El desenvolupament del pensament històric en els nens de bàsica primària és un dels principals desafiaments que afronten els docents de Ciències Socials. Alguns aspectes propis del pensament històric en edat escolar, com la multicausalitat dels fets històrics, les diverses versions sobre el passat que es troben en les fonts de primer i segon ordre, així com la multiplicitat d’interessos i motivacions dels personatges històrics fan que l’ensenyament de la Història i en general de les Ciències Socials presentin un conjunt de particularitats que la converteixen en un assumpte complex.

Alguns investigadors han negat la possibilitat que els nens d’aquest nivell educatiu puguin avançar processos investigatius inspirats en les activitats professionals dels historiadors, desenvolupant així alguns elements del pensament històric. Segons aquests planejaments, l’ensenyament de les Ciències Socials en l’Educació Bàsica Primària ha de limitar-se a temes relacionats amb el context immediat del nen i la seva família, així com a elements vinculats amb el seu context local i regional.

No obstant això, Hillary Cooper, doctora en Filosofia del Pensament Històric dels Nens de la Universitat de Londres, no comparteix aquesta posició. En el seu article How Can We Plan for Progression in Primary School History?, publicat en el número 52 de la Revista d’Estudis Socials de la Universitat dels Andes, Cooper afirma que, partint de les teories constructivistes de l’aprenentatge, és possible que els nens de l’escola primària comprenguin els conceptes de temps, utilitzin fonts històriques i proposin interpretacions sobre els processos socials.

D’acord amb Cooper, perquè els nens de les escoles primàries puguin desenvolupar els seus conceptes de temps i avancin en la comprensió de la Història, han de comptar amb sis elements fonamentals:

• ús de la cronologia i la seqüència temporal, classificant esdeveniments històrics que van ocórrer abans o després
• vocabulari temporal, organitzant les seves rutines diàries cronològicament i utilitzant termes com ahir, avui i demà
• identificació de similituds i diferències entre períodes històrics, explorant diverses característiques kinestèsicament, mitjançant artefactes o visites a llocs històrics; iconogràficament, a través d’imatges o models d’objectes històrics; i simbòlicament, per mitjà d’històries, rimes i tradicions orals
• comprensió de les causes i els efectes dels canvis històrics, distingint entre causes de les accions i raons dels resultats, així com entre diverses causes d’un fet històric
• identificació de les motivacions que generen versions de la Història, reconstruint una història a partir de diversos punts de vista
• caracterització de les diferències socials i culturals, escoltant les històries dels adults pertanyents a diverses generacions

A través d’una revisió sistemàtica de les recerques més recents sobre el desenvolupament del pensament històric en nens de l’escola primària, la doctora Cooper suggereix un conjunt d’estratègies que poden contribuir a l’avanç dels estudiants en el desenvolupament de les habilitats associades amb el temps històric, que permeten que els nens desenvolupin la seva comprensió sobre el temps i la història. Algunes d’aquestes estratègies són:

• els estudis de cas
• el treball cooperatiu
• les activitats de discussió amb final obert
• les estratègies multisensoriales
• el maneig de fonts històriques com a objectes, textos, pintures o fotografies i mapes
• les visites a llocs com a monuments o museus

No obstant això, per aconseguir que els estudiants aconsegueixin avançar en el seu pensament històric, la planificació i l’avaluació es converteixen en eines fonamentals per als docents. D’acord amb això, Cooper proposa un plantejament basat en quatre passos fonamentals:

• una plantejament a curt termini, en el que els objectius siguin precisos i estiguin associats amb els assoliments previs
• un conjunt d’activitats, que estiguin relacionades directament amb els objectius i que utilitzin diverses habilitats
• una avaluació, que estigui involucrada a l’interior de cada lliçó a través de diversos instruments
• el registre dels assoliments aconseguits pels nens, que seran la base de la següent planificació.

Recerques com la liderada per la doctora Cooper es converteixen en una aportació fonamental per a que els docents de Ciències Socials puguin elaborar planificacions de classe que permetin l’avanç significatiu del pensament històric, aspecte fonamental per a l’aprenentatge de les Ciències Socials, amb la finalitat que els estudiants puguin utilitzar els seus coneixements per comprendre el seu context, així com el món que els envolta.

També et pot interessar El gran repte, despertar el pensament crític a l’aula o La importància de la lectura en el desenvolupament del pensament crític.

Compartir: