La pandèmia ha accelerat la definició de fórmules per treballar d’acord a la situació actual. Per això, fem un repàs dels principals reptes que ha d’afrontar l’educació avui.

1. Catàleg de contingut

Un dels principals reptes és l’accés a un ampli catàleg de contingut de qualitat, variat en gèneres i formats, que es pugui ajustar a les necessitats d’aprenentatge de cada estudiant. Es tracta, a més, d’un aspecte clau per a:

• assentar el gust i els hàbits lectors, base de l’acompliment acadèmic: Més del 50% dels nens i nenes en famílies amb accés a un ampli catàleg de llibres de qualitat gaudeix de la lectura, enfront d’un escàs 20% dels que no el tenen.

• desenvolupar l’habilitat en lectoescriptura, també base de l’acompliment acadèmic: Els nens i nenes amb accés a un ampli catàleg de lectures de qualitat poden situar-se un 22% per sobre del nivell esperat en habilitats de lectoescriptura.

• afavorir l’acompliment acadèmic: Els lectors habituals es evolucionen consistentment millor en la majoria de les matèries. A més, desenvolupen una millor comprensió de la seva identitat i habilitats relacionals.

2. Contextos híbrids

El segon repte és el treball en contextos híbrids. La transformació digital s’ha precipitat en el sector educatiu i avui és més important que mai disposar d’eines que permetin als docents:

• focalitzar-se en els processos d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes en contextos híbrids, facilitant les tasques mecàniques.

• simplificar les tasques de recerca i posada en marxa de lliçons, plans de lectura, grups de treball, etc.

• disposar d‘informació detallada del rendiment de cada alumne per detectar mancances o necessitats especials i gestionar itineraris personalitzats.

3. Implicació de les famílies

El tercer dels reptes que ha d’afrontar l’educació avui és la implicació de la família en els processos d’ensenyament-aprenentatge. El seu paper és clau com a agent motivador, especialment per a l’adquisició de competències complexes com la lectura, per a:

• promoure el desenvolupament dels nens i nenes des de les primeres edats: La lectura compartida pot suposar fins a vuit mesos d’avantatge en l’adquisició d’habilitats lingüístiques en les primeres edats.

• contribuir a establir les bases per a l’alfabetització i l’aprenentatge: Les experiències d’aprenentatge a la llar, com llegir, conversar, dibuixar… desenvolupen l’atenció i l’adquisició de competències bàsiques.

• reforçar l’adquisició d’habilitats i coneixements: Deu minuts de lectura compartida al dia són més efectius, per exemple, que les classes extraescolars o de reforç per donar suport a l’educació dels nens i nenes.

4. Lectoescriptura en contextos digitals

El quart repte és l’adquisició de la competència en lectoescriptura, amb especial atenció a les particularitats de la pràctica de la lectura i les escriptura en contextos digitals per a:

• familiaritzar al lector-usuari amb les característiques dels dispositius digitals, amb les funcionalitats per a la pràctica de la lectura i amb les particularitats de cada contingut digital.

• preparar-lo per a la lectura fragmentada i interactiva que promou l’entorn digital que modifica els nivells d’atenció i porta al lector a fixar-se en detalls puntuals (concreció), enfront d’una perspectiva general (abstracció) d’un tema.

• afavorir la presa de decisions i potenciar el desenvolupament intel·lectual. En l’entorn digital, el lector ha de prendre decisions per poder continuar avançant en la seva lectura. Per a això, ha de pensar, fer servir la lògica, ser creatiu i imaginatiu.

5. Personalització de l’aprenentatge

L’últim dels reptes que ha d’afrontar l’educació és la personalització del procés d’ensenyament-aprenentatge de cada alumne per promoure la igualtat educativa. Una aspiració que es pot aconseguir gràcies a la tecnologia amb:

• solucions que s’ajustin a l’alumnat amb necessitats especials: amb tecnologia text a veu o OpenDyslexic. Un de cada deu nens a Espanya té dislèxia, un trastorn que està darrere de molts casos de fracàs escolar.

• recursos que responguin a les necessitats formatives de cada estudiant: ebooks, audiollibres, podcasts, vídeos, píndoles educatives, revistes…; continguts de ficció i de no ficció…

• metodologies que es puguin ajustar a les necessitats concretes de cadascun dels estudiants a partir del mesurament del seu acompliment escolar per promoure un desenvolupament màxim del seu potencial i la millor projecció per al seu futur.

A més dels reptes que ha d’afrontar l’educació d’avui, et pot interessar Com serà l’educació després de la pandèmia? o Redescobrint el vincle amb els nostres alumnes

Compartir: