“En trobar-me al peu d’una muntanya de vuit mil metres, em vaig adonar que som molt i molt petits en comparació amb la natura, i per això la respecto”. Amb aquesta meravellosa frase d’Edurne Pasaban comença el capítol dedicat a ella a Dones exploradores. 

I és que Edurne no és qualsevol d’elles: es tracta de la primera dona de la història que ha aconseguit fer els 14 vuitmils. O dit d’una altra manera: les muntanyes més altes de la terra.     

A VVKids estem convençuts que és un fantàstic referent per a nenes i nens, per la seva dedicació, capacitat de superació i esforç, així com per la seva perseverança. Valors tots ells que necessitem reivindicar en l’actualitat!   

Entrevista a Edurne Pasaban

Vas començar a escalar amb 14 anys sent gairebé una nena…. Què et va animar a això? 

Des de molt petita els meus pares em van portar a la muntanya i m’agradava passar temps amb ells a la natura. Als 14 anys em vaig apuntar a un curs d’escalada en roca que hi havia en un club del meu poble, i allà vaig adonar-me que els amics amb qui anava a escalar tenien la mateixa passió per la muntanya que jo i que ens ho passàvem molt bé.

Què et va enganxar a la muntanya?

Em va enganxar el fet de poder estar a l’aire lliure, aquella sensació de llibertat. De petita jo era una nena molt poruga i molt dependent dels meus pares, tot ho havia de fer amb ells, però quan vaig començar a sortir a la muntanya em vaig adonar que podia fer les coses per mi mateixa i això va ser un gran alliberament per a mi.

Una noia jove que es planteja escalar muntanyes en un món d’homes, amb quines dificultats afegides es troba?

Es troba que ha de demostrar una mica més que uns altres. Jo no em puc queixar molt ja que els meus amics m’han tractat sempre com una més de l’equip. Però és veritat que si havien de triar en un equip per a ells no era la primera opció.

En quin moment et planteges escalar els 14 vuitmil?

Va ser molt tard, ja havia escalat 9 muntanyes de vuit mil metres abans. Quan vaig escalar la primera mai vaig pensar a escalar totes, ho feia per divertir-me i per passar l’estona amb els meus amics, però quan ja tenia 9 muntanyes escalades és quan vaig pensar a acabar els 14. Abans crec que hagués estat una bogeria, les coses cal fer-les amb el cap i pensant-ho bé.

Veient les fotos de cadascun d’ells sentim vertigen… No et feia por, Edurne? Com es pot aconseguir un repte així?

És clar que em fa por. Però la por és una bona companya, no hem de tenir por a la por. La por hem de saber portar-la, i saber controlar-la, ja que ella ens mantindrà més atent de totes les coses dolentes que poden succeir, però aquesta por no ens pot deixar bloquejats i no fer el que ens agrada.

Han canviat molt les coses des d’aquells primers anys?

Sí, sí han canviat. Quan vaig començar a escalar als anys 90, anar a una expedició no era fàcil, com no ho era aconseguir un permís per escalar. Ara tot és molt més fàcil. La tecnologia també ha canviat molt, quan jo vaig anar per primera vegada a escalar a l’Himàlaia sorties de casa i els teus pares no sabien res de tu en 2 mesos, ara amb els telèfons que hi ha es pot parlar gairebé des del cim de l’Everest.La teva fita juntament amb la d’altres fascinants dones s’ha inclòs al llibre de VVKids Dones Exploradores, per destacar que la història està plena de dones extraordinàries… Què et sembla?

Em sembla preciós. És molt bonic donar visibilitat a aquestes dones que han fet coses tan grans i inspiradores per a les noves generacions, estic segura que en tindrem moltes més en el futur.

Una cosa destacable en aquest llibre són els valors que desprenen totes les gestes: constància, superació, audàcia, coratge… Quins valors t’ha ensenyat la muntanya?

La muntanya és una gran escola, m’ha ensenyat a ser humil, a valorar les coses que tenim, a tenir tenacitat, a no tirar la tovallola i sobretot a respectar les persones i la natura.

I també perseguir els somnis malgrat les dificultats… Muntanyes, mars, deserts, espai… Totes les exploradores del llibre s’han deixat portar per un planeta Terra fascinant, som conscients del mal que li estem fent?

Crec que encara no ho som, però hi ha una cosa que em crida molt l’atenció sobre aquest tema. Nosaltres els adults no som prou conscients d’això, o no ho volem ser, però el més gran és que els petits sí que ho són, i cada vegada més. Per això penso que el futur està en els joves i que ells ho són molt més que nosaltres. Crec que tots els adults en aquest aspecte hem d’escoltar molt més a la joventut.

En tots els teus anys d’escalada has vist el millor i el pitjor de la natura… Què podem fer per ella?

Cuidar-la perquè l’estem perdent. Jo he vist com en 10 anys una glacera desapareixia a l’Himàlaia, i això és preocupant. Crec que la societat ha de sortir molt més a la natura i ser conscient del que està passant.

Per acabar, sabem que tens un petit escalador a la casa teva… Quant li falta per al primer vuitmil?

Bufff! No sé si li agradarà escalar o no. Però és veritat que jo intentaré transmetre-li l’amor per la muntanya i per la natura, i que la respecti. Després ell triarà.

Ens sentim orgullosos de tu Edurne! Conèixer-te ha estat el millor, gràcies.  

Si t’ha agradat, potser t’interessi llegir sobre el Dia de la dona en la ciència o conèixer aquestes 6 accions per preservar la diversitat biològica.

Compartir: