Jack London va escriure La crida salvatge amb la ressonància de les seves vivències en un viatge ple de perills, cap a la frontera amb Alaska, a la recerca d’or. La pel·lícula que s’acaba d’estrenar, basada en la novel·la, no és la primera, ni la segona, ni la tercera… 

I no és estrany! L’atractiu narratiu de la història és irresistible. Una novel·la regada, a més, de lliçons. Les lectures que s’han fet de la seva obra són moltes i dispars; es tracta d’un autor controvertit, interessant, amb històries capaces de generar debat. 

Pescador furtiu, sofert obrer, lector empedreït, cercador d’or… totes les cares de London abans d’esdevenir un novel·lista d’èxit ens donen la mesura del seu caràcter, que és també el de la seva època.  

La gran riquesa temàtica de la seva literatura ha provocat que hagi estat associat a moltes corrents, des del darwinisme social fins al trascendentalisme. Aquesta és una de les claus que sigui tan interessant i productiu portar la seva obra a l’aula. 

El conegut American dream també podia ser un malson i London es va encarregar de recordar-ho. El propi context de la història que relata La crida salvatge serveix per a plantejar la qüestió. 

És el d’aquesta “febre de l’or”, en la qual hi havia més especulació que or, tan ben retratada després al cinema per un altre artista d’èxit amb orígens humils, Charles Chaplin.              

Tanmateix, el propi London va conèixer tot això en carn pròpia. Si La crida salvatge descriu un viatge d’iniciació en la tradició de The Quester Legend, per adquirir un coneixement, és també perquè el propi novel·lista el va recórrer en la seva vida.    

5 fils per una proposta didàctica sobre La crida salvatge 

Quina altra cosa han de ser els estudiants i els joves sinó cercadors d’or en un difícil viatge iniciàtic? Aquest doble caràcter realista-idealista de La crida salvatge permet que el trajecte sigui una oportunitat per reflexionar sobre un mateix. 

Més encara, amb la lectura d’una novel·la que proposa un viatge iniciàtic cap enrere: mentre s’educa als joves per anar de la naturalesa a la civilització, el viatge de Buck va en sentit contrari, de la domesticació a la vida salvatge. 

La literatura que fa pensar i no redueix la complexitat de la vida a dicotomies senzilles és una potent eina pedagògica. Per això, et presentem temes i propostes que pots estudiar des de i a partir de la novel·la.    

• La nostra relació amb la natura

La natura es presenta com quelcom hostil davant una civilització que es proposa dominar-la. Per això, a partir d’una lectura de La crida salvatge pots desembocar en la pregunta: Què és per a tu la natura? La nostra companya, la nostra amenaça?

Ambigüitats i paradoxes interessants per portar a l’aula quan el gran repte de l’actualitat és l’habitabilitat del nostre planeta i fer front a la destrucció de la biodiversitat. 

• La influència del trascendentalisme

Ralph W. Emerson, un dels autors trascendentalistes, escriu en els seus assajos: “Aquestes són les veus que escoltem en la solitud, però s’esvaeixen i tornen inaudibles quan entrem al món (…) Cap llei pot ser sagrada per a mi excepte la de la meva naturalesa”.

El trascendentalisme va ser un moviment nascut a la primera meitat del segle XIX als Estats Units, amb influència en diferents àmbits: una reacció als mals de la civilització com el materialisme, i a l’estretor espiritual del tradicionalisme religiós.

Quines són les seves principals característiques? Quins trets trascendentalistes hi ha en els personatges de La crida salvatge? 

• Darwinisme social

Com Ullal Blanc, Buck -basat en Jack, un gos real-  encarna la veu del propi autor, amb la qual podem identificar-nos. Els seus trets antropomòrfics no són una invenció d’aquesta pel·lícula malgrat el que diuen els crítics! Ja apareixen a la novel·la de London.   

Buck viu a la civilització i La crida salvatge el trasllada a un entorn despietat, on ha de lluitar per sobreviure. La prosa de London s’afila per aprofundir a la psicologia del protagonista, que és Buck.

Un magnífic punt de partida per preguntar, a partir de tot allò que es veu empès a fer Buck, què fa evolucionar les societats actuals? La competència o la col·laboració?

• Història i actualitat de la febre de l’or

La literatura sol ser una gran font d’aprenentatge de la història. En aquest cas, de la configuració d’una nova nació com va ser la dels Estats Units, i del paper que va tenir durant el XIX l’anomenada febre de l’or en aquest i altres països d’Amèrica.

Una activitat interessant en aquest sentit és un projecte per realitzar en dues fases. Primer, repartir en grups la tasca d’investigar sobre el fenomen en diferents països. I després, detectar diferents símptomes de febre d’or, bombolles i especulació en el segle XXI.  

• Les transformacions de l’esperit

Nietzsche va ser un autor llegit per London. Però encara que no sabéssim si ho va fer o no, és evident la relació entre l’evolució de Buck a La crida salvatge i el pensament del filòsof alemany.

I especialment, amb l’evolució que descriu en Així parlà Zaratustra (1883) en el capítol dedicat a “Les tres transformacions de l’esperit”: el camell (sotmetre’s i carregar valors morals) ha de convertir-se en lleó (rebel·lar-se i buscar la llibertat) per a finalment ser nen (recuperar la innocència i ser capaç de crear nous valors). 

En quina etapa et trobes? Et sents més camell, lleó o nen? Quins valors et semblen una càrrega? 

A més d’una edició de La crida salvatge en Aula de Literatura acompanyada d’introducció, notes explicatives i propostes de treball dissenyades per a l’aula, potser t’interessa conèixer altres propostes per a clàssics com Madame Bovary o La metamorfosi.

Compartir: