Quan apareix el llenguatge es van succeint una sèrie d’etapes ja que camina de la mà del pensament. No sempre succeeixen ni es desenvolupen de manera coetània i per això, a vegades, ens trobem amb dificultats en la fluïdesa del llenguatge. Però millorar la fluïdesa en la parla infantil es pot aconseguir seguint unes pautes.

Els pares i educadors haurien d’utilitzar una parla lenta “allargada” amb entonació normal i pronunciació clara. És més adequat l’ús de frases senzilles i no excessivament llargues.

És aconsellable estar atents a aquest aspecte però sempre des del respecte al desenvolupament individual de cada nen/a. És necessari donar temps i tenir paciència. No obstant això, seria interessant poder treballar per a prevenir futures dificultats. A continuació us deixem unes pautes per a afavorir aquest aspecte

Pautes per a millorar la fluïdesa en la parla infantil

1. Donar-li conversa evitant preguntar-li en excés.
2. Animar-li a parlar en situacions relaxades i tranquil·les.
3. Prestar major atenció al contingut del que diu que a la manera en què el diu. Davant repeticions del nen/a, centrar-se en el que està dient i fer comentaris sobre la idea que vol transmetre.
4. Parlar de coses que li interessin, comentar el succeït en el col·legi, amb els seus amics, etc. de forma relaxada.
5. No mostrar-se impacient, sinó donar-li tot el temps necessari perquè parli sense interrupció, ja que pot portar-li més temps completar el missatge.
6. No corregir ni cridar l’atenció sobre les pauses, repeticions o bloquejos, controlant les nostres expressions i conductes.
7. No avançar-se i no concloure ni les paraules ni oracions que li costa dir, sinó esperar que ell/ella les pronunciï.
8. No exigir-li que parli davant d’altres persones i més encara si són desconegudes per a ell/ella.
9. Evitar comentaris o expressions facials que mostrin desaprovació de la parla del nen/a, per contra s’ha de tractar d’adoptar una expressió neutra (com si parlés bé).
10. No referir-se a la seva forma de parlar com a “quequeig”, sinó “repeticions” o “embussos”.
11. Assegurar-se que ningú faci observacions al nen/a sobre la seva forma de parlar, suprimint fins i tot les ajudes comprensives del tipus: “parla més a poc a poc”, “tranquil·litza’t”, “relaxa’t”, “torna a començar”, etc. Perquè li faran conscient de la seva situació i li resultarà més difícil eliminar-la.
12. No castigar o cridar l’atenció per la seva parla no fluida.

També et pot interessar Per què és important personalitzar l’aprenentatge o Quina és la clau per a l’atenció a la diversitat.

Compartir: