En els darrers deu anys, en el nostre país, s’ha posat un gran èmfasi en l’educació matemàtica. Hi ha la sensació que els nostres fills s’estan quedant darrere de molts nens d’altres països de l’hemisferi occidental i oriental. Com a conseqüència, l’ensenyament de les matemàtiques a l’educació infantil s’ha convertit en una prioritat del nostre sistema educatiu. De fet, diferents estudis de recerca mostren que aprendre matemàtiques a preescolar prediu fortament l’aprenentatge matemàtic posterior i altres tipus d’aprenentatge. Per això, hi ha un impuls creixent cap a un currículum de matemàtiques sòlid i coherent a l’educació infantil.

L’ENSENYAMENT DE LES MATEMÁTIQUES A PREESCOLAR 

Malauradament, els que insisteixen a millorar l’ensenyament de les matemàtiques a l’escola preescolar solen ser polítics, directors d’escola, pares o professors de primària amb una experiència mínima treballant amb nens en edat preescolar i poc coneixement de primera mà de com aprenen aquests nens. Alguns tenen molta experiència i coneixements en educació, i d’altres són experts en l’ensenyament de matemàtiques a primària, secundària o fins i tot a batxillerat, però molt pocs han estat realment ensenyant a aprendre matemàtiques a preescolar.

Una revisió de molts llibres d’ensenyament de matemàtiques per a nens petits mostra que, en la seva major part, les idees i tècniques predicades per als nens en edat preescolar són molt similars a les que s’utilitzen amb els alumnes de primer, segon o fins i tot de tercer curs.

Els nens de tres, quatre i cinc anys no funcionen ni pensen de la mateixa manera que els nens de set, vuit o nou anys. No podem fer servir les mateixes tècniques ni pretendre que l’educació infantil només sigui tercer de primària amb un pla d’estudis més senzill. Els nens en edat preescolar tenen les seves pròpies necessitats i maneres d’aprendre, i si volem aconseguir que aprenguin el màxim de matemàtiques, hem d’abordar aquestes especificitats.

 COM APRENEN ELS NENS D’EDUCACIÓ INFANTIL? 

Els nens d’educació infantil aprenen tot el temps. No esperen a les nostres lliçons per començar a adquirir coneixements. Observen, pensen, desenvolupen hipòtesis, posen a prova les seves hipòtesis i arriben a les seves pròpies idees sobre el funcionament de les coses, és a dir, desenvolupen les seves pròpies miniteories, moltes vegades durant un dia normal.

Per tant, un dels papers més importants del professor no és interrompre aquest procés, sinó enriquir-lo perquè els nens puguin aprendre encara més. Per això, els mestres hem de dedicar temps i esforços a la millora, la creació i el suport a les oportunitats informals d’aprenentatge.

A més, podem donar suport a l’exploració independent de conceptes matemàtics que fan els nens dedicant una àrea de l’aula a aquest tipus d’activitats. Una àrea denominada “centre matemàtic” o “racó de les matemàtiques” en què els nens trobaran tota mena de materials que engresquen la seva curiositat i els ajuden a aprendre matemàtiques a preescolar i adquirir diferents conceptes matemàtics, mentre els utilitzen, els manipulen i juguen amb ells de forma independent. Podem enriquir aquesta àrea aportant contínuament nous materials.

MÈTODE D’APRENENTATGE 

Així i tot, no podem deixar el fet d’aprendre matemàtiques a preescolar  a experiències informals. La nostra obligació és desenvolupar un pla d’estudis coherent i sistemàtic que garanteixi que els estudiants aprenguin allò que són capaços d’aprendre.

Per descomptat, la nostra planificació haurà d’adaptar-se al coneixement actual dels nens, a les necessitats d’aprenentatge del desenvolupament i a la individualitat de cada nen i nena. Ara bé, no és suficient que les lliçons de matemàtiques siguin adequades per al desenvolupament; és imprescindible que siguin significatives i emocionants. A través de la pràctica diària i de la investigació, he arribat a la conclusió que hi ha sis activitats principals que els nens troben emocionants:

• Jugar a jocs
• Escoltar i representar històries
• Participar en aventures i misteris
• Cantar, tocar instruments, i ballar amb música
• Participar en l’expressió creativa i artística
• Explorar els fenòmens naturals i de la vida real 

Per això proposo un mètode per aprendre les matemátiques a preescolar basat en aquests sis tipus d’activitats. Aquest mètode és força diferent de la manera tradicional de desenvolupar el currículum proposada per la majoria de llibres de text d’ensenyament de matemàtiques.

Com he explicat abans, molts d’aquests llibres s’han escrit tenint en compte els nens de primària i estenent els mateixos mètodes als nens més petits.

Fins i tot molts experts que utilitzen principis constructivistes semblen oblidar la idea que el cervell només presta atenció i fa un esforç per aprendre aquelles coses que creu que val la pena aprendre. Com que la majoria d’experts tendeixen a oblidar aquest principi, sovint preparen idees curriculars que es dirigeixen cap a la part racional del cervell, oblidant la part emocional.

Us diran que plantegeu als nens un repte cognitiu i que el deixeu explorar i aprendre de les seves pròpies accions. Això és fantàstic. De fet, és molt millor que l’antiga manera d’ensenyar explicant la lliçó, demanant als nens que memoritzin la informació i que recordin aquesta informació més endavant en algun tipus de prova o examen.

Tanmateix, fins i tot aquests experts constructivistes obliden que el cervell té un mecanisme que, tan bon punt se li presenta una nova informació, situació, objecte o repte, avalua el seu interès.

Es fa la pregunta de “¿Per què hauria de dedicar esforços a aprendre això?” Si la resposta és “no hi ha una bona raó” o “perquè el meu professor vol que ho faci”, l’experiència d’aprenentatge serà un fracàs.

Els nens poden fer el que se’ls exigeix, però la major part del seu cervell està en un altre lloc o en hibernació esperant una bona raó per despertar-se.

El mètode que proposo aborda la manera de despertar el cervell i implicar-lo en l’esforç d’aprendre alguna cosa nova. El cervell dels nens s’emociona amb coses concretes i no tant amb les altres. Per exemple, els nens no estan interessats a acumular coneixements només per acumular-los.

Estan interessats en coneixements i habilitats que es poden utilitzar immediatament per fer coses divertides o interessants. Aquesta és la raó per la qual una lliçó sobre les parts d’una flor, o sobre el nombre de potes d’una aranya, o sobre els tipus de taronges que es poden trobar al món està condemnada al fracàs. En la ment d’un nen, aquest tipus de coneixement no té cap significat ni ús pràctic. ¿Quina importància té si una aranya té sis, set o vuit potes?

Tanmateix, si li preguntes al nen si vol saber si l’aranya és perillosa, què fer si l’aranya et mossega o com saber si la mossegada és verinosa, el nen s’interessarà immediatament perquè tots aquests coneixements són rellevants per a les seves vides i tenen un ús pràctic immediat.

De la mateixa manera, si demanes a un nen si vol ajudar-te a plantar unes flors, estarà encantat de fer-ho perquè plantar és divertit, requereix l’ús de les mans, l’oportunitat d’embrutar-se, i les flors creixen i més tard les pot portar a casa. Tot plegat és interessant, divertit i té una aplicació pràctica.

Ara sabem per la investigació que quan la persona està interessada en alguna cosa, tot el cervell està aprenent activament, però quan la persona no té interès en aquesta cosa, només una petita part del cervell està activa dedicada a aprendre-la. Sembla que hi ha un mecanisme intern que decideix quants recursos dedicar a qualsevol tasca.

Si la tasca és emocionant, el cervell dedica automàticament molts recursos per gaudir-la. Si la tasca és irrellevant (i sovint avorrida) la branca executiva del cervell pren immediatament la decisió de desvincular-se.

Així i tot, si el mestre obliga el nen a parar atenció, aleshores el cervell dedicarà una part del seu cervell a aquesta tasca, però dedicarà el menor nombre de recursos cognitius possible i deixarà la resta per a coses més interessants o descansant fins que arribi alguna cosa millor.

D’una manera poètica, podríem dir que la majoria de vegades preparem lliçons que s’adrecen al cervell, però abans de poder arribar al cervell, hem de conquerir el cor. Quan el cor s’enamora del repte, aleshores el cervell es torna realment actiu i comença a aprendre al màxim.

Aprendre les matemátiques a preescolar no és diferent a l’aprenentatge d’altres conceptes o habilitats: si els nens van a aprendre alguna cosa que els sembla útil, interessant o divertida, els encantarà aprendre-la, però si, als seus ulls, és irrellevant, llavors es desconnectaran immediatament. És per això que demanar als nens que comptin les potes d’una aranya no funciona. És irrellevant per a un nen en edat preescolar fins i tot quan li agraden les aranyes.

Tanmateix, si l’aranya ha de rescatar una princesa empresonada a la part més alta de la torre del castell, i si per fer-ho, ha d’utilitzar sabates especials que s’enganxin a la paret de la torre, i si l’aranya ha de tenir sabates per a totes les seves cames perquè només amb totes les potes pot escalar la paret, ara el nombre de potes de l’aranya es converteix en una dada rellevant, i el nen estarà molt interessat a comptar quantes potes té l’aranya per assegurar-se que pot donar-li totes les sabates que necessita.

És per això que proposo utilitzar jocs, històries, aventures, misteris, música i moviment, exploració de la natura i fenòmens de la vida real i experiències d’art i treballs manuals. Aquestes activitats captiven el cervell i el cor dels nens i nenes i són efectives en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Si t’ha interessat aquest article sobre aprendre matemàtiques a preescolar també et pot agradar Música i creativitat en el desenvolupament cognitiu i emocional o Gamificacio: Transforma la teva classe en un joc. 

Compartir: