Els alumnes no llegeixen tret que se’ls ordeni per a una avaluació o se’ls motivi diàriament a l’aula i se’ls parli de la lectura amb emoció i com el major descobriment de si mateixos. I això només és possible en el dia a dia. Un receptari no serveix per a res.

De totes maneres, si tingués davant un grup de professors als quals els agradi llegir i vulguin transmetre aquesta passió als seus alumnes els donaria una espècie de Decàleg:

1.- Si t’agrada llegir i t’has divertit llegint, explica als teus alumnes les teves experiències amb els llibres, el que vas descobrir i el que et va fer millor persona gràcies a la lectura.

2.- Llegeix en veu alta tots els dies als teus alumnes, almenys uns minuts. Transmet l’emoció que vas sentir amb els textos que hagin estat importants per tu i explica’ls per què. Aquests són uns moments d’intimitat impagables entre persones que gaudeixen amb la lectura.

3.- Fes que els teus alumnes sentin aquests moments de lectura en veu alta com un regal personal que els fas.

4.- Estimula als teus alumnes per a que facin el mateix i llegeixin en veu alta els poemes o fragments o cançons que hagin estat importants en les seves vides. Anima’ls a que expliquin per què ho han estat. Han de sentir-se com una col·lectivitat que es regala mútuament les seves millors experiències lectores i això és un acte de generositat. A més crea llaços afectius. Poques coses uneixen més que compartir el descobriment, la bellesa i la saviesa.

5.- Dedica un dia a la setmana, a la quinzena o al mes a fer un llibre-fòrum de l’obra que s’està llegint a classe en aquestes setmanes. Ha de ser una hora de convivència relaxada en la qual el professor planteja qüestions essencials de l’obra i estimula als alumnes amb idees provocatives perquè els alumnes les hi rebatin i donin les seves pròpies.

6.- A les classes hi hauria d’haver un “arbre dels llibres”. És molt fàcil: es retalla un tronc de cartolina marró i s’enganxa a la paret oposada a la pissarra. A les seves branques es peguen fulles fetes amb cartolina verda clar o blanca amb el nom dels llibres que s’estan llegint o es llegeixen durant el curs.

També amb cites o poemes o versos o fragments d’especial bellesa que els alumnes van afegint a mesura que els van descobrint al llarg del curs. A cada fulla apareixerà el nom de l’alumne. Aquestes fulles d’arbre les pot començar el professor amb els fragments o poemes llegits a classe en veu alta ja assenyalats al punt 2 i completades amb els poemes o fragment dels alumnes del punt 4.

7.- Les classes dedicades a la lectura en veu alta de textos o poemes poden fer-se sota l’arbre dels llibres donant la volta a la classe. Depenent de l’edat dels alumnes, el professor donarà a aquesta classe un ambient més o menys màgic, modern, provocador. Va a gustos o possibilitats.

L’important és que l’alumnat senti que és un moment especial en el que entren a un món diferent. Han de sentir que atravessen la porta del misteri i de l’aventura del saber, de la diversió i de la bellesa.

8.- Sota l’arbre dels llibres, els nens o adolescents prendran la paraula individualment per comptar les seves experiències lectores. En aquest moment, ells són els protagonistes. Cada alumne s’aixeca del seu lloc, es col·loca sota l’arbre i es dirigeix als altres en un ambient de respecte i complicitat.

9.- Antigament els contes s’explicaven al voltant del foc o al costat de l’aigua per impedir que els éssers fantàstics que els poblaven poguessin sortir d’ells i danyar als que els escoltaven. També ajudava una frase que feia de clau d’entrada i sortida del món de la fantasia: “Vet aquí una vegada” i “Vet aquí un gat, i vet aquí un gos, i vet aquí que el conte ja s’ha fos”. Aquests rituals centraven l’espai-temps i donaven plenitud al moment màgic del conte.

Nosaltres podem substituir-los per una espelma encesa, en cas que ens deixin, o una frase especial d’entrada i sortida a la nostra hora de lectura. Dependrà del centre escolar i de la fantasia del professorat.

10.- Mai transmetrem alguna cosa que no sentim. Als nens no els podem enganyar, ens ensumen la passió, l’interès, la por o la desídia. No s’ensenya el que no es coneix.

Compartir: