Stephen Downes

Investigador canadenc de reconegut prestigi internacional, ha dedicat gran part de la seva carrera professional a projectes de recerca centrats en tecnologia i aprenentatge. Ha introduït conceptes com l’e-learning 2.0 i ha desenvolupat programes com el Massive Open Onlie Course, juntament amb George Siemens. També ha escrit centenars d’articles per a publicacions de tot el món. Destaca la importància d’emprar la tecnologia productivament al sector educatiu.

Downes recorda amb especial afecte una assignatura d’anglès que va realitzar amb 15 anys. El seu professor, Jamie Bell, els va plantejar una tasca que havien de dur a terme durant tot el curs. Consistia a crear un diari on havien d’escriure qualsevol contingut que se’ls passés pel cap. El seu diari es va convertir en un lloc on anava traslladant tots els seus pensaments creatius. En finalitzar l’any, es va adonar que havia generat una gran quantitat de contingut i que, a partir d’aquest moment, havia de començar a traslladar tot allò que havia creat a la vida rea.

En els últims temps la tecnologia ha viscut una transformació Quina incidència ha tingut en l’aprenentatge?

Aquesta és una pregunta que resulta difícil concretar, perquè hem de tenir en compte que la tecnologia està en constant transició i evolució des de fa mig segle. No obstant això, si ens referim a la tecnologia més recent, la que considero protagonista de l’última dècada, com pot ser el núvol, el desenvolupament de la intel·ligència artificial i la irrupció de la web 3.0, la seva principal contribució a la transformació és que influeix perquè les persones puguin ser més pràctiques i productives en el seu aprenentatge o en el treball. A més, ens facilita que puguem actuar de forma més independent, i ens proporciona una gran varietat d’eines.

I com ha afectat les escoles?

Això depèn molt de cada escola i del context en el qual es troba. Hi ha molts països on la tecnologia digital encara no està disponible o que la seva utilització és residual, la qual cosa provoca una important bretxa entre estudiants de diferents parts del món. En canvi, les escoles que hi tenen accés i que saben emprar la tecnologia productivament, s’han transformat. En aquests casos, els seus estudiants són més independents i aprenen directament de l’experiència pràctica, aspectes que condueixen cap a un aprenentatge més profund i del qual es deriven millors resultats.

Per tant, aquesta transformació només beneficia a una part dels estudiants. Què podem fer perquè tots tinguin les mateixes oportunitats?

És molt difícil que tots tinguin les mateixes oportunitats, ja que les desigualtats són reals. Aquells estudiants que tenen accés a la tecnologia i compten amb bons professors, són els millor preparats de la història. Però el món no és un lloc perfecte i això també es reflecteix en el sistema educatiu. Malgrat això, mantinc l’esperança i crec en el desenvolupament i la transformació, perquè els països menys avançats, vagin habilitant l’accés a la tecnologia i que, en un futur pròxim, els seus estudiants tinguin les mateixes oportunitats que els d’altres parts del món.

Si parlem d’eines tecnològiques, quines són més eficaces per a l’aprenentatge?

No existeix un tipus d’eina que sigui més efectiva que una altra per a l’aprenentatge, tenim una gran varietat de possibilitats al nostre abast, i com les utilitzem depèn, en gran manera, dels objectius que ens plantegem. Podem utilitzar els recursos en el núvol, aplicacions de simulació i realitat virtual… Actualment, un estudiant pot realitzar una conferència en línia per fer un treball col·laboratiu, editar un vídeo o analitzar dades i, tot això, amb poques hores de diferència.

Vostè és expert en l’aprenentatge en línia i ha treballat durant molts anys la teoria del connectivisme. Com la definiria?

El connectivisme el va descriure George Siemens, com “una teoria de l’aprenentatge per a l’era digital”. I encara que la tecnologia va influir en la formació del connectivisme, la teoria no és una resposta a la digitalització, sinó una manera d’utilitzar els coneixements derivats d’ella, per potenciar l’aprenentatge i el desenvolupament de les persones. És una tesi basada en el fet que el coneixement es distribueix a través d’una xarxa de connexions, que faciliten l’aprenentatge gràcies a la capacitat de construir-les i enfortir-les.

Entre els seus èxits més destacats es troba la creació del Massive Open Online Course. En què es basa i quins són els seus beneficis?

El MOOC original el vaig desenvolupar juntament amb George Siemens el 2008 i el dissenyem per posar en pràctica els principis del connectivisme. Durant tot el procés de creació vam aprendre moltíssim i descobrim que la teoria del connectivisme era molt difícil d’explicar sense exemples concrets. Per això, decidim crear un curs on poguéssim exemplificar amb èxit la nostra teoria.

Amb aquesta finalitat, desenvolupem una xarxa per facilitar les connexions entre els recursos i els seus participants, deixant una mica més de costat els objectius d’aprenentatge. D’aquesta manera, la construcció del curs va ser un treball col·laboratiu d’estudiants i instructors. Els beneficis del MOOC són evidents, ja que facilita que persones de tot el món puguin desenvolupar habilitats concretes basades en experiències reals, la qual cosa els ajuda a omplir alguns buits d’aprenentatge. 

Com ha anat evolucionant MOOC en el temps?

Els cursos s’han anat adaptant a les diferents realitats socials i culturals de cada país. Per exemple, als Estats Units, tenen un enfocament més comercial, i es cobra per l’accés al contingut. No obstant això, a Europa, s’ha optat per conservar l’aprenentatge obert, per potenciar el desenvolupament de les capacitats de cada comunitat. En alguns països, el MOOC forma part dels programes nacionals de desenvolupament.

Entre els seus projectes més recents es troba l’e-learning 3.0, la tercera fase de l’aprenentatge electrònic. En què consisteix?

L’E-learning 3.0 és una forma d’educació que utilitza la tecnologia per proporcionar accés a contingut relacionat amb l’aprenentatge. Per entendre-ho, hem de tenir en compte que hi ha hagut notables canvis respecte a la manera en com representem el coneixement. Abans, el fèiem principalment, a través de llibres, però actualment, utilitzem fonts de dades que es troben en el núvol.

Els recursos per a l’aprenentatge s’han desenvolupat i, en conseqüència, la relació que tenim amb el coneixement és diferent. En aquest sentit, la web 3.0 emmagatzema més coneixement en el núvol que qualsevol persona o societat, per això és important pensar en la manera en què enfoquem l’aprenentatge en aquesta nova era.

Quina diferència hi ha entre la Web 2.0 i la 3.0? 

M’agradaria retrocedir en el temps. La web original era el lloc on llegíem informació, l’evolució cap a la web 2.0, provoca que puguem parlar entre nosaltres i la 3.0 és el lloc on podem fer coses. Un altre aspecte fonamental per entendre l’evolució és que en la web 2.0 el contingut que trobàvem era físic, no obstant això, amb la 3.0, les fonts en la qual ens basem són 100% digitals.

Amb la pandèmia, les escoles han hagut d’adaptar-se a un ensenyament en línia, això els ha servit per avançar en l’e-learning?

Crec que sí, encara que a primera vista no ho sembli. Alguns professors amb poca experiència en l’aprenentatge en línia, de sobte es van veure obligats a ensenyar a distància i van haver d’aprendre i desenvolupar una gran quantitat d’habilitats. En poques setmanes, es van transformar, i van passar de fer el que havien fet tota la seva vida, a haver d’adaptar-se a un ensenyament raonablement efectiu. Tot això, va motivar que la quantitat de persones que van treballar i van aprendre digitalment es multipliqués per deu.

Quin consell els donaria a les escoles perquè puguin aprofitar-se de l’experiència que van adquirir?

Les noves tecnologies han motivat que sigui més fàcil treballar de manera pràctica, mitjançant la utilització d’eines que són capaces de resoldre problemes reals. Als estudiants els serà difícil tornar a classe i escoltar el seu professor parlar, havent constatat que hi ha moltes altres maneres d’aprendre. Per tant, la meva recomanació seria que les escoles siguin capaces d’aprofitar-se de l’experiència adquirida durant la pandèmia, per desenvolupar-la i incorporar-la a les seves metodologies.

A més de la importància d’emprar la tecnologia productivament, també et poden interessar l’entrevistes a Yong Zhao: “Les escoles tradicionals no han prestat suficient atenció a la creativitat” o a Michael Fullan:”Els temes que es tracten a les escoles no són rellevants per als estudiants”.

Compartir: