David Neyhart i Joanne Johnson

Entrevistem David Neyhart i Joanne Johnson, director i responsable pedagògica respectivament del CIC, Escola d’Idiomes, una entitat avalada per més de 50 anys dedicats a l’organització de cursos d’idiomes. Tractem amb ells sobre la importància de l’aprenentatge, les metodologies més adequades i la transcendència que té saber motivar als estudiants perquè se sentin atrets pels idiomes.

David Neyhart recorda el senyor Roper, professor d’anglès en el seu últim any de secundària. Tenia una veu meravellosa i era molt animat. També era un pianista de jazz consumat. Quan llegia poesia, la dotava de vida amb la seva entonació i el seu llenguatge corporal. Sentir i veure la poesia en viu, en comptes de només llegir-la o, encara pitjor, estudiar-la, va despertar el seu interès per la llengua. Per part seva, Joanne Johnson té un record especial sobre la irrupció de la senyora Cammish a les classes d’història, de la qual no recorda que els posés un sol examen, i si n’hi va haver, és evident que no li va donar importància. Eren alumnes d’una escola pública rural en els camps de Lincolnshire, però ella els va transformar en advocats de Carles I d’Anglaterra durant la guerra civil anglesa. També van actuar com a periodistes durant la invasió romana de Britània i van escriure un diari durant la Gran Pesta de Londres del segle XVII. Els va transportar a aquests moments i, gràcies a ella, es va convertir en historiadora per a tota la vida.

Existeix una edat ideal per començar a aprendre una llengua?

L’experiència ens ha ensenyat que estudiants de diferents edats aconsegueixen aprendre. En certa manera depèn dels objectius personals, de la motivació i del seu entorn fora de l’escola. Si parlem de desenvolupar l’habilitat oral i interioritzar la musicalitat d’un idioma, començar de més petit pot ser beneficiós. Veiem que els alumnes més joves reprodueixen aquests elements fantàsticament. No obstant això, si l’objectiu està centrat en parlar, llegir i escriure l’idioma, començar més tard no hauria de ser un problema.

Hi ha persones que tenen una major facilitat per a aprendre idiomes?

Tenir facilitat per als idiomes es considera important, però no és necessàriament un factor suficient ni l’únic en joc. És com aprendre qualsevol altra cosa; algunes parts de l’aprenentatge o algunes competències en particular poden ser més fàcils per a alguns nens, però tothom ha de dedicar temps i esforç per a aconseguir un nivell de domini elevat.

És necessari tenir alguna habilitat específica per a aprendre bé un idioma?

Una característica que hem vist que resulta bastant útil a l’hora de comunicar-se és no tenir por d’equivocar-se i arriscar-se. Els alumnes més desinhibits gaudeixen més de les classes i tenen més oportunitats per a aprendre l’idioma.

Quins són els reptes actuals en l’ensenyament d’idiomes?

És evident que, amb la COVID, fer classes en línia és el major repte al qual ens enfrontem. D’altra banda, abans de la pandèmia ja s’observava un canvi en les generacions més joves d’estudiants. Abans els alumnes sol estaven exposats a l’idioma a l’aula. Ara tenen accés il·limitat a l’idioma en Internet. Hem observat el que anomenem l’“efecte Netflix”, especialment en els últims cinc anys. A les proves de nivell que fem, la part oral dels alumnes és molt millor que altres anys i pot superar de molt el seu nivell escrit. Com que tenen tantes fonts i gèneres lingüístics a Internet, el veritable repte és adaptar el pla d’estudis a una metodologia més oral i basada en projectes.

Ens poden posar algun exemple?

Si un nen o nena sap fer servir la veu passiva en una conversa, potser no cal ensenyar-li aquest element de la gramàtica de manera explícita. Hem de crear situacions en les quals els alumnes puguin usar i perfeccionar la llengua que ja han adquirit indirectament o de manera més informal.

Les metodologies d’aprenentatge són vàlides per a qualsevol idioma o s’ha d’adaptar l’ensenyament en funció de cada llengua?

En principi, sí. Es pot pensar que una metodologia que és efectiva per a ensenyar una determinada llengua també funcionarà amb les altres. La clau és que els estudiants estiguin motivats i que se’ls ofereixi un context en el qual puguin utilitzar l’idioma estranger de manera que li trobin sentit. D’altra banda, factors com la cultura i les normes culturals, un alfabet compartit o pertànyer a la mateixa família lingüística, afecten la metodologia i al temps que cal dedicar als exercicis per a aprendre l’idioma.

Quines metodologies creuen més convenients per ensenyar idiomes en centres educatius?

Ens decantem per un enfocament eclèctic i triem les metodologies segons l’edat, els objectius i el tipus d’alumnes. No creiem que existeixi una fórmula màgica per a tots els estudiants. Les metodologies que usem a la nostra escola tenen uns elements bàsics imprescindibles, que són la comunicació en la llengua estrangera, els exercicis perquè consolidin nou vocabulari i l’aprenentatge col·laboratiu. Així i tot, continuem recorrent a metodologies tradicionals en determinades situacions i amb alguns grups, quan observem que són efectives.

Els professors estan preparats per a l’ensenyament d’idiomes a les escoles?

En aquest país no es valora prou el treball dels professors de llengües a les escoles. Sovint, treballen en condicions que deixen bastant a desitjar, amb grups grans formats per alumnes de diferents nivells, i en els quals s’imposen els mateixos objectius per a tots els estudiants. Sempre que anem a conferències, com la ELT Convention de la APAC a Barcelona, som testimonis d’una dedicació i un entusiasme desbordants que donen fe de la labor dels professors. Ensenyar és, abans de res, una vocació i requereix implicar-se de veritat amb els alumnes i el seu aprenentatge. No hi ha dubte que la formació és important, però també ho és fer costat al professorat i crear una xarxa de professionals de qualitat.

L’ensenyament d’idiomes té suficient pes en els programes d’estudis?

És difícil parlar en termes generals, atès que el projecte de cada escola té un context diferent i les hores de classe no són les mateixes. Potser, més que la quantitat d’hores o de contingut en un pla d’estudis, el que importa és despertar l’interès dels alumnes pels idiomes, per altres cultures i pel món en general. Aquest interès els motiva a investigar més i a dedicar més temps a conèixer altres idiomes i altres cultures.

Quins idiomes consideren que s’haurien d’ensenyar en els col·legis?

La Unió Europa recomana que s’aprenguin dues llengües estrangeres. Crear un programa d’estudis de llengües depèn d’un ventall de factors com la realitat lingüística de l’escola, els estudiants originaris d’altres països i els objectius acadèmics i professionals.

Com es pot motivar a un estudiant perquè aprengui idiomes?

L’experiència ens demostra que un factor clau és un enfocament motivador que posi èmfasi en els aspectes positius, sobre allò que els alumnes saben fer, en comptes de destacar el que no saben i els seus errors. Partir dels punts forts dels estudiants, ja sigui una habilitat lingüística o social, és una garantia d’èxit. I amb cada èxit, per petit que sigui, els estudiants es motiven més per a mantenir el nivell d’esforç necessari per a aprendre la llengua. També és essencial tenir en compte els seus interessos fora de l’aula, descobrir què els encurioseix i quins coneixements tenen. És una troballa descobrir alguna cosa sobre la qual un adolescent vulgui parlar durant una estona!

Aprendre idiomes aporta als estudiants avantatges en altres assignatures?

Sí, sense cap dubte. A partir de l’aprenentatge d’un idioma es desenvolupen coneixements culturals i sobre el món en general, s’aprèn a parlar en públic, a ser més creatiu i empàtic i a adquirir confiança en un mateix. A més, aprendre llengües també ajuda a desenvolupar el pensament crític, a treballar en equip i permet adquirir competències transversals en redacció acadèmica.

Què els recomanarien als docents pel que fa a l’aprenentatge d’idiomes?

El més important és veure als estudiants com a persones individuals, no com un grup; conèixer a cada alumne a nivell personal. També és fonamental divertir-se investigant què funciona i què no a l’aula, tenir sentit de l’humor i gaudir sent creatiu. Un dels nostres professors més veterans sempre diu que, “no som cirurgians. Podem cometre errors i aprendre d’ells”. El millor de ser professor és que aprenem constantment al costat dels estudiants.

Si t’ha agradat aquesta entrevista a David Neyhart i Joanne Johnson, no et perdis: Lýdia Machová: “Els professors que ensenyen idiomes haurien d’actuar com a guia per als seus alumnes i no com una simple font de informació” i Yong Zhao: “Les escoles tradicionals no han posat prou atenció a la creativitat”.

Compartir: