Shabana Basij-Rasikh

Educadora afganesa, defensora dels drets de les dones. És cofundadora de SOLA (School of Leadership of Afghanistan), un projecte orientat a oferir la millor formació i eines que fomentin l’apoderament i el lideratge de les nenes afganeses. La seva feina ha rebut reconeixements en diferents països del món.

Va passar diversos anys de la seva infància estudiant en secret, ja que l’educació de les nenes era il·legal i, malgrat que guarda bons records d’aquesta etapa, no pot dir que fos especialment divertida. Anys més tard, quan es va permetre l’accés de les nenes a l’escola, recorda que la seva classe estava organitzada seguint unes desafortunades regles, de manera que els “millors estudiants” s’asseien a les primeres files i els “estudiants mandrosos” a la part de darrere. Ella era considerada de les millors, però sovint s’asseia a les últimes files per a ajudar als seus companys de classe. Un dia la seva professora va arribar tard i era costum que una de les millors estudiants cridés l’atenció de les altres per a rebre a la professora dempeus. Aquell dia, la tasca va recaure en ella i va avisar a les seves companyes, perquè s’aixequessin. Però mentre ho feien, va apartar la cadira de l’alumna que tenia al seu costat, la qual cosa va provocar que en tornar a asseure’s, caigués a terra. La professora va exigir saber la responsable de la broma, però mai es va descobrir… fins ara.

Podria explicar-nos sobre SOLA i com ha canviat i evolucionat el projecte en els darrers anys?

Vaig cofundar SOLA en 2008, quan encara era una estudiant universitària als EUA. Originalment, el nostre model tenia com a objectiu identificar i educar a joves estudiants afganesos destacats i després assegurar-los beques a l’estranger perquè poguessin cursar estudis secundaris i universitaris. La nostra intenció era que aquests estudiants tornessin a les seves llars a l’Afganistan per a trobar ocupació i compartir el seu talent amb la nostra societat. No obstant això, vam percebre que el model corria el risc d’augmentar la “fugida de cervells”, i que els joves més talentosos abandonessin el país i ja no tornessin. Aquesta situació, juntament amb el nostre interès per oferir a les nenes afganeses l’oportunitat de continuar la seva educació en un ambient segur, ens va portar a fer la transició de SOLA cap al model actual, basat en un internat per a nenes. Vam inscriure a la nostra primera classe de nenes de 6è grau al nostre campus de Kabul l’any 2016 i, des de llavors, hem agregat una nova classe d’estudiants de 6è cada any. El 2020 som una escola amb més de 80 nenes que segueixen els seus estudis des de 6è fins al 10è grau.

Per què va decidir posar la paraula ‘Leadership’ (‘lideratge’) al nom de l’escola?

Crec que la resposta mundial al COVID ha deixat clar la importància d’un lideratge eficaç, que abasti tots els nivells de la societat: a nivell mundial, nacional, local i fins i tot familiar. Algunes persones poden creure que els líders neixen, unes altres que es fan, però en el que tots estaríem d’acord és que les habilitats de lideratge es poden ensenyar i perfeccionar. El nostre objectiu en SOLA és ajudar a crear promocions de nenes capaces d’assumir lideratges i que representin a les generacions que han estat més ben educades a l’Afganistan. Creiem plenament que les nostres nenes es convertiran en dones que ajudaran a guiar a la nostra nació cap a un futur pacífic i pròsper.

Quin tipus de valors volen transmetre a les seves alumnes?

Permet-me  que per a respondre a aquesta pregunta comparteixi les paraules d’una estudiant del nostre col·legi: “Utilitzaré la meva educació per a ensenyar a altres nenes a ser valentes i per a fer-los veure que són molt importants en la societat. Avui soc aquí, sóc valenta, però  demà hi haurà una altra noia i serà tan valenta com jo”. Penso que aquesta cita expressa a la perfecció els valors que pretenem transmetre a les nostres alumnes.

Quins són els desafiaments als quals s’enfronten per aconseguir que les nenes s’inscriguin en SOLA?

Vam rebre 70 sol·licituds de possibles estudiants per a la nostra primera classe l’any 2016, i al 2020 ja vam aconseguir arribar a 233. L’interès per SOLA creix any rere any i s’estén per diferents províncies afganeses.  El 2020, les nostres alumnes procedeixen de 26 províncies del total de 34 que componen l’Afganistan. Dit això, hi ha i sempre hi haurà desafiaments perquè les nenes s’inscriguin. Les famílies necessiten saber que les seves filles estaran fora de perill amb nosaltres, i les estudiants necessiten tenir la certesa que trobaran un entorn propici en el nostre centre. Durant els viatges que realitzem per tot el país per a reclutar estudiants, habitualment coneixem a nenes que mai han estat fora de la seva província d’origen, i que encara menys han viatjat fins a Kabul per a residir en un internat. Aquests desafiaments sempre hi són presents, però els resultats que obtenim demostren que els estem abordant amb èxit.

Actualment, existeixen riscos per a les nenes que assisteixen a SOLA o per a les seves famílies?

Desafortunadament, existeixen riscos seriosos. La seguretat és complicada a l’Afganistan, i no tenim certeses sobre els resultats de les negociacions que s’estan duent a terme entre els talibans i el govern afganès. A més, fins i tot dins de les famílies pot haver-hi un fort desacord entre els parents d’una nena sobre si ha de rebre o no una educació en la seva etapa adolescent, i aquest debat pot arribar a derivar en conflictes bastant greus. Som plenament conscients de tots els riscos als quals s’enfronten les nenes que assisteixen a SOLA i les seves famílies, però precisament perquè els coneixem, podem maximitzar l’eficàcia a l’hora de gestionar-los.

A quines dificultats s’enfronten les nenes i les dones a l’hora d’accedir a l’educació?

Les històries de les nenes afganeses que van ser atacades de camí a l’escola per homes que portaven àcid són certes. L’oposició d’alguns sectors a l’educació de les nenes és real al nostre país. D’altra banda, l’existència d’escoles amb instal·lacions precàries també és un inconvenient important. Però del que molta gent no és conscient és que un dels majors obstacles per a l’accés de les nenes a l’educació a l’Afganistan és la falta de mestres. Moltes famílies de zones rurals, fins i tot si estan d’acord en la conveniència de la formació de les seves filles, no permetran que siguin educades per homes. Per tant, si no hi ha professores, aquestes nenes abandonen l’escola i la seva educació acaba. Com comentava anteriorment, existeixen 34 províncies a l’Afganistan i, en 17 d’elles, la meitat del total, menys del 20% dels professors són dones. En algunes províncies, aquest percentatge és d’un 1%. Una nena educada pot convertir-se en mestra, però sense professores disminuïm el nombre de nenes que completen la seva formació, la qual cosa s’acaba convertint en un cercle viciós que ja ha afectat diverses generacions de dones afganeses. 

En diverses ocasions ha manifestat que el seu objectiu va molt més allà d’oferir una educació general, i que el que pretenen és proporcionar recursos i eines d’apoderament per a les nenes. Com es treballa l’apoderament?

Un bon exemple són les nostres vacances d’hivern [el curs en SOLA, com a la resta d’escoles afganeses, s’imparteix de març a desembre]. Durant aquest període, les nostres estudiants més grans es traslladen a l’Índia per a seguir un programa anual d’hivern, que es duu a terme en un conegut internat indi. Pretenem que tinguin l’oportunitat de conèixer a companyes de tot el món, mentre completen cursos dissenyats i dirigits per un equip d’educadores internacionals. Busquem fomentar una perspectiva global i aquest programa és una manera interessant d’aconseguir-ho. Això no obstant, algunes de les nostres eines funcionen més a nivell psicològic. Les estudiants reben classes de mestres afganeses i interactuen amb dones afganeses. A més, a l’arribar a SOLA, aparellem les noves alumnes amb estudiants més grans, que actuen com una “germana gran” mentre la nena segueix la seva formació a l’internat. Amb totes aquestes mesures promovem el concepte de lideratge femení per tal que pugui ser percebut per totes les estudiants des del primer moment que entrin en contacte amb la nostra escola.

Les noves tecnologies són un avantatge o un desavantatge a les aules?

El COVID ens ha permès avançar, com a moltes escoles de tot el món, cap a una experiència educativa virtual. Això ha estat possible gràcies als notables avanços en tecnologia dels últims anys. Si aquesta situació hagués succeït el 2016, possiblement hagués resultat més difícil mantenir la connexió amb els estudiants. Les tecnologies, en essència, són simplement eines i, per tant, no tenen moralitat inherent. Per dir-ho d’una altra manera, una eina pot ser un avantatge o un desavantatge en qualsevol entorn; el seu valor o el dany que pugui ocasionar està en mans dels qui la manegen. Una escola per a nenes afganeses no té res a veure amb una escola per a nenes espanyoles. Les preocupacions que els mestres o els pares puguin tenir a Espanya no són necessàriament les mateixes que les que poden tenir a l’Afganistan, però crec que, malgrat les nostres diferències, podem estar d’acord en què la tecnologia assenyala un camí interessant cap a un nou futur educatiu.

Quines són les metes de l’escola per als pròxims anys?

Tenim la intenció de créixer de manera segura. Anteriorment he comentat que afegim una nova classe de 6è grau cada any, i el continuarem fent durant els cursos  de 2021 i 2022, amb l’objectiu de ser una escola que impartirà formació  durant l’any escolar de 2022 des de 6è fins a 12è grau. Farem coincidir aquest augment d’inscripcions amb el creixement de les instal·lacions del col·legi, ja que hem projectat construir un nou campus a Kabul que, quan estigui acabat, serà capaç d’albergar a més de 200 estudiants, a més de les professores i el personal no docent.

Creu que és important que les professores siguin un referent per a les seves alumnes?

És crucial, i tal vegada en cap altre lloc és més important que a l’Afganistan. A SOLA hi tenim personal docent i no docent femení, i és de vital importància que les nostres estudiants vegin amb els seus propis ulls com aquestes dones exerceixen de líders.

Quin consell els donaria a les nenes que volen anar a escola però no ho fan per por?

Aquesta és una pregunta absolutament vàlida, però que hauria de ser absolutament inacceptable el 2020. Abans de la crisi sanitària d’enguany, a tot el món hi havia 130 milions de nenes que no anaven a escola. Hi ha motivacions econòmiques i socials perquè això ocorri. Seria presumptuós per part meva oferir consells a qualsevol nena, ja sigui de l’Afganistan o de qualsevol altre lloc, sense conèixer la seva vida i circumstàncies. Faig aquesta afirmació, no per a defugir la pregunta, sinó en reconeixement de la meva pròpia experiència, ja que jo era una nena que va créixer mentre els talibans tenien el poder a l’Afganistan, i sé el que representa sentir por, ja que ho he viscut en primera persona. Malgrat això,  m’agradaria dir-los a totes les nenes del món, afectades per aquesta situació, malgrat que no puguin llegir les meves paraules o escoltar la meva veu, que no estan soles i que hi ha persones que treballem posant el nostre petit granet de sorra per a revertir aquesta realitat.

Si t’ha agradat aquesta entrevista, et recomanem llegir tambe les nostres entrevistes al pedagog francès Philippe Meirieu i al teòric de l’educació John Hattie. 

Compartir: