L’autoavaluació és una bona estratègia per conèixer el propi procés d’aprenentatge? Permet atendre els diferents ritmes d’aprenentatge? Facilita que els alumnes siguin més autònoms i responsables del seu procés d’aprenentatge?

L’autoavaluació té infinitat de beneficis que influeixen en l’aprenentatge dels nostres estudiants i, per això, hem volgut preguntar a tres experts què destacarien d’aquest sistema d’avaluació!

Javier Bahón

Javier Bahón

CEO de TUinnovas LAB educativo. Co-director del Centre d’Aprenentatge Cooperatiu.

La tradició que hem rebut, viscut i après sobre l’avaluació és equiparable a una espècie de judici d’un expert encomanat, sobre si estem o no capacitats per continuar avançant en el sistema educatiu reglat. Allò que hem après, és també el que s’estima com a lògic dins de la nostra cultura i, per tant, el que es continua fent majoritàriament.

La reflexió pedagògica estableix criteris més profunds en quant a la finalitat de l’avaluació; criteris que es recolzen més en allò que serveix pel veritable desenvolupament de la persona i, més encara, en qui ha d’encarregar-se d’això.

Una avaluació és un continu de reflexions en les quals ens parem per veure què va bé en el procés d’aprenentatge i què no està funcionant. La finalitat és, mantenir el primer i buscar canvis efectius pel segon. Qui ha d’encarregar-se d’això?

Al principi, el professor -guia, mediador- serà qui millor preparat pot estar per això, amb una clara visió, la d’anar lliurant les regnes al propi alumne; aquest és el camí de l’autonomia

Les persones només poden actuar amb autonomia y seguretat quan es sentin capaces d’autoregular-se; al contrari són persones heterònomes o dependents, l’etapa adulta de les quals pot seguir en el mateix estat; el de necessitar sempre a algú que els digui què fer, què no fer, quan ho fan bé i quan malament.

L’autoavaluació és un camí cap a l’autogestió i la llibertat, tant emocional com racional; és a dir, humana.

 

Juan Manuel Álvarez

Juan Manuel Álvarez

Catedràtic de Didàctica a la Facultad de Educación de la UCM des de 1977. Expert en avaluació educativa.

Convé aclarir que a l’autoavaluació no s’arriba espontàniament. Parteix de la pròpia concepció del que és l’ensenyament i del que és l’aprenentatge. Així, si un professor creu que els alumnes aprenen perquè ell els ensenya, el que és lògic és que pensi que a l’hora d’avaluar-los sigui ell mateix qui ho faci ja que ell ha assumit aquesta funció.

Una altra visió diferent que ha de portar a un posicionament radicalment diferent és la del professor que parteix de la idea que els que aprenen -els alumnes- tenen alguna cosa que dir del seu propi aprenentatge, és a dir, s’impliquin en el mateix procés.

L’autoavaluació, en aquest segon cas, arriba com a conseqüència lògica del punt de partida. Si qui aprèn és responsable del seu propi aprenentatge és lògic que alhora sigui responsable, o si més no, corresponsable de la seva avaluació. Aquí radica la justificació bàsica de l’autoavaluació.

Beneficis?

  • Assumpció i exercici de la responsabilitat. L’avaluació mateixa es converteix en un recurs d’aprenentatge alhora que en un mitjà que garanteix el progrés continu i sostingut.
  • L’avaluació incorpora en la seva pràctica el component ètic, ara com ara, atenuat per l’afany posat en l’objectivitat quantificada mitjançant recursos de mesura i qualificació, que poc tindrien a veure amb una avaluació educativa (auto) proclamada formativa. 
  • En una altra dimensió l’autoavaluació, contribueix a trencar barreres de desconfiança entre qui ensenya i qui aprèn, assumint que en els processos de formació tots dos estan obligats a entendre’s.

 

María Amparo Calatayud

María Amparo Calatayud

Professora titular d'universitat. Departament de didàctica i organització escolar. Universitat de València.

Voldria evidenciar que l’autoavaluació és l’estratègia per excel·lència per educar en la responsabilitat i per aprendre a valorar, criticar i reflexionar sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge realitzat per l’estudiant.

Al llarg de la meva experiència professional, m’he adonat que els beneficis que presenta la realització d’una autèntica autoavaluació són, especialment, els següents:

  • És un dels mitjans per a què l’estudiant conegui i prengui consciència de quin és el seu progrés individual en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
  • Ajuda als discents a responsabilitzar-se de les seves activitats, alhora que desenvolupen la capacitat d’autogovern.
  • És una estratègia que permet al docent conèixer quina és la valoració que aquests fan de l’aprenentatge, dels continguts que a l’aula es treballen, de la metodologia utilitzada, etc.
  • És un factor bàsic de motivació i reforç de l’aprenentatge i possibilita l’autonomia i autodirecció de l’estudiant.
  • És una estratègia que pot substituir a altres formes d’avaluació: examen, control, etc. A més, per atendre la diversitat és necessari utilitzar diferents instruments avaluatius per tractar de valorar la progressió de les capacitats de cada alumne. L’autoavaluació pot ser una estratègia més en aquest procés de valoració, etc.

En definitiva, de tots els beneficis que he comentat anteriorment, destacaria principalment, que l’autoavaluació possibilita al discent reflexionar sobre el seu progrés, les seves fortaleses i febleses en els seus assoliments i, el més important, l’ajuda a millorar i a afavorir el seu creixement personal. Si això, és així, si us plau, professorat: “No fem de l’autoavaluació una pràctica oblidada a les nostres aules”.

També et pot interessar l’opinió dels experts sobre què s’aconsegueix amb una educació personalitzada o per què és important la formació del professorat.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *