Els canvis que estem vivint en el paradigma educatiu, i molt especialment arran de la pandèmia, han posat moltes preguntes sobre la taula. Com volem que sigui l’educació del segle XXI? De quina manera haurien d’aprendre els alumnes? I quin paper hauria de jugar-hi el professor? Per respondre a aquestes preguntes, hem demanat a tres experts en el tema quines tres coses no poden faltar, al seu parer, a l’aula del segle XXI.

L’educació de les persones que viuen i viuran en el segle XXI ha de garantir educar a persones preparades per a aprendre i recrear-se –tornar-se a crear– al llarg de la seva vida i això requereix:

• Educar persones amb gran capacitat d’autosuperació i perseverança, que valorin els errors com a oportunitats d’aprenentatges, i també creatives, flexibles i amb compromís social. 
• Amb les competències necessàries per a continuar aprenent al llarg de la vida.
• I que valorin l’aprenentatge al llarg de la vida com una oportunitat de créixer com a persones, com a professionals i com a ciutadans.

Després del que hem viscut durant els dos últims cursos, hem tingut l’oportunitat d’adonar-nos que les tres coses que no poden faltar a les nostres aules de cara al futur són:

• Una alta formació del professorat en competències digitals i metodologies actives, que els dotin de la flexibilitat necessària per a adaptar-se davant qualsevol situació d’ensenyament-aprenentatge.
• El replantejament de dissenys didàctics que se centrin en l’autonomia i auto-regulació del nostre alumnat (“aprendre a aprendre”), la digitalització universal d’aquest, amb tot el component de Competència Digital necessari; i el foment de la motivació per l’aprenentatge que vagi més enllà de la recompensa de la nota.
• La reconversió de l’organització tradicional de l’aula, tant a nivell espacial –abandonant el model únic d’aula com a espai d’aprenentatge– com a nivell de pràctiques docents, assumint que les programacions d’aula siguin responsabilitat compartida, solidària i subsidiària de tot l’equip perquè qualsevol modificació sobrevinguda sigui assumida i absorbida per tots.

Una aula del segle XXI és una aula emocionant. Una aula on aprendre, descobrir, organitzar i transformar tant el món que ens envolta com a nosaltres mateixos és divertit, estimulant, esforçat, desafiant, apassionant, i on no es confon aprenentatge amb repetició i oblit, sinó amb comprensió, creació, creativitat i sentit.

En aquest aula, el professor és un dissenyador d’experiències d’aprenentatge. Organitza el contingut d’acord amb l’ordre que aconsegueix una major implicació dels alumnes, negociant temps, maneres i eines en un procés posat al servei del desenvolupament integral, de l’aprenentatge al llarg de tota la vida i de la passió per estar viu i descobrir-te a tu mateix i al món a l’escola.

En aquestes aules del segles XXI i després de tot el que hem viscut i estem vivint no pot faltar acostar el més necessari i imprescindible: les mirades de confiança entre companys treballant en cooperatiu; les paraules afectuoses del tutor que sap com i què ha ocorregut aquesta setmana i per què avui és un matí difícil o el millor matí possible; l’abraçada i la promesa de tornar a veure els amics una altra vegada demà. Tenim un gran compromís per fer créixer les escoles en entorns cada vegada més híbrids i transmèdia. De tecnologia n’anem a aprenent a poc a poc, però pel que fa a la proximitat, no oblidem la calidesa del tracte l’analògic i les bondats i avantatges d’anar, presencialment, al millor edifici d’aprenentatge de les nostres vides: l’escola.

Si t’ha interessat aquest article, fes-li una ullada a Com aplicar la robòtica educativa a l’aula? i Quins 3 consells donaries per realitzar una avaluació per competències?

Compartir: