La tècnica del semàfor és una estratègia que ens ajuda a millorar el nostre autocontrol. Gràcies a ella aprenem a parar, reflexionar i relaxar-nos abans d’actuar. Aprendre-la és bàsica per a les famílies amb fills amb TDAH o trastorn de conducta, no obstant això, per als i les docents també és vital i pot convertir-se en una eina realment eficaç per a tot l’alumnat. A continuació, tenim els punts clau d’aquesta tècnica perquè puguem entendre com funciona i com aplicar-la:
Punts clau de la tècnica del semàfor
Amb la tècnica del semàfor associem diferents colors (en aquest cas, verd, groc i vermell) a diferents estadis que treballarem després d’un conflicte o problema.
- Color vermell. Quan notem que estem molt enfadats, el semàfor es posa en vermell. Haurem de parar abans d’actuar.
- Color groc. És hora de reflexionar: què sento? Com em sento? Com podria respondre davant aquesta situació? Per reflexionar i relaxar-nos, recomanem usar tècniques de relaxació que poden ajudar-nos a arribar a un estat més tranquil. La meva preferida és la tècnica del globus vermell.
- Color verd. Una vegada estem més relaxats, hem identificat els nostres sentiments i hem decidit què fer, és hora que el semàfor es posi en verd. Ja podem actuar.
Amb la tècnica ens estem assegurant que la nostra resposta és assertiva i empàtica amb nosaltres mateixos i els altres.
És important acompanyar l’aprenentatge d’aquesta tècnica amb aprenentatge de tècniques de relaxació i d’emocions. Hem d’assegurar-nos que sabem identificar les emocions bàsiques per ser conscients de quan aplicar la tècnica i ser capaços de relaxar-nos.
Aplicar i aprendre la tècnica del semàfor a l’aula
Per aplicar la tècnica a l’aula, podem començar per parlar dels nostres sentiments. Què ens passa quan estem enfadats? Com acostumem actuar? Quan ens enfadem? Com ens agradaria actuar en aquests moments? És important que nosaltres, com a adults, guiem l’activitat però que també participem en aquesta.
A més, hem d’emfatitzar en com reconeixem que estem enfadats, tristos, contents… un treball previ sobre les emocions que ens serà de gran utilitat.
Després, podem fer una petita tècnica de relaxació que ens ajudi a tots a relaxar-nos una mica després de parlar dels nostres sentiments. Hem de buscar una tècnica que sigui més o menys senzilla i que puguin fer de forma autònoma després. Aquesta petita tècnica serà la que puguin fer servir quan el semàfor estigui en groc i hagin de relaxar-se.
Finalment, ha arribat el moment d’introduir la tècnica. Podem explicar com funciona el semàfor, preferiblement amb un dibuix a mà. Després posarem exemples de situacions quotidianes. Si fem servir els exemples que ells mateixos havien comentat anteriorment, millor.
Continuem treballant amb exemples fins que veiem que saben aplicar la tècnica en teoria. També podem fer roleplay que ens ajudi a entrar més en matèria.
Per acabar amb l’activitat, farem entre tots o per grups un semàfor amb colors, cartolines… tot el que vulguem fer servir! I els pengem a la classe per tenir-los a mà quan ho necessitem.
Us recomanem continuar amb la tècnica a classe de manera transversal quan sorgeixin conflictes i recordant-la de tant en tant perquè es converteixi en una cosa habitual i rutinària.
Heu aplicat la tècnica del semàfor a l’aula? En què us ha ajudat?
Si t’ha agradat aquest article també et pot interessar els beneficis del ioga a l’educació o aplicacions per treballar la intel·ligència emocional.
Sense comentaris