L’educació del professorat que s’imparteix actualment a les facultats correspon amb la realitat que es trobaran els futurs docents a les aules? Es donen eines per a afrontar l’educació del segle XXI? Li donem la suficient importància a la formació contínua dels docents? Tres experts en educació ens donen la seva opinió sobre aquest tema! T’ho perdràs?

Javier Bahón

Javier Bahón

CEO de TUinnovas LAB educativo. Co-director del Centre d’Aprenentatge Cooperatiu.

La Unió Europea. amb encert, va afirmar que una de les competències generals del ciutadà europeu del segle XXI era la de la formació al llarg de tota la vida; en un món en canvi constant no pot ser d’una altra forma. Ara bé, si aquesta competència és una peça clau en l’adaptació al món en qual vivim, la responsabilitat de desenvolupar.la es multiplica quan parlem del col·lectiu de persones que formen i eduquen als nens i joves, ja que els estan col·locant els fonaments pel seu desenvolupament ple, així com perquè puguin ser ciutadans compromesos amb la millora de la societat, la vida o el planeta.

Aquesta qualificació del professorat s’ha d’anar adquirint des de la formació inicial, la qual és objectivament millorable. Dit això, ja es comença amb una bretxa entre la formació rebuda i les competències que es necessiten realment en l’acompliment d’una de les professions més complexes que existeixen. Podem unir a això que el desenvolupament que se li està donant a l’educació gràcies a la recerca, la neurociència i les experiències exitoses de qualsevol part del món està, avui dia, molt a l’abast de la mà. Això obre portes i finestres per recórrer en una carrera que, si bé, de vegades sembla estressant, no deixa de ser un repte necessari posat que ens proporciona eines perquè la tasca docent s’acompanyi de millors estratègies, tècniques i models que l’ajuden a aconseguir les seves finalitats actuals.

Laia Lluch

Laia Lluch

Doctora en Educació i professora associada a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.

Millorar la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix incidir en aspectes com el professorat, els programes, els estudiants, les infraestructures, l’avaluació, entre d’altres. Els canvis en la formació del professorat requereixen dirigir l’activitat docent cap al desenvolupament de capacitats, habilitats, actituds i valors que possibilitin la formació competencial per adaptar-se als canvis socials, econòmics i tecnològics, i transformar la nostra realitat.

Davant els mètodes tradicionals de transmissió de coneixements i l’ensenyament centrat en el rol docent, i no en l’aprenentatge, ni en l’autoregulació d’aquest, el procés d’aprenentatge se situa com a eix central del canvi metodològic. El model d’ensenyament-aprenentatge basat en competències destaca que l’important no és el que el professor sap o fa, sinó el que aprèn l’alumnat i com ho aprèn. Tot això, comporta el repte a les facultats d’educació d’una contínua actualització científica i tècnica dels seus sabers, i de l’adquisició de noves competències professionals com a docents i per als futurs docents. D’aquí la necessitat que la formació del professorat es plantegi des d’un procés de desenvolupament professional continu, que ha de continuar al llarg de la vida, reformulant l’adquirit en ella per a solucionar problemes pràctics professionals i de ciutadania de manera que els futurs professionals puguin ser eficients en un entorn laboral i social cada vegada més complex i en continu procés de canvi.

Finalment, recalcar la responsabilitat que recau en les facultats d’educació i de formació del professorat, com a referents en la creació de coneixement científic, pedagògic i didàctic, per a capacitar a l’alumnat universitari i, especialment, per a la transposició didàctica, ja que l’orientació i la qualitat d’aquesta formació professionalitzadora repercutirà en totes les altres etapes educatives.

Ángel Pérez Pueyo

Ángel Pérez Pueyo

Director de l’àrea d’Extensió Universitària i Professor de la Universitat de León. Director del Grup internivelar i interdisciplinar Actituds.

Que per què és important la formació del professorat? Per la mateixa raó que és important la formació permanent dels metges, advocats o enginyers. Imagino que a ningú li agradaria saber que el seu metge continués utilitzant els recursos i receptant medicaments de fa 50 anys, quan s’ha demostrat científicament la idoneïtat de nous tractaments o fàrmacs. De la mateixa manera, que a ningú li agradaria que es provés en els seus fills un medicament que no hagués estat contrastat i aprovat pels òrgans competents.

No obstant això, és habitual comprovar com a les aules es proven propostes que, lluny d’estar constractada la seva funcionalitat, eficàcia o transferibilitat, són experimentades alegrement i compartides en xarxes socials perquè uns altres les posin en pràctiques. 

Necessitem una formació del professorat de qualitat, però és evident que l’actual porta anys demostrant que no genera un canvi substancial i generalitzat a les aules (i permetin-me la generalització, encara que sé que mai és bona). No hi ha una relació positiva entre les inversions de temps, esforç i diners i la innovació que s’observa a les aules. I si plantegéssim una formació diferent? I si s’invertís en generar centres de veritable innovació que serveixin d’exemple? I si permetéssim als docents passar el suficient temps en els centres on poder conèixer, comprovar, experimentar i compartir la veritable innovació per a portar-la posteriorment al seu centre?

L’actualització és fonamental i tenim l’obligació que sigui eficaç.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *