Sovint, als mestres, sobretot de secundària, ens ha preocupat no poder acabar el currículum. S’entén que el currículum és el conjunt de coneixements i valors que hem de treballar amb els nostres alumnes. Es tracta de decisions conscients i meditades que van modelant el projecte de centre. Malgrat això, al que em refereixo ara és al currículum ocult, aquells coneixements i emocions, que el centre destil·la i que són assumits per alumnes i alumnes, moltes vegades sense consciència o premeditació dels professors i mestres.

Recordo que, una vegada, un divendres a la tarda, un membre del personal de manteniment va entrar a classe i va dir: “poden sortir alguns nois, que estan més forts? Hem de moure un armari”. Vet aquí un biaix de gènere, que va fer torçar la cara a més d’una alumna, conscient del prejudici que s’estava manifestant: una generalització sense més i el prejudici sobre la feblesa de les dones en general. I tot això des d’un comentari aparentment innocu i innocent.

És cert que qualsevol entorn, escolar o no, ofereix experiències educatives no premeditades,  i també que el currículum ocult pot tenir connotacions negatives o positives. Un centre en el qual totes les persones es saluden amb amabilitat en creuar-se, per exemple, vehicula un currículum ocult clarament positiu, de cura i respecte mutus. Per això és tan important establir rituals de centre en positiu. L’equip docent ha de discutir-los i consensuar-los per establir-los. Per exemple, decorar les portes de les classes amb projectes ètics i missatges en positiu pot servir per passejar per l’escola i reflexionar, sempre que els hagin triat els alumnes!

L’escola s’ocupa de la socialització dels alumnes, en combinació amb la família; d’aquí, la necessitat d’implementar normes i actituds que responguin a una demanda social. Es tracta d’una missió de l’escola que en moltes ocasions s’ha meditat poc, però que forma part d’aquest currículum ocult: han de viure els alumnes l’escola com una adaptació a la vida social, com una crítica a aquesta, com ambdues? L’escola es mou en aquest currículum ocult sota la sospita de manipular a l’alumnat en una determinada direcció ideològica. Al meu entendre, aquesta pregunta ha de respondre-la el projecte de centre, amb sinceritat i transparència, perquè les famílies puguin triar amb coneixement de causa: aquestes són les nostres propostes, triï vostè si les troba compatibles i coherents amb el seu projecte d’educació familiar (sabent que aquest projecte propi no és enterament triat per la família, perquè hi ha obligacions que deriven de la societat i la ciutadania democràtiques).

De la mateixa manera, part del currículum ocult el desenvolupen les circumstàncies que es concatenen a les aules. Aspectes com la situació econòmica i l’estatus social de les famílies, l’estructura de poder a l’aula, la manera en què exerceix el professor l’autoritat, l’ús del llenguatge i el seu biaix, per part del docent i per part de l’alumne, les prioritats curriculars, les formes i el sentit de les avaluacions, les mesures disciplinàries… De tot això els estudiants absorbeixen uns coneixements i vivències que es revelen fonamentals en la seva formació com a persones. No és el mateix un centre que predisposa a l’obediència, la docilitat i la resignació, que un que aposta per la crítica, l’autonomia i la llibertat de decisió (valors propis d’una escola en democràcia). Del primer centre en sortiran súbdits;  del segon, ciutadans.

Ser un bon docent implica reflexionar sobre aquest currículum ocult a fi de revelar-lo, despullar-lo sobretot dels biaixos que contravenen els valors fonamentals que ha de tenir qualsevol escola i qualsevol pràctica educativa: els drets fonamentals i les responsabilitats associades a ells. Les escoles no han de perpetuar la desigualtat social; al contrari, han d’oferir oportunitats al mèrit perquè aquella es redueixi. La classe, el gènere, la raça, el nivell socioeconòmic de les famílies condicionen aquest currículum ocult.

El currículum ocult pot ocasionar el fracàs de molts alumnes, perquè no deixa d’establir determinades expectatives sobre les seves capacitats i competències, que exerceixen una forta pressió a l’hora d’avançar en els seus aprenentatges.

El currículum ocult forma part de la motxilla educativa del molts docents, que van ser educats amb aquest patró (en el cas de la meva generació, a més, en una societat patriarcal i autoritària) i el va interioritzar com “normal”, fins i tot com “natural”. Així és molt difícil superar aquesta interiorització, que es manifesta en la pròpia organització del centre massa sovint. S’aprecia en com ens referim a les dones de la neteja, a les secretàries, a l’empleat de manteniment o al director. L’alumnat rep un missatge des d’aquest model d’organització. També emet missatges el propi disseny de l’espai. Aspectes com la decoració de les aules i els espais comuns o les imatges que el docent utilitza com a exemples en el transcurs de la classe, són transmissors de la informació que l’alumnat acaba per captar, gairebé inconscientment.

Només des d’una posició d’estranyament de la nostra pròpia realitat, observant-la des de l’exterior, podem detectar aquest currículum ocult, preservar els trets positius que pugui tenir i tractar de corregir els negatius. Només des del treball en equip podrem identificar els biaixos que aflueixen al nostre estil docent. Siguem conscients que el currículum ocult, en reiterar-se una vegada i una altra, es fixa amb molta més eficàcia que la majoria de coneixements i valors que ens proposem. Les pràctiques sexistes, racistes o classistes es repeteixen en el temps i constantment en un insistent degoteig. D’aquí ve que haguem de dedicar part dels nostres esforços a la reflexió per detectar aquests biaixos. Poden ajudar-nos en aquesta tasca els propis alumnes i alumnes, que sovint senten un difús malestar, enfront de valors que posen en evidència incoherències entre el que es predica i el que s’ofereix. Us proposo entrar a una classe d’un col·lega i tractar de localitzar-los en el desenvolupament de la sessió i després fer el propi, amb el company, a la pròpia classe. Aquesta és una bona forma per aconseguir identificar-ho, també. O millor encara, treballar tots dos a la mateixa aula.

Per descomptat, l’escola no és l’únic espai amb currículum ocult. Els mitjans de comunicació, la publicitat i tants uns altres, no deixen de transmetre valors com els que aquí venim considerant. Al costat de la reivindicació del dia de la dona, trobem els dies del pare i de la mare, i els seus corresponents regals “adequats”, per posar un sol exemple.

Finalment, advertir que un altre component del currículum ocult suposa que l’escola ha d’arreglar tots els problemes, com per art de màgia. Aquesta pressió se sent a les aules i la sent el docent, difusa, però persistent també. Per això hem de revelar tots els currículums ocults, i per això l’escola pot complir la funció de promoure el pensament crític a tota la comunitat educativa (docents, famílies, alumnes, persones d’administració i serveis…). No podem adoptar una posició asèptica o passiva davant els desafiaments. Només ens queda triar els valors i analitzar les nostres fortaleses i febleses, quan els encarnem i promovem.

Que el currículum ocult sigui inevitable no vol dir que no admeti canvis i readreçaments. En una ocasió, em trobava en classe treballant l’islam i els vaig proposar, a les nenes, quina d’elles volia posar-se un burca que m’havien prestat, per a poder parlar després sobre el que havien sentit. Una d’elles, acabada ja l’activitat, em va preguntar per què solo havia proposat  provar-se la peça a les nenes, quan, en realitat, els que haurien de mostrar més empatia amb les dones que són obligades a portar-ho i la seva despersonalització, eren els homes. Em vaig disculpar, sense més. A partir de llavors, quan ha arribat aquesta sessió de treball, nenes i nens voluntaris es proven la peça de roba.

Si t’ha semblat interessant, no et perdis altres articles de Jordi Nomen com Les bones preguntes o És antiga la innovació educativa?.

Descobreix les claus pedagògiques dels nostres projectes per a Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.

Compartir: