Aquest confinament ens va arribar de manera abrupta sense temps per a planificar com ens relacionaríem, què fer per seguir amb el curs, què prioritzar… De sobte, ens vam veure relacionant-nos amb els nostres alumnes, amb els nostres nens i nenes, a través d’una pantalla. En el millor dels casos.

Quan penso en els mesos de confinament no puc deixar de sentir angoixa. Tots recordem el neguit que produeix escoltar a alumnes perduts, alguns desapareguts, d’altres sense saber com connectar-se, ni com organitzar-se, massa sense destreses per pujar tasques a una plataforma. Plataforma que ha hagut de multiplicar la seva capacitat perquè estava pensada per al suport a la docència presencial i, de la nit al dia, es va convertir en l’únic espai de comunicació.

I nosaltres, els seus professors, aprenent a marxes forçades, sentint com les hores es passaven sense que encertéssim a organitzar les respostes, hores i hores i hores tractant de gestionar una situació inèdita per a la qual ningú estava preparat. Tampoc nosaltres.

Què ens ha ensenyat la pandèmia? Podem extreure algun ensenyament positiu?

Sabem que l’impacte emocional ha estat tremend, encara tenim pocs estudis però els que van apareixent així ho mostren (per exemple, el promogut recentment per la UNESCO).

La primera i més rellevant certesa que el confinament ens ha ensenyat és la necessitat de l’escola, de l’escola presencial. Sabem que el contacte amb els iguals és insubstituïble, els nens han enyorat als seus amics, però també als seus professors. Ens ha sorprès el molt que ens han trobat a faltar a nosaltres, els seus mestres. I els alumnes han contestat el fastig cap a tasques escolars a vegades aclaparadores que han fet que se sentissin desbordats, perduts, sols. Especialment els nens amb més dificultats.

També ens hem sentit així els seus professors, conscients com mai del poc sentit de moltes tasques, però sense eines ni temps per a aturar-nos a pensar. Perquè el món es va parar però nosaltres ens vam veure ficats en la voràgine d’un tornado que ens engolia, i ens arrossegava en la seva espiral sense rumb.àbac per il·lustrar les lliçons de la pandèmia

Després de moltes hores de conversa amb companys, de participar en mil reunions, en webinars per compartir inquietuds i pensar el futur, personalment centraria en dues les propostes de futur. No cal dir que qualsevol proposta passa per comptar amb recursos humans i materials que la facin possible.

1. L’equilibri emocional, la base de tots els aprenentatges    

La primera proposta és, sense cap dubte, la de prioritzar l’acompanyament emocional. Teixir xarxes d’afecte que ens assegurin la cura dels alumnes, de les seves famílies i, també dels docents.

Hem de pensar estructures organitzatives que estableixin maneres de garantir l’equilibri emocional de tots. Una bona forma és dinamitzant tutories entre iguals amb vessant online. Des de fa més de vuit cursos coordino en el meu institut el Projecte Pigmalión, un projecte de tutoria entre iguals que tracta d’establir xarxes d’afecte entre els estudiants, complicitats amb els seus professors i, en definitiva, fomentar la cultura de la cura en els centres. Ara toca pensar com establir aquestes maneres d’estar connectats, preveure que tots tinguem a algú que ens digui què tal? I ens escolti.

El Pla d’Acció Tutorial de qualsevol centre hauria d’avançar-se amb accions de cura, d’acompanyament emocional.

Aquesta enorme responsabilitat, essencial en qualsevol centre educatiu, no pot recaure només ni prioritàriament en els tutors tan desbordats en aquesta pandèmia, ni sobre els equips d’orientació o els equips directius. Cal implicar els alumnes, de totes les edats. Nens de 8 anys que s’interessen pels de 4, o alumnes de 15 que cuiden als de 12. I també a les famílies.

Els primers dies de l’inici de curs són un bon moment per planificar aquestes xarxes.

2. El sintagma preposicional, fins quan?

La segona prioritat és la de replantejar-nos què aprenen els nostres alumnes. Què és el rellevant, i, sobretot, com despertem en ells l’emoció d’aprendre.

Aquesta pandèmia ha posat de manifest el caràcter obsolet d’una bona part dels continguts que s’imparteixen a les aules, en totes les etapes educatives. Ja he escrit en altres llocs que, en massa ocasions, les classes transcorren seguint aquesta seqüència: entrem a classe, saludem (fins i tot amb el nostre millor somriure), passem llista, repassem els deures i corregim les tasques, expliquem nova matèria amb tot el nostre esforç i posant l’ànima, posem exemples i resolem dubtes, marquem les tasques per a la següent classe i ens acomiadem. Tots alhora. Tots el mateix.

Cada dia hi ha més docents que treballen per projectes, almenys una setmana a l’any, docents que parteixen del que els alumnes saben, que ajuden els nens a fer i a fer-se preguntes, a investigar en fonts fiables, a compartir el que aprenen. A aprendre amb sentit.

Cada dia som més els qui sabem que el temps és limitat, que aprendre és aprendre a aprofundir, i despertar en els nostres alumnes la curiositat, la passió d’aprendre. Cadascun fins on arribi, caminat amb uns altres. La inclusió és potser el gran repte d’aquest segle i no pot haver-hi inclusió si la seqüència de les nostres classes es repeteix amb aquest patró avorrit i absurd.

Així que potser una bona idea seria que tractéssim de formar-nos en Aprenentatge per projectes i que poséssim la comprensió lectora en el nucli de tots els aprenentatges.

Aquesta pandèmia està posant el món potes enlaire. Potser és el moment de somiar en una escola que posi el benestar de les persones i l’aprenentatge amb sentit en l’horitzó dels seus anhels.

Referències

Eduforics: Aprenentatge basat en projectes: un projecte autèntic i real. Veure.

Pilar Pérez Esteve. Llegir i comprendre per a créixer: 5 claus per a ajudar als teus alumnes. Veure

UNESCO: Promoció del benestar socioemocional dels nens i els joves durant les crisis. Aquí.

Webinar organitzat pel CEFIRE d’Educació Inclusiva de la Comunitat Valenciana. Pensando en voz alta sobre la orientación y los nuevos escenarios educativos. Veure. Es pot seguir el vídeo i un resum on es concreten els aspectes més destacats de la conversa.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *