Els nens i nenes d’altes capacitats són perfils escolars que es mostren de diferents formes en els alumnes de les nostres aules. Això és un factor que desconcerta a les famílies i als docents, perquè al no haver un únic patró es passen per alt molts perfils d’alta capacitat que es converteixen en adults sense identificar i incompresos per sentir-se diferent durant tota la seva vida.

Per evitar aquesta situació, proposo crear un decàleg de com són o de com no són o de com poden ser els nens i nenes amb altes capacitats.

1. No sempre treuen bones notes 

És molt comú que els docents considerin com un fet consumat que els nens i nenes d’altes capacitats han de treure bones notes, i a més en totes les matèries. Això és fals. Poden treure molt bones notes en tot, poden treure molt bones notes en algunes àrees, poden treure bones notes en una única àrea, o poden no tenir bones notes. 

Ells tenen un cervell que vola a la velocitat d’un súper Boeing, amb unes neurones que reben la informació de l’una a l’altra a la velocitat de la llum …sí. Amb això no és suficient per a què la ment mostri i exploti en resultats. També necessiten un bon pilot que els sàpiga conduir correctament aquesta informació que viu en constant efervescència en els seus cervells. Sense un bon pilotatge, un avió pot esclatar i tenir un accident, com les seves ments, que poden generar suspensos a l’escola, però encara pitjor, en les seves vides.  

Aquests nens acostumen a moure’s per interessos i per practicitat i funcionalitat. Si els sembla útil i interessant el que aprenen a l’aula, meravellós. En el cas contrari, desconnectaran de la classe i no atendran en els temes o assignatures que considerin tediosos, avorrits i insignificants. I si a més el tipus de dinàmica es centra en tasques repetitives i monòtones, pitjor encara.  

 Amb la qual cosa, no sempre treuen bones notes, encara que tinguin deu Boeings viatjant a la velocitat de la llum dins dels seus petits caparrons.

     2. Sovint estan dispersos a classe

Tal com he comentat en el punt anterior, malgrat tenir una altíssima capacitat de concentració i de control de la seva atenció, tenen la mateixa per desatendre davant alguna cosa que els avorreix, que ja saben o a allò que no li troben cap sentit. Amb la qual cosa, és molt comú la seva gran dispersió en molts moments del dia a dia de la classe.

Tot i així, com a docent que també sóc, hi ha alguna cosa que cal treballar amb ells, que és la seva atenció i que segueixin les normes de comportament de l’aula. Si el mestre està explicant una lliçó o està donant unes directrius, no es pot permetre que ells estiguin acolorint o dibuixant. L’alumne i l’educador han de pactar que a classe no es pot dibuixar i donar-li estratègies i altres solucions; si no, davant el grup classe es poden generar distincions de tracte i no és bo per a ells ni per a una bona cohesió del grup.

El pacte és la millor eina que té un docent amb aquests perfils per evitar aquestes dispersions i desconnexions del dia a dia a l’aula.

     3. Són hipersensibles

Aquests nens i nenes tenen una alta emotivitat, tot els sobrepassa, l’alegria i la tristesa. A més, passen d’un estat a un altre en qüestió de minuts i segons. Poden riure i plorar alhora. És complex que els adults i els seus propis companys els comprenguin. Ells reben les crítiques de forma molt intensa, les paraules les tatuen a la seva memòria i recriminen un vocable, un to, un regany, una mirada… durant molt de temps. Fins i tot, a vegades, un docent pot estar pensant concentrat a l’aula, ells perceben el seu rostre, i li pregunten si se sent malament, si li passa alguna cosa,… tenen una empatia brutal per percebre-ho tot.

Aquesta hipersensibilitat també es tradueix a nivell sensorial: impacte visual, olors agudes, sorolls forts i insuportables, gomes que molesten i estrenyen, textures que els fan feredat, sabors que senten amb intensitat en provar uns certs aliments -per bé o per mal…

El docent ha de ser molt acurat amb aquest aspecte de la hipersensibilitat i saber com manejar-lo perquè s’integri la diversitat emocional a l’aula. Mal portada, és font i base d’assetjament escolar. Molta manyaga, mestres, amb les emocions dels nens amb altes capacitats.

     4. Són extremadament creatius

Ser creatiu significa tenir respostes originals a les situacions quotidianes. Saber resoldre un conflicte ràpidament de manera inesperada i correctament executat. Comencem a desvincular la creativitat de l’art. Ser artista és ser un bon creatiu artístic, correcte.

Però saber resoldre un problema de matemàtiques de cinc formes diferents, sense saber dibuixar bé, també és ser creatiu. Tenir la capacitat de crear un conte a partir d’unes formes, també és ser creatiu. Saber buscar la solució a com caminar amb una sabata trencada sent al carrer, també és ser creatiu. I ells ho són moltíssim, però la seva creativitat es pot mostrar en contextos que no estiguin estereotipats com a creatius.

     5. No són bons en totes les matèries

Com les altes capacitats es mostren de diferents formes, si parlem de talents, i no superdotació, només es destaca en algunes àrees, mentre que en unes altres es pot fluixejar i fins i tot tenir dificultats. Hi ha molts alumnes que van a classes de llengua, però treuen excel·lents en matemàtiques. Es tracta de talents logicomatemàtics, però que no estan dotats en l’àrea lingüística; per tant, cometen errors d’ortografia.

Docents, hem de saber a qui tenim entre mans i necessitem tenir un informe complet de les seves capacitats per poder treballar amb els nostres alumnes i saber exactament quines són les seves fortaleses i quines són les seves dificultats, per equilibrar al màxim les seves capacitats. L’equilibri és la clau del benestar personal.

     6. Són extremadament intolerants a la frustració

No suporten l’error. No suporten equivocar-se. No poden sofrir una crítica de res, perquè no saben admetre-la ni digerir-la. Així són ells. És, doncs, fonamental, educar-los en el concepte de l’aprenentatge a partir de l’error, i de la importància d’equivocar-se per treure d’això un coneixement. Si no… la seva alta frustració els acompanyarà per a totes les seves vides: entrevistes de treball, presentació de projectes, ponències,… i aquest aspecte els fa fràgils davant els seus receptors; és fonamental educar-los en la cultura de l’error com un camí per millorar i brillar. Els mestres són una peça clau en aquest punt per ajudar-los a superar les seves pors de fracassar constants.

     7. Poden tenir doble excepcionalitat

Què significa aquesta expressió… doble excepció… estranya, veritat? Perquè doble, dos, excepcions: una alta capacitat i una dificultat en una mateixa persona. Llavors, la discapacitat tapa a la capacitat i la capacitat treu estratègies – fins a la lluna, si és necessari! -, per ser capaç de solucionar aquella prova a la qual la dificultat l’exposa diariàment.  

És una arma de doble tall que genera frustració i inseguretat a aquests nens. Són llestos per ser conscients de la seva dificultat, però la seva dificultat no els permet que floreixi la seva gran capacitat. Això és molt dur per a ells i es mostren molt febles i vulnerables enfront dels seus companys, perquè expressen les seves dificultats; això els genera que el grup classe, que veu com reacciona davant uns certs treballs que no són capaços de resoldre, els excloguin de tasques acadèmiques perquè no se’n refien de la seva correcta execució en els treballs en grup. A què porta això? A l’assetjament escolar i a l’exclusió de l’alumne del grup classe.  

Mestres, aquest és un retall que, coneixent aquesta informació, segur que podreu evitar i controlar. Molta manyaga i molt amor amb la doble excepcionalitat. 

     8. La seva capacitat per vincular conceptes es tremenda

Atès que les seves neurones reben la informació set vegades més ràpid que un cervell normal, com va explicar Montserrat Expósito en una conferència a la qual vaig assistir, aquesta velocitat genera que siguin capaços de vincular els conceptes d’una forma fitipáldica. Van, tornen, van tornen i resolen com ningú s’imaginaria. Ells són així de sorprenents.

     9. Són molt perfeccionistes

Són capaços de crear unes estratègies d’ordre i de control, rígides i intocables, en cada cosa que fan. Tot ha d’estar sota el seu control i ha de seguir l’estructura i les directrius que les seves ments han pensat i establert. Aquest perfeccionisme, doncs, està vinculat a una extrema rigidesa que, sovint, els genera conflictes socials davant treballs en equip i relacions socials.

Mestres, aquí teniu un altre dels seus tendons d’Aquil·les i el vostre paper és crucial per desfer nusos en els equips cooperatius. Un altre retall per als docents!

     10. No aguanten les injustícies

El desè punt d’aquest decàleg, però no menys important. A classe és fonamental parlar de valors, treballar i mostrar que tots, mestre inclòs, hem de ser justos i que no han de pagar justos per pecadors. Ells tenen molt clars els principis que vulneren la justícia social i són capaços de saltar a les barricades, sense plantejar-se les seves conseqüències, per donar suport al que és just i al que no ho és. 

Són així, sovint es manifesta com si fossin acusadors, perquè si algú ha insultat a qui consideren un bon mestre, ho comuniquen. Però no per fastiguejar al que insulta, sinó per la injustícia que s’hagi insultat a una bona persona i professional. I… , d’això ja parlarem un altre dia, la picardia no forma part del seu perfil, aspecte que els va en contra seva habitualment i que davant situacions d’injustícia els fa perdre la “raó social” entre els seus companys del grup classe.

Mestres, superherois amb grans poders per intervenir en tantes i tantes diversitats de les nostres aules, aquí us he llançat uns quants reptes que, en el fons, ens serveixen per a tot l’alumnat. La seguretat, l’empatia, la rigidesa, el perfeccionisme, la sensibilitat, les emocions contràries, són aspectes clau per a TOTS els nostres alumnes, TOTS, que segur que formen part del dia a dia de les vostres aules. 

L’èxit d’un mestre és arribar a cadascun dels seus nens, sense tractar a ningú en particular, sinó a la seva col·lectivitat. Els nens d’altes capacitats formen part d’aquesta col·lectivitat.

A més d’aquest decàleg d’Altes Capacitats, també et poden interessar articles d’altres col·laboradors com Microlearning actiu y metacognició en educació i Neurociència educativa en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Compartir: