Tots els professionals de l’educació tenim la certesa que l’avaluació és una peça clau en el procés d’aprenentatge. Però, sabem com fer una avaluació per competències? Què fem amb la informació que recollim de l’avaluació? Quins instruments podem utilitzar? Quina és la millor manera d’avaluar per competències? Laia Lluch, Ángel Pueyo i Javier Cortés de las Heras ens donen la seva opinió sobre aquest tema. 

Ángel Pérez Pueyo

Ángel Pérez Pueyo

Director de l’àrea d’Extensió Universitària i Professor de la Universitat de León. Director del Grup internivelar i interdisciplinar Actituds.

Més que 3 consells, parlaria de 3 passos que es poden seguir per no morir en l’intent de canviar cap a les metodologies actives. 

1. Abans de canviar l’enfocament metodològic o la forma de programar, implementa processos d’avaluació formativa amb veritables instruments útils per generar aprenentatge durant el procés d’ensenyament de la teva assignatura ( i no sempre ho són les rúbriques), sense pensar encara en les competències. 

2. Després, posa’t d’acord amb altres docents del mateix nivell i utilitza un instrument que tingui caràcter transversal com una escala de valoració per avaluar un treball de síntesi de 1000 paraules, una exposició oral amb una escala graduada o la forma de valorar el treball en grup (veure exemples en www.grupoactitudes.com).

Una vegada comprovada la millora en els resultats amb el canvi d’avaluació, introdueix una metodologia de transició, per exemple, com MITAA que es combini amb l’avaluació formativa. 

3. Utilitza una seqüenciació de competències per poder arribar a programar per competències i que el nivell de competències en cada curs sigui diferent.

Si reflexionem una mica, comprovarem que l’actual model de perfils competencials amb estàndards d’aprenentatge res té a veure amb la programació i una avaluació per competències o la contribució a aquestes, perquè no hi ha cap relació entre els estàndards de les àrees.

 

Javier Cortes de las Heras

Javier Cortés de las Heras

Doctor en Ciències de l’Educació. Orientador educatiu en un institut de secundària. Autor del blog Revoluacion.

Són tres consells que han de donar-se a més en aquest ordre:

1. Conèixer en profunditat el contingut que conforma cada competència. En quins aprenentatges es tradueix en cadascuna de les facetes que estructuren a cadascuna d’elles, per  contextualitzar-ho a l’aula i en el centre. I això serveix per a les clau o qualsevol altra que vulguem avaluar.

2. Possibilitar a l’alumnat demostrar l’adquisició d’aquests aprenentatges a través de tasques contextualitzades, autèntiques, on els docents som guies facilitadors i proveïdors de feedback, i el centre trenca amb la seva organització compartimentada en departaments i assignatures.

3. Sobre la base de l’anterior, desenvolupar instruments d’avaluació que permetin captar l’evolució de l’aprenentatge per descriure’l en termes d’assoliment. Les rúbriques, escales de valoració i llistes de comprovació són els més idonis per això, però els qüestionaris són molt útils quan volem avaluar la dimensió de coneixement d’una competència.

 

Laia Lluch

Laia Lluch

Doctora en Educació i professora associada a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.

És recomanable ajustar els dissenys curriculars, dels plans d’estudis de qualsevol etapa educativa, des d’una perspectiva integrada i global. En aquest sentit, cal investigar quines competències i coneixements són necessaris per a la societat del coneixement i per a l’aprenentatge permanent (lifelong learning), ajustant-se al nivell educatiu concret.

Això és, contemplar que les realitzacions o acompliments concrets requereixen de determinats nivells d’execució o d’assoliment, els quals evidenciïn el que l’estudiant és capaç de fer i de demostrar.

Per això, és interessant delimitar i establir el que els estudiants han de demostrar i saber, especificant les competències, entenent competència com indica DeSeCo, com alguna cosa més que coneixements i habilitats, precisant que les competències són només observables en accions específiques (DESECO-OCDE, 2002). 

Canviar l’avaluació no només suposa revisar els instruments i estratègies, alineant-los amb els resultats d’aprenentatge vinculats a les competències; sinó que implica també repensar els criteris, els moments, el agents i l’ús que se li dóna a la informació que els processos d’avaluació contínua van aportant.

Per això, l’avaluació està a la cruïlla, és la pedra angular del canvi en educació i orienta el currículum, per la qual cosa podria considerar-se el punt de partida, i no d’arribada, dels canvis pedagògics. En aquest sentit, una avaluació per competències:

  • ha d’estar dissenyada en relació amb els resultats d’aprenentatge buscats.
  • ser planificada i coherent amb la metodologia emprada.
  • tenir criteris rellevants i transparents.
  • centrar-se en un procés i ser participada pels estudiants.
  • estar acompanyada de feedback.

Finalment, i no menys important, subratllar que brindar l’oportunitat a l‘impuls del desenvolupament de les seves competències, i l’assumpció de canvis respecte la cultura docent i en la formació del professorat, requereix de situar a l’estudiant en el centre del procés com agent actiu i protagonista del seu aprenentatge.

També et pot interessar l’opinió dels experts sobre quins beneficis deriven de l’autoavaluació o la importància de l’autoavaluació per a l’alumnat.

 

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *