Per què en els últims anys s’ha fet tan rellevant l’educació emocional? Què suposa educar les emocions de l’alumnat? És important dotar d’eines als nens i nenes  per autogestionar les seves emocions? Com ho podem fer des de les aules? Hem volgut preguntar a tres experts en la matèria per nodrir i complementar els nostres coneixements. Som-hi!

Celia Rodríguez

Pedagoga i Psicòloga. Especialista en psicologia i psicoteràpia infantil i juvenil, experta en intel·ligència emocional.

L’educació emocional és el procés educatiu, un procés continu, integral i permanent, que s’encarrega de potenciar el desenvolupament emocional de les persones.

Les persones som éssers emocionals, no podem separar-nos de les nostres emocions, aquestes formen part de nosaltres, complint importantíssimes funcions per a l’adaptació i per a la interacció. Però la importància de les emocions va més enllà, ja que configuren la nostra personalitat i dirigeixen la nostra conducta, és per això, que hem de ser conscients d’elles i aprendre a identificar-les i gestionar-les des de l’acceptació i el coneixement.

L’educació emocional, implica parar atenció als estats emocionals, suposa el desenvolupament de coneixements, habilitats, i eines sobre les emocions, amb l’objectiu de capacitar a les persones per enfrontar-se als reptes de la vida quotidiana, d’una manera conscient, manejant i regulant les emocions de manera positiva.

L’educació emocional és clau perquè les persones es desenvolupin amb confiança i siguin capaces d’afrontar fracassos i frustracions, de solucionar problemes i relacionar-se adequadament. En definitiva, la finalitat de l’educació emocional és augmentar el benestar personal i social.

Esther García Navarro

Doctora en Ciències de l'Educació per la UB, directora del Postgrau Semipresencial en Educació emocional i Benestar de la UB. Autora de la web http://www.esthergarcianavarro.com/

L’educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial pel desenvolupament humà, amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social (Bisquerra, 2000, 2009).

Per tant, l’educació emocional té com a finalitat el desenvolupament humà per fer possible la convivència i el benestar. Per això es proposa el desenvolupament de competències emocionals que són competències bàsiques per a la vida. Aquestes competències es poden aplicar a multiplicitat de situacions, com ara la prevenció del consum de drogues, prevenció de l’estrès, ansietat, depressió, violència; desenvolupament de l’empatia, autoestima, etc.

El GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la Universitat de Barcelona presenta un model pentagonal de competències emocionals estructurat en cinc blocs de competències: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competència social i habilitats de vida per al benestar.

Rafael Guerrero

Rafael Guerrero és Psicòleg, Doctor en Educació i autor del llibre "Educació emocional i inclinació”.

L’educació emocional és la capacitat que tenim de poder conèixer, etiquetar, legitimar i regular les diferents emocions que podem arribar a experimentar. És una cosa apresa, de tal manera que es pot i s’ha de treballar tant en la família com en el context educatiu.

Quan els nostres alumnes o fills experimenten una emoció com la ràbia o la por, és imprescindible que siguin capaços, en primer lloc, d’identificar que estan sentint una emoció concreta, per a posteriorment permetre’s experimentar-la i, finalment, poder posar en marxa estratègies per regular o gestionar l’emoció en qüestió.

També resulta important poder donar una narrativa o una explicació coherent a tot el que envoltava a l’emoció (sensacions, pensaments i accions).

També et pot interessar l’opinió dels experts sobre Quins beneficis es deriven de l’autoavaluació? o Per què és important la formació del professorat?

Compartir: