Quan parlem de ABP o PBL podem estar parlant d’Aprenentatge Basat en Projectes o en Problemes (o en Resolució de Problemes), en anglès Problem/*Project Based Learning. Ja el simple fet que les sigles coincideixin sembla confús, però encara ho és més si intentem distingir els dos plantejaments.

Tenen més punts en comú que diferències, alguns autors fins i tot consideren que l’Aprenentatge Basat en la Resolució de Problemes és un subtipus dins d’Aprenentatge Basat en Projectes, indicant que “són les dues cares de la mateixa moneda”.

En tots dos casos els alumnes se situen en el centre de l’acció educativa, havent de resoldre situacions a través del seu coneixement, recursos, recerca i reflexió. El treball cooperatiu és imprescindible, potenciant habilitats i destreses claus per a la vida adulta, així com competències socials, lingüístiques i comunicatives.

Perquè aquests tipus d’aprenentatge tinguin èxit, tant la manera de plantejar el tema com la seva elecció és molt important, havent de ser d’interès per als alumnes, ja que dedicaran un temps, més o menys llarg, a la seva elaboració. La motivació és fonamental.

De la mateixa manera, els ABP no tenen una única solució, la resposta és oberta, igual que els camins seguits per aconseguir els objectius finals. La cerca activa d’informació, així com la seva comprensió crítica, resulten fonamentals, en un procés continu de reflexió i avaluació.

La competència digital sol estar present en tots dos ABPs, a més de suposar una temporalització més àmplia que la tradicional divisió en unitats didàctiques. Les dues metodologies suposen interdisciplinaritat i transversalitat. En els actualment denominats com Makerspaces també es donen la mà, combinant la tecnologia, amb la resolució de problemes i la conseqüent construcció d’un artefacte.

En relació a les diferències, en l’Aprenentatge Basat en Problemes, es comença per la presentació d’un problema, que pot tenir la forma d’un cas. S’utilitza el model de preguntes i el resultat no implica la necessària presentació d’un producte, sinó solucionar la qüestió plantejada. Per part seva, l’Aprenentatge per Projectes sí que suposa la creació d’un producte final tangible, que sempre sol estar vinculat al món real, mentre que el primer pot implicar una situació fictícia o una simulació.

Afegit a l’anterior, en l’Aprenentatge per Projectes pot haver-hi diversos focus, i a vegades la seva extensió en el temps és major que la de l’Aprenentatge per Problemes, que sol incloure un únic problema amb els passos molt marcats, mentre que en el primer les indicacions poden ser més generals, deixant un marge més ampli per a la creativitat i la flexibilitat.

De manera general, l’Aprenentatge Basat en Problemes inclou grups de treball més grans, que es veuen reduïts almenys a la meitat en l’Aprenentatge Basat en Projectes. A més, en el primer, el contrast d’opinions juga un paper fonamental, per resoldre el problema plantejat, mentre que en el segon tipus l’organització del grup, la planificació i el productor són aspectes centrals.

Prenent l’Aprenentatge Basat en Projectes com una aproximació més àmplia, si ens decidim per aquesta aproximació, es recomana començar per petites idees per a l’assignatura, fins i tot en forma d’Aprenentatge Basat en Problemes, per després poder involucrar a més professors o que, finalment, tot el centre pugui fer una transició cap al ABP.

Resultarà molt interessant tenir un repositori de Projectes i formar al professorat en aquesta metodologia. S’ha de comptar amb els recursos adequats, tant per a la seva implementació com per a la seva avaluació. Poder conèixer altres experiències servirà per obtenir idees i gestionar les nostres pròpies iniciatives.

Sens dubte, un ABP implementat al costat de tècniques com l’aprenentatge cooperatiu, ús de noves tecnologies o l’aprenentatge personalitzat, és part de l’educació que està per venir, el desenvolupament de competències cognitives i no cognitives dels alumnes suposa un pas necessari cap a la seva autonomia i futur laboral.

També et pot interessar 20 possibles usos educatius dels drons o com treballar la competència digital a l’aula de manera efectiva.

Compartir: