, cobra molt més sentit interpel·lar una mateixa realitat des de diverses perspectives disciplinessis atès que afavoreix la seva interpretació i comprensió en forma integral.

Els severs temps de pandèmia i aïllament social col·loca no només en emergència el sistema de salut, el sanitari, el familiar sinó també l’educatiu i, en aquest sentit, la necessitat de pensar experiències amb un rol central en la digitalització de les classes. En altres paraules, donar urgent resposta a l’atípica situació que travessem, l’aplicació de les Tics com a “instruments cognitius”(Busts Sánchez A.2015,p.55) a l’aula virtual, equival a obrir noves línies de treball. És a dir, autònom i col·laboratiu en el procés d’abordatge dels continguts curriculars rellevants i la indagació de fonts de confiança buscant explicacions amb la finalitat de trobar una resposta o solució encara provisional.

Un interessant plantejament, davant un escenari saturat de continguts, apunta a reflexionar si els alumnes/as aconsegueixen distingir i seleccionar críticament continguts rellevants i substantius brindats per les diferents fonts d’informació.

En conseqüència, un dels propòsits de la implementació d’un ABP és orientar gradualment als nens/es i joves, a partir de temes de la realitat, a descodificar i processar els sentits i significats de la informació rellevant que proporcionen les fonts amb criteri lògic, crític i creatiu.

3- Aprendre per comprendre i construir el coneixement partir de la realitat

El nivell d’abstracció de les categories nocionals i conceptuals tempoespacials-socials, en la gradual formació per competències, fan del procés de comprensió un dels pilars que diferencien a l’escola tradicional de l’escola activa en el desenvolupament d’habilitats i actituds segons els nous perfils en la gestió i resolució de problemes.

4- Fases d’implementació d’un ABP

A partir d’aquest breu marc teòric i, amb la finalitat de contextualitzar el procés i la implementació un ABP, es suggereixen seguidament alguns passos elementals de la primera i segona fase en l’estructuració d’un pla de treball conjunt (docents- alumnes) a partir de l’elecció d’un problema o tema de la realitat social actual. Per exemple:

• Seleccionar un tema o problema de la realitat social actual que resulti d’interès per als alumnes.
• Partir d’una pregunta-desafiament.
• Diagnosticar els coneixements previs i curriculars que posseeixen sobre aquest tema.
• Definir i problematitzar l’objecte d’estudi i recerca.
• Establir els abastos, passos i connotacions del projecte a implementar.
• Establir les relacions vinculars entre el que la realitat local i quotidiana ofereix i, les possibilitats que les disciplines de l’àrea brinden al docent i alumnes per  generar un procés d’indagació i aprofundiment d’aquest context.
• Jerarquitzar la realitat com una “unitat d’anàlisi” amb la finalitat d’evitar fragmentació en ser abordada.
• Formular les metes i els objectius generals d’aprenentatge segons les capacitats dels alumnes que afavoreixin processos de comprensió i treball estratègic en la resolució del plantejament problemàtic segons el nivell escolar.
• Plantejar preguntes al problema des d’una perspectiva multidimensional i multicausal que apunti a la integració de continguts i que faciliti la interpretació i comprensió d’una mateixa realitat des de diferents perspectives.
• Proposar supòsits sobre les causes que originen el problema.
• Formular hipòtesis inicials referides a possibles solucions.
• Pensar, segons la problemàtica triada, com contribuirà en la comprensió del tema i en la proposta de solució a nivell personal, social, escolar, local…
• Relacionar continguts substantius i rellevants curriculars que facilitin la seva transferència a la vida personal, quotidiana, social, laboral.
• Relacionar les disciplines que integren l’àrea de les Ciències Socials amb altres disciplines o àrees curriculars.
• Aplicar, segons el nivell escolar i la complexitat del tema a abordar, els passos del mètode científic de les disciplines que integren les Ciències Socials.

En síntesi:

L’ABP permet treballar múltiples històries, accions, processos, fenòmens a partir de les seves complexitats, contradiccions, incerteses… i la possibilitat d’escoltar altres subjectivitats en la construcció de significats.

Sense esgotar els nous desafiaments que la realitat contemporània planteja a les disciplines de l’àrea, la redefinició i transmissió dels sabers constitueix un autèntic repte en l’elaboració dels projectes integrals curriculars de l’àrea.

Si bé el model no és nou, fomentar habilitats, destreses, actituds com a meta per abordar un contingut o realitat complexa sigui curricular o extracurricular, ha de propendir com a referència a futur perquè els alumnes aconsegueixin transferir i prendre decisions en la seva vida personal, laboral, social, cívica. És a dir, “… aprendre per continuar aprenent” en forma autònoma. En suma implica, “… preparar-los per a la vida real…” (Sábato Ernesto, 2005).

En aquest primer article sobre implementació d’un ABP, hem conegut el context social i les fases d’implementació. Pròximament, indagarem sobre els components per  estructurar un Aprenentatge Basat en Projectes.

Mentrestant, et poden interessar altres articles com ABP, aprenentatge basat en problemes o en projectes? o La necessària reflexió dels alumnes per a un aprenentatge significatiu.

Compartir: