A les últimes dècades assistim a una societat impactada per la globalització cultural i mediàtica. Cal plantejar-se avui quins són els components i enfocaments que s’han de considerar en la construcció del coneixement escolar i en el foment d’habilitats complexes de pensament superior que promouen la construcció d’estructures conceptuals. 

L’impacte de les TICs, en la vida quotidiana i en la forma d’organitzar la cultura implica, des de la dimensió educativa, brindar eines cognitives per a l’accés a les dades i la posterior transferència de la informació. 

La multiplicitat de fonts d’informació i comunicació s’instal·len en un escenari de complexitat (Edgar Morín, Sergio Vilar, Isabel de Torres Ramírez; Cit per Picardo Óscar,2003). En aquest sentit “…..una persona rep molta més informació que la que rebien els seus avantpassats. Arriba a parlar-se fins i tot d’ «infoxicació». El catedràtic Sebastià Serrano Farrera assegura que «…hi ha una estreta relació entre informació i incertesa: a mesura que creix la quantitat d’informació creix la incertesa» (Cit Cubides Martínez O., 2004) 

L’especialista Umberto Eco en la seva obra El pèndol de Foucault anota: “[…] no hi ha informacions millors que unes altres, el poder consisteix a fitxar-les totes, i després buscar connexions”.

Ens preguntem llavors, com canalitzar i transferir adequadament el potencial d’informació que envolta els nostres alumnes/as? 

En l’actualitat, aprendre amb la tecnologia amb la finalitat d’aconseguir un aprenentatge significatiu (Ausubel, Sr., Novak, J., y Hanesian, H., 2009) suposa l’articulació entre les “eines tecnològiques” i les “eines de la ment o cognitives” ( Jonassen y Carr, 2000; Lajoie, 2004; Salomón i Perkins, 2005; citats per Busts Sánchez A., 2015, p. 55-57). 

En altres paraules l’aplicació de les TICs com a “instruments cognitius” (Busts Sánchez A.2015, p.55) a l’aula constitueixen un desafiament, la qual cosa equival a obrir noves línies de treball en el procés d’interpretació i comprensió dels continguts curriculars. 

Capacitats tecnològiques aplicades a l’aprenentatge. 

L’ocupació que realitzen els nens/as i joves d’ “aparells interactius” permet pensar respecte de procediments amb la finalitat d’aprofitar aquestes habilitats i destreses dels “nadius digitals” –“millennials” que els permetin generar coneixements i transferir-los a situacions noves. 

Les matrius que ho fonamenten es basen en els paradigma constructivista i d’aprenentatge significatiu. Dit d’una altra manera, significa “aprendre a aprendre” i, la possibilitat de recuperar les “eines tecnològiques” per ells utilitzades. El propòsit apunta a fomentar i desenvolupar “eines cognitives”, a través de fonts primàries i secundàries en la indagació, recopilació i processaments de dades. 

L’especialista Virginia Funes afirma que “…l’ús de les Tics com a instruments psicològic se situa en el marc de la interacció entre els components del triangle interactiu: el contingut que és objecte d’ensenyament, l’activitat educativa i instruccional del professor i l’activitats d’aprenentatge dels estudiants”. (Funes V. 2015, pág 59). 

Les disciplines que integren les Ciències Socials tenen un gran repte en aquest sentit perquè, la complexitat multidimensional de la informació, impacta també en la pràctica educativa. L’articulació entre la gran producció científica actual i l’aplicació de mètodes i estratègies d’ensenyament i aprenentatge han d’afavorir la construcció d’un “pont” entre els coneixements acadèmics, els curriculars i les eines cognitives per processar comprensivament la informació. 

Accés a la informació i reptes educatius

En relació amb els passos a seguir i, segons el nivell escolar i la complexitat del problema plantejat l’accedir a bases de dades per buscar informació implica entre altres variables: 

• Despertar interès i involucrar als alumnes/as sobre un tema, problema, fenomen, situació, fet, esdeveniment relacionat amb les disciplines que integren l’àrea. El motivar als alumnes/as juga un rol central. “…no només han de poder, sinó també han de voler…” (Chema Lázaro, 2017) 

• Utilitzar les TICs com a recurs a partir d’intencions educatives específiques. En aquest sentit, “…l’adopció de la tecnologia sense objectius és una empresa buida” (Artopoulos A, p.35, 2015). 

• Formular interrogants respecte del Per què i per a què…? col·laboren en l’abordatge de tota indagació .Per exemple: Quins criteris i categories, des de l’epistemologia de la ciència històrica, geogràfica, social considerar en la selecció de fonts d’informació segons el nivell dels alumnes i el grau de complexitat del plantejo? Com decodificar-los? Quina informació aporten…? Quines estratègies planificar? Quins enllaços, en xarxa, permeten establir relacions amb el tema? 

• Seleccionar continguts substantius que facilitin un enfocament integral en la indagació de l’objecte de coneixement (geogràfic-ambiental, històric-social-ètic- cultural-polític-…) i, que responguin a nuclis integradors de la unitat o d’un projecte transversal integrat. 

• Identificar fonts i recursos de confiança en cercadors de la web per abordar la problemàtica plantejada. Per exemple: lectura de documents, àudios, vídeos, imatges, mapes interactius, gràfics, revistes digitals, enciclopèdies…) 

• Recuperar, segons hipòtesis inicials la formulació de preguntes plantejades pels estudiants. Resulta interessant pensar en el docent en “provocador d’interrogants”. (Martín –Barbero,1999:21; Cit per Funes V., 2015, pàg. 50) 

Indagar, analitzar, decodificar, comprendre, avaluar i transferir aquesta informació. 

En síntesi 

Efectivament un procés d’aprenentatge emprant les TICs com a recursos, s’inscriu en un marc teòric que exigeix recorreguts epistemològics, pedagògics, didàctics alternatius en el tractament dels diferents objectes d’estudi. 

En aquest sentit resulta fonamental des del marc pràctic establir els criteris de selecció i articulació de continguts substantius de les disciplines que integren les Ciències Socials. Aquests continguts brinden rellevància a partir d’una retallada que promogui l’interès i respongui a l’enfocament integral del tema. 

El rol docent adquireix centralitat com a guia per orientar a aprendre en col·laboració amb els altres perquè, la resolució d’una problemàtica en ser abordada “...de forma cooperativa… activa regions emocionals del nostre cervell determinants per a l’aprenentatge…” (Chema Lázaro, 2017). 

Finalment, cal assenyalar la importància de generar la reflexió de l’equip docent que travessi en forma vàlida la institució escolar en el disseny de projectes que fomentin les habilitats cognitives. La intenció educativa d’atrevir-se a indagar fonts en “temps digitals” implica recuperar, aplicar i aprofundir l’alfabetització tecnològica que ja dominen els alumnes/as.

També et poden interessar articles com Canviar l’educació no és una opció, és un desafiament! o El gran repte: despertar el pensament crític a l’aula.

Bibliografia

• Artopoulos Alejandro, De la “computadora –florero” al celu-bot:sobre la difusión de tecnologías en educación,Cap.1, En Escuela y TICS: los caminos de la innovación/coordinado por Débora Kosak, Cap 2,1era Edic., Buenos Aires, Lugar Editorial,2015 
• Ausubel, D., Novak, J., y Hanesian, H. (2009). Psicología educativa: un punto de vista cognoscitivo. México, Trillas. 
• Boletín Semanal, No 266.del 14 al 20 de mayo de 2004.Menos sabelotodos, más preguntones,Por Olga Cubides Martínez.//www.observatoriodigital.net/bol266.htm 
• Bustos Sánchez A.(2015).Las TICs para aprender o las TICS para enseñar y aprender:una distinción sutil pero necesaria. Cap.3, pp 53-66. En Kozak D.(Coord),Escuela yTICs: los caminos de la innovación.Buenos Aires. Lugar Editorial. 
• Castells, Manuel. La sociedad red, Alianza, Madrid, 1997. 
• Chema Lázaro,2017,¿Cómo podemos aplicar en el aula las conclusiones de la neurociencia? En línea://blog.vicensvives.com/como-podemos-aplicar- en-el-aula-las-conclusiones-de-la-neurociencia/ 
• Funes Virginia, Jóvenes, culturas mediáticas y educación, ¿una tríada irreconciliable?. En Escuela y TICS: los caminos de la innovación/coordinado por Débora Kosak, Cap 2,1era Edic., Buenos Aires, Lugar Editorial,2015 
• Frederic Munné, «De la globalización del mundo a la globalización de la mente», Les Cahiers de Psychologie politique [En ligne], numéro 13, Juillet 2008. 
• Mattelart, Armand. Historia de la sociedad de la información, Paidós, Buenos Aires, 2002. 
• Picardo Óscar (2003). El escenario actual de las ciencias sociales: la sociedad del conocimiento [artículo en línea]. UOC. [Fecha de consulta: dd/mm/aa].<//www.uoc.edu/dt/20318/index.html> 
• SOI – Servicio de Observación sobre Internet – RIIAL .ObservatorioDigital.net

Compartir: