Tothom parla d’ell des de fa setmanes. ChatGPT és l’estrella de les converses en diferents àmbits, també en el sector educatiu. Es tracta d’un bot gratuït d’Intel·ligència Artificial amb el qual pots mantenir un diàleg sobre qualsevol qüestió, que sorprèn per la precisió i agilitat de les seves respostes.

Les reaccions a aquesta nova eina van des de la fascinació per les possibilitats que obre, a la preocupació pels riscos i les conseqüències que té. Hi ha una certa unanimitat, això sí, en què no és flor d’un dia. És a dir, que les eines d’Intel·ligència Artificial com ChatGPT han arribat no només per quedar-se, sinó per continuar evolucionant i aplicar-se en diferents àmbits. 

Punts clau de ChatGPT

A hores d’ara, estiguis o no familiaritzat amb l’eina, segur que has sentit parlar d’ell. Què has de saber sobre ChatGPT? Aquests són alguns dels punts clau que resumim per a tu:

• Es tracta d’una tecnologia d’Intel·ligència Artificial capaç de respondre gairebé a qualsevol petició que se li demana. Per exemple, és capaç de redactar un assaig sobre una temàtica molt determinada, o elaborar un argument de ficció. 
• La seva popularitat és incontestable: va arribar al milió d’usuaris en només 5 dies.
• ChatGPT 3 de OpenAI és un model molt potent, amb 175 milions de paràmetres.
• El volum d’aquestes dades equival a 570 Gigues d’informació representats per 300 bilions de paraules.
• A partir de les peticions i les correccions dels usuaris va millorant les respostes, i ens diuen que encara està aprenent de les seves pròpies respostes. 
• Està en fase de proves i en obert, disponible per a tothom, tot i que als Estats Units ja hi ha una modalitat de pagament: ChatGPT Plus. A ella s’hi podrà accedir properament des d’altres països. Fins i tot han obert una llista d’espera.
• Només pot donar informació generada fins abans del 2021, any en què va concloure el seu entrenament

ChatGPT en el futur de l’educació

Quina postura tenen els experts sobre les possibilitats de ChatGPT en l’educació? David Casacuberta, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador sobre els impactes socials i cognitius de les noves tecnologies, considera que “estem exagerant molt sobre les possibilitats del ChatGPT”. I això perquè “la seva capacitat de generar coses trencadores o interessants és zero: al final, és un assistent per saltar la Wikipedia”. El problema clau per a Casacuberta és que “no ofereix les referències” de les respostes i per tant, només és una ajuda i “serveix si saps del tema”. 

En aquest sentit, “el que demostra ChatGPT és que els sistemes d’avaluació són antiquats i no avaluen el que haurien d’avaluar”. El fet que hagi superat amb èxit proves com la Selectivitat o exàmens universitaris, només és “una demostració de que els nostres sistemes d’avaluació són dolents, perquè un simple sistema d’anàlisi estadística els pot passar”. De fet, com t’hem explicat, el nou enfocament avaluatiu té gran importància a la LOMLOE. Com millorar aquests sistemes? Casacuberta ho té clar: “hem de demanar als estudiants que apliquin el coneixement per a resoldre problemes. Aquí és on es veu clarament la diferència entre un humà i ChatGPT”. 

Per la seva banda, Begoña Gros, docent amb una llarga trajectòria com a investigadora de tecnologies educatives i e-learning, reivindica la moderació i el terme mitjà entre les dues postures extremes: d’una banda, els tecnòfils que creuen que les noves tecnologies canviaran tot per si mateixes; de l’altra, els apocalíptics que focalitzen la seva atenció en els perills. Gros sosté que ChatGPT i la Intel·ligència Artificial “ens introdueix en molts desafiaments perquè estem parlant d’un nivell molt més elaborat de la informació i el coneixement”.

Al mateix temps, ens recorda que “el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial no és una cosa nova, però fins ara era difícil desenvolupar programes que anessin aprenent a través de l’usuari”. El gran volum d’informació que tots proporcionem és el que ho ha permès, i tot això impactarà a l’aula: “es necessita ajustar la demanda que farem als nostres estudiants, amb l’ús de la tecnologia. No ho podem obviar: és una tecnologia que està començant però que es desenvoluparà”. 

Mercè Pardo és professora d’ESO i Batxillerat i afirma que per tal de no caure en l’absurd, haurem de “generar els espais perquè alumnes i docents estiguem en contacte amb el sentit de l’aprenentatge”. Per això, la reflexió ètica ha d’acompanyar el desenvolupament tecnològic, perquè “els humans decidim quin sentit té la vida, de quina forma volem viure, què volem aprendre, què volem fer amb el nostre temps… sense aquesta reflexió, es torna preocupant”.

Al mateix temps, la professora Pardo subratlla la importància que els adolescents tinguin una presència en tots aquests espais de reflexió ètica: “quan els hi dones la paraula, són lúcids, tenen les idees molt clares i són molt conscients dels límits que volen posar. Nosaltres hem de donar-los els espais per a generar col·lectivament les decisions sobre com volem fer servir aquestes eines”. 

El debat està servit i tot indica que serà apassionant, perquè ens servirà per a continuar millorant els processos d’aprenentatge.

Si t’ha resultat interessant, fes un cop d’ull a Com afectarà la Intel·ligència Artificial a l’educació? o a la nostra entrevista a Stephen Downes, expert en les relacions entre tecnologia i aprenentatge.

Compartir: