Fa ja uns anys que les TIC a l’aula són una realitat. Amb la perspectiva que dóna el temps i l’experiència, hem volgut preguntar a tres professors quins canvis han notat i què han aportat al procés d’ensenyament i aprenentatge.

Ingrid Mosquera Gende

Professora adjunta en la Universitat Internacional de La Rioja, apassionada per la docència i l’educació. Doctora en Filologia Anglesa. DEA en Psicologia de l’educació. Bloguera de vocació.

En el meu cas concret, sóc professora en una universitat en línia pel que la meva docència està intrínsecament lligada a les TIC. Imparteixo Didàctica en els graus d’Infantil i Primària i en el Màster de Secundària, és a dir, ensenyo Didàctica a futurs docents. Des de la meva posició i per la meva pròpia experiència, considero fonamental dotar als estudiants de coneixements teòrics i metodològics, però també crec que he de contribuir a desenvolupar la seva competència digital, ja que, de la seva competència, en gran manera, dependrà la dels seus futurs alumnes.

Per això, les eines digitals són part imprescindible en les meves classes i en les meves tasques, com a recursos per aprofundir i repassar continguts de les assignatures, al mateix temps que m’ajuden a promoure la reflexió sobre diferents temes educatius, a facilitar la interacció durant les classes en directe i a promoure el sentiment de grup entre els estudiants en línia.

En aquests mesos, lamentablement, hem pogut veure que ens queda molt camí per caminar en el desenvolupament de la competència digital, tant de professors, com d’alumnes, fins i tot de la societat en general i, cosa que és més important, fer a les institucions conscients de la necessitat d’invertir en una aposta que ja no és de futur, sinó d’apressant present.

No hem de donar a les TIC el protagonisme de la nostra educació, estic d’acord, però tampoc hem de renegar de les possibilitats que ens brinden i de la rellevància que, ens agradi o no, tenen en la societat actual. Hem de contribuir a desenvolupar la competència digital dels nostres alumnes, i això inclou, sens dubte, l’ús responsable i adequat de totes aquestes tecnologies que ens envolten, tant dins com fora de l’aula.

Per a moltes persones, ho veig en la meva universitat, les TIC a l’aula suposen una oportunitat única per poder estudiar a distància. Això és el que ens brinden les eines digitals: més possibilitats. Com les emprem dependrà de nosaltres.

Enric Masip

Director i Fundador de l'Instituto Psicológico Desconect@. Expert en addiccions a Noves Tecnologies.

L’aparició de les TIC a l’aula no ha fet una altra cosa que alentir l’aprenentatge ja dificultós dels alumnes i crear més silenci en els esbarjos. Creure que 25 alumnes estaran en classe atents tenint la temptació davant és molt il·lús. I veure com els nois ja no ronden, embruten i xisclen en els esbarjos m’entristeix enormement. La seva capacitat per relacionar-se i transmetre en el cara a cara s’està veient enormement afectat.

Si bé és cert que hem d’educar en el bon ús de les pantalles, més cert és que hem també fer-ho en el consum de substàncies. S’imaginen vostès donant a provar drogues perquè així entenguin que no han de consumir-la? Ah! Que les drogues no formaran part de la seva vida. Hem d’educar en educació sexual, el sexe si estarà de ben segur present. S’imaginen explicar-li a un jove de 12 anys com ha de fer l’amor?

Estem embogint amb tanta pantalla a l’aula. Comparteixo transmetre coneixement a través d’un PC amb projector, fins i tot d’introduir vídeos en l’aprenentatge diari que talli amb una dura monotonia. Això no implica que els alumnes hagin de ser a l’aula amb una tauleta o un ordinador. Menys amb el telèfon mòbil en la butxaca. S’imaginen que els vibra i no ho miren? Jo no.

Volem que aprenguin competències tecnològiques, fantàstic. Tenim possibilitat d’aules controlades d’informàtica. Per cert, els joves amb els quals em travesso pel carrer no els veig fent ús de l’office, pdf o mail. Casualment sempre estan en Xarxes Socials o en algun videojoc.

Després de 5 anys d’experiència pròpia en el meu col·legi, puc assegurar que les pantalles no són necessàries per a un aprenentatge correcte i que els alumnes quan no hi ha telèfon mòbil en el col·legi, es relacionen més i millor entre ells.

Crec que la solució passa per legislar l’ús. Formar a professionals i famílies i sobretot educar als joves perquè entenguin el que és el bon ús.

Recordem, no estan preparats per a un ús adequat i no el necessiten.

Aaron Asencio

Mestre i formador, expert en Flipped Classroom. Guanyador del Premi Important del diari La Informació i del primer premi a la Millor experiència d'Educació Primària al l'III Congrés Europeu “The Flipped Classroom”.

Personalment, crec que el canvi que més he notat amb la introducció de les TIC a la  aula, en el meu cas en particular en utilitzar el model flipped classroom, és que tinc molta més informació dels coneixements que tenen els estudiants abans d’arribar a l’aula. L’alumnat, abans de veure el contingut que donarem en classe, ha d’interaccionar amb un vídeo sobre aquest coneixement, contestar un formulari i prendre anotacions. Aquesta informació m’arriba al meu correu i puc veure el que ha posat cadascun d’ells/as de manera individual, i de manera col·lectiva mitjançant el gràfic general de la classe.

Aquesta informació em permet atendre millor els estudiants, perquè abans de començar la classe ja sé quins problemes tenen, quins alumnes/as necessiten més ajuda i on haig de focalitzar més l’explicació per resoldre els dubtes.

A més dels canvis que ha suposat la introducció de les TIC a l’aula, també et pot interessar l’opinió dels experts sobre Com aplicar la robòtica educativa a l’aula? o Per què hem de superar les pors de gamificar l’aula?

Compartir: