Probablement algú pensa que és molt arriscat situar en la mateixa frase nens/es i filosofia, especialment si es considera a aquesta última com aquest saber saberut, propi de ments abstractes i privilegiades, cenyit a un llenguatge abstrús i incomprensible. Aquesta concepció queda molt lluny de la visió de qui això escriu.

La meva experiència docent amb el projecte de Filosofia per a Nens, inspirat en l’obra de Matthew Lipman, em porta a concebre la Filosofia com un saber indagador que dubta de forma sistemàtica, i permet treballar amb els nens i nenes:

• el seu pensament crític, per evitar prejudicis i estereotips i manipulació.
• el seu pensament creatiu, per resoldre problemes nous.
• el seu pensament acurat, per tenir en compte als altres.

Potser la pregunta més pertinent és: de què els serveix als nens i nenes aprendre a filosofar? El projecte de Filosofia per a Nens els convida a pensar i sentir, per gaudir d’una autèntica llibertat de pensament i d’acció. Per això vull desenvolupar aquesta idea, desgranant les utilitats que, al meu judici, té aquest aprenentatge. Les aniré desenvolupant, de forma necessàriament breu, a continuació. 

Utilitats de La Filosofia per a nens i nenes

1.- Construir Ciutadania: em sembla molt important que els nens i adolescents tinguin un concepte de ciutadania integrador i ampli. Des de temps dels grecs, que excloïen als esclaus i les dones, les diferents definicions de ciutadania han servit, al llarg de la Història, per delimitar línies que deixaven fora a algunes persones.

La Filosofia per a Nens, en reunir al voltant d’una taula a “totes” les persones en una situació d’igualtat sense jerarquies, permet interioritzar la idea que la ciutadania ha d’incloure a tots sense distincions de cap mena. I aquesta és una idea que cal fer viure en societat. Cadascun té algun talent que aportar, algun servei que prestar, alguna vivència, tot el valor.

• La democràcia ha d’incloure a tots per ser autèntica.

2.- Estimular la participació: el projecte de Filosofia per a Nens aposta per una participació de qualitat, per la qual cosa cedeix la iniciativa a l’alumnat sobre els temes a tractar i té la vocació d’expandir-se pel centre i contagiar fins a les mateixes premisses didàctiques de totes les matèries que s’imparteixen a l’escola i els òrgans d’execució del centro en una visió que situa a l’alumnat en el centre dels aspectes de gestió que l’afecten.

No es tracta de substituir als adults en la direcció de l’escola, sinó de vehicular les propostes de transformació de l’escola amb la participació de l’alumnat com a agent actiu de la comunitat educativa.

• La democràcia ha d’evolucionar cap a una participació qualitativa de la ciutadania i això hem de guanyar-ho ja a l’escola. 

3.- Intentar el consens: El consens, l’acord, no significa la uniformitat. Dèiem abans que les persones tenim uns mínims quant a desitjos, somnis i expectatives. Si es vol viure en democràcia, per exemple, un ha d’acceptar que els seus desitjos no poden abastar una dimensió tan gran com perquè impedeixin completament els desitjos dels altres o, fins i tot, les seves necessitats.

• Arribar a consensos no és fàcil i requereix haver-ho practicat abans a l’escola. L’escenari de la classe de Filosofia per a Nens pot ser un marc incomparable, en moltes ocasions. 

4.- Conrear la raonabilitat: en potenciar el fet que els bons arguments, lògics, ètics i creatius, permeten establir criteris de solidesa de les opinions i les propostes, s’aconsegueix que l’alumnat pugui desenvolupar criteris per diferenciar els fets de les opinions i ordenar les opinions segons la seva feblesa o fortalesa, evitant que el procés de presa de decisions quedi en mans del número o la manipulació.

• Una democràcia de qualitat ha de ser raonable.

5.- Practicar la negociació: les persones tenim uns màxims i mínims respecte al que volem. El diàleg implica buscar uns punts en comú i també gestionar de forma positiva els desacords perquè permetin avançar. A les aules de Filosofia per a Nens hi ha desacords, però s’intenta confluir que aquests enriqueixen la negociació, una negociació que ha de partir dels mínims per tenir èxit, una negociació que faci possible la convivència.

• Una democràcia de qualitat hauria de permetre la negociació fluida dels agents que la conformen.

6.- Donar-se temps per a la deliberació: tots sabem que hi ha decisions que ens afecten i unes altres que no. La deliberació és el pas intermedi entre la intenció i la decisió. La raó analitza els pros i contres del que es desitja, abans d’arribar a l’acció. Quan ens asseiem els alumnes i jo en cercle, i parlen, els pros i contres de les decisions es converteixen en una habilitat de pensament que es treballa.

• Una democràcia de qualitat hauria d’escoltar als afectats i sospesar les seves decisions.

7.- Celebrar la diversitat: existeix una gran diferència valorativa entre la diversitat i la diferència. En una comunitat d’aprenentatge, es fa patent que la diversitat enriqueix i permet obtenir una visió polièdrica de la realitat en creuar-se en el diàleg els diferents punts de vista.

Desgraciadament, en les democràcies occidentals s’estan produint propostes demagògiques que accentuen les diferències per donar suport a propostes que estigmatitzen o marginen col·lectius de persones.

• Només l’apreciació positiva de la diversitat pot conduir a una democràcia millor, de la que ningú se senti exclòs.

8.- Aprofitar el conflicte com a possibilitat d’aprenentatge: els conflictes tenen molt mala premsa. Solen equiparar-se als problemes, i hi ha propostes utòpiques que tenen com a objectius eradicar-los. No és possible. El conflicte és inevitable en diversitat, i ja s’entén que serà difícil gestionar-lo perquè en ells les emocions i l’estrès són elevats. Però no oblidem que poden ser font d’aprenentatge.

La Filosofia per a Nens aborda el conflicte en el moment que apareix, el descompon, a la recerca de la història i les idees prèvies, destaca els malentesos i propicia la reconciliació sobre els mínims dels quals parlàvem abans. No ho evita. Ho gestiona.

• La democràcia de qualitat, també ha de fer-ho.

9.- Promoure l’empatia: Conviure en la diversitat, integrant-la, significa fer l’esforç de posar-se en el lloc de l’altre, entendre les raons que el mouen i comprendre els sentiments que es produeixen a cada pas. La Filosofia per a Nens, tant en la ficció novelada com en el diàleg que l’emmarca, practica, de forma activa, aquesta habilitat social.

• Només qui és capaç de mirar amb altres ulls podrà construir una democràcia plena i justa.

10.- Reconèixer les creences: Dèiem abans que convé distingir els fets de les opinions. De la mateixa manera, cal saber captar quan estem davant una creença. La creença és una posició mental que accepta com a veritat alguna cosa que no es pot raonar, sigui perquè no permet argumentacions, sigui perquè no estem disposats a qüestionar-ho.

Tots tenim creences, ja siguin lligades a la religió o elements que ens proporcionen consol o esperança (per exemple, que demà sortirà el sol). Compartir-les en el marc d’un diàleg filosòfic permet captar que hi ha tot un món dins de cada persona i que cada persona té el dret a tenir el seu propi món.

• Una democràcia de qualitat ha de respectar totes les creences, amb l’únic límit que aquestes permetin l’existència de les altres.

11.- Construir el respecte: El respecte és un valor superior, al meu entendre a la tolerància. La tolerància convida a deixar passar, a permetre que l’altre exerceixi els seus drets des d’un punt d’una certa superioritat. Sembla que li diem: “t’ho permeto” més que “és el teu dret”. En canvi, el respecte implica prendre en consideració, atorgar importància al que l’altre és pensa o diu, en un pla d’igualtat.

• Treballar amb l’alumnat en comunitat filosòfica, implica precisament l’assoliment d’aquesta escrupolosa igualtat que hauria de presidir totes les accions en una autèntica democràcia.

12.- Impulsar la creativitat: Tant les situacions que es presenten en les novel·les filosòfiques com les que impregnen les vivències dels nens i nenes o els nois i noies solen plantejar problemes i enigmes. Proposar solucions no consisteix a seguir normes i models, sinó un plantejament de variants, d’alternatives, de projectes de futur que triaran camins diversos i conduiran a diferents finals.

• La Filosofia per a Nens convida a plantejar-se els problemes i els enigmes en clau de variades possibilitats i això és més necessari que mai en aquesta democràcia que proclama que només hi ha un camí, una possibilitat.

Així doncs, com a conclusió, vull dir que només si treballem que els nens i nenes tinguin autonomia de criteri, pensament propi i sensibilitat per arriscar-se a propostes noves que no deixin a ningú enrere tindrem, quan creixin, ciutadans lliures i responsables,capaços de guiar la transformació social cap a aquest horitzó de pau i justícia que tan urgent sembla.

També et pot interessar “The Truman Show” i la democracia a l’aula o Fer filosofia i ensenyar els més petits a pensar.

Compartir: