Un 12 de desembre va néixer en el cor de Normandia un dels més grans novel·listes de la història: Gustave Flaubert, que la seva obra Madame Bovary s’ha guanyat un lloc entre els clàssics imprescindibles de la literatura occidental.

Com ens recorda George Steiner, un clàssic ens llegeix més del que nosaltres ho llegim a ell, ens interroga cada vegada que ho abordem: has comprès? estàs preparat per afrontar totes les qüestions que vaig deixant al descobert?

D’aquí la seva riquesa i exigència. Sempre ens donarà nous horitzons però també la seva lectura ens exigirà molt, començant per situar-la en un context que li continuï donant sentit.

Madame Bovary ha estat elevada a la categoria de clàssic per dret propi: pel seu estil magistral –al qual Flaubert va dedicar grans esforços i que va canviar la història del gènere novel·lístic–, pels seus personatges universals i per la seva capacitat d’erigir-se en la veu d’una època.

Tenint en compte la distància que ens separa de la societat francesa de mitjan el segle XIX, no resulta fàcil acostar als alumnes els seus temes principals com tampoc transmetre’ls l’escàndol que va deslligar, fins al punt que l’autor es veiés embolicat en un procés judicial per “ultratge a la moral pública i religiosa i als bons costums”.

5 propostes per treballar Madame Bovary en classe

En definitiva, no es pot traslladar sense més i la seva lectura ha de ser acompanyada perquè continuï estimulant les generacions actuals. Per això aquí et deixem algunes propostes perquè puguis treure-li el màxim partit a l’aula.

  • Estudiar l’època

Podeu estudiar la societat burgesa a la França del segle XIX a través de personatges arquetípics com el doctor Charles Bovary, l’adinerat Rodolphe Boulanger, el comerciant Lheureux o la mateixa Emma Rouault.

Quins són els seus trets principals? I a partir d’ells, investigar la situació social i política de la Segona República i el Segon Imperi francès per vincular-los. Per què l’obra pot ser llegida com una crítica a la burgesia?

  • Situar l’obra de Flaubert

Utilitzar una línia de temps que ho col·loqui entre els principals novel·listes francesos del XIX (Chateaubriand, Balzac, Dumes, Zola…) ajuda a situar l’obra de Flaubert. Una vegada fet això, pots vincular-la als corrents del romanticisme, realisme i naturalisme: fes fitxes amb característiques i pregunta quins d’elles estan associades a Madame Bovary. Pots identificar exemples concrets?

  • Analitzar en profunditat la novel·la

Tenint en compte el subtítol de la seva primera edició (“Costums de Província”) convida als teus alumnes al fet que identifiquin dualismes en la novel·la com a “província/capital”, “camp/ciutat”, “individu/societat”… i facin columnes amb les connotacions de cadascun i els personatges que més s’identifiquen amb l’un o l’altre.

  • La figura emblemàtica d’Emma Rouault

Pots fer una recopilació de reflexions i frases d’Emma que la defineixen com una heroïna, una figura tràgica. Després fes-la dialogar amb altres figures femenines posteriors de la literatura com Ana Karénina de Lev Tolstói o Aloma de Mercè Rodoreda.

A partir d’ella, quins valors associes a la lluita pels drets de la dona? Per què va ser presa com a símbol d’aquesta lluita?

  • Els símptomes del Bovarismo

Enfront del cèrcol social que es tanca al seu voltant, l’idealisme d’Emma li permet identificar-se amb figures literàries com la Sachette, la mare d’Esmeralda en La nostra senyora de París de Victor Hugo.

Anima als alumnes al fet que busquin informació sobre el personatge i expliquin per què la protagonista de la nostra novel·la pot identificar-se amb ella. Demana’ls que investiguin sobre el bovarismo o “síndrome de Madame Bovary” i que facin de metges, identificant i recollint tots els símptomes d’Emma en la novel·la.

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *