Rafel Bisquerra

Rafel Bisquerra és president de la RIEEB (Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar) i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Des dels anys 90 s’ha centrat en l’estudi de l’educació emocional, la seva aplicació i els seus beneficis, i les seves investigacions i publicacions l’avalen com un dels majors experts en aquest camp. És autor de diversos llibres, entre els quals s’hi troben: Competencias emocionales para un cambio de paradigma en educación, Psicopedagogía de las emociones o Universo de emociones.

Rafel Bisquerra va començar a treballar quan tenia 11 anys, en època de penúries econòmiques familiars. La seva professió havia de ser ferrer. Sobtadament va tenir un problema a les oïdes que es veia agreujat pel fort soroll dels cops de martell sobre el ferro. No li va queda més remei que deixar la professió i buscar-se la vida a un altre poble. Durant més de deu anys va passar per diverses professions, sobretot per l’hostaleria a Mallorca. Davant cada canvi provocat per les circumstàncies diu que podem queixar-nos i adoptar una actitud negativa. Però també podem optar per aprofitar l’ocasió per aprendre i afrontar les adversitats amb resiliència i actitud positiva, malgrat tot. Creu que aquesta postura davant la vida –i en particular en el seu cas, en el qual els canvis han estat freqüents–, l’ha ajudat a trobar el seu camí i així arribar a on mai s’hauria imaginat quan tenia 25 anys i encara buscava el seu camí.

Per què és important l’educació emocional?

Per que respon a necessitats socials que no estan suficientment ateses a l’escola o en els serveis socials. Entre aquestes necessitats hi ha la prevalença d’ansietat, estrès, depressió, violència, consum de drogues, conducció temerària, comportaments de risc, etc. L’educació emocional es proposa el desenvolupament de competències emocionals per afrontar millor les situacions de la vida, prevenir l’analfabetisme emocional, contribuir a la millora de la convivència, del rendiment i del benestar.

Està prou present l’educació emocional a les escoles? Creu que des que es va començar a parlar d’intel·ligència emocional i d’educació emocional als anys 90 hi ha hagut avenços importants, o encara queda camí per recórrer?

L’educació emocional, en general, és totalment absent dels centres educatius. Últimament se n’està parlant, però això no vol dir que es posi en pràctica. La posada en pràctica és una qüestió de voluntariat personal del professorat, o d’alguns centres educatius sensibilitzats sobre la importància i necessitat de l’educació emocional. Però a la majoria de centres educatius no se sap ben bé què és l’educació emocional, sobretot en molts centres de secundària. I no sols això, sinó que una part important del professorat n’està en contra; al meu parer, perquè no saben exactament de què estem parlant quan parlem d’emocions, sentiments, afectes, fenòmens afectius, estats d’ànim, estats afectius, estats d’humor, estats emocionals, intel·ligència emocional, competències emocionals, educació emocional, etc. És cert que s’han fet avenços importants en la sensibilització. Però per posar-lo en pràctica de manera efectiva caldria una formació inicial en educació emocional de tot el professorat; i després, potenciar la formació contínua, amb l’avaluació permanent de la qualitat d’aquesta educació emocional i dels seus efectes. És a dir, s’ha avançat molt, però queda molt de camí per recórrer de cara a poder parlar d’una implantació generalitzada de qualitat.

Què pot fer l’escola per contribuir a un millor desenvolupament de l’educació emocional a la societat i afavorir una millor convivència?

En primer lloc, sensibilitzar-se de la importància i de la necessitat de les emocions en la nostra vida, en la presa de decisions, en el comportament, en el benestar, en els conflictes, i en tots els moments de la vida. En segon lloc, potenciar la formació de tot el claustre de professorat en educació emocional. És important que sigui una formació “on the job training”, per una posada en pràctica immediata a l’aula de les competències adquirides. I si és possible, avaluar la qualitat de la posada en pràctica i els efectes en l’alumnat. Això és el que es proposa la RIEEB (“Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar”). Els centres educatius interessats en processos d’innovació i millora educativa en base a l’educació emocional que vulguin formar part de la RICE (“Red Internacional de Centros Experimentales”) de la RIEEB poden enviar un e-mail indicant-ho a: centros@rieeb.com

Quins beneficis pot aportar l’educació emocional als infants i joves?

Els beneficis observats empíricament en investigacions científiques diverses es poden resumir en una millora en competències socials i emocionals; millora d’actituds cap a si mateix, cap als altres i cap a l’escola; comportament positiu a classe; millora del clima de classe; reducció del comportament disruptiu; millora del rendiment acadèmic, etc. D’altra banda hi ha una disminució en problemes i conflictes, problemes de comportament, agressivitat i violència, ansietat, estrès, etc. El més important és una millora del benestar personal, familiar i social.

Tenen els infants prou recursos per regular les seves emocions? Com se’ls pot ajudar a fer-ho?

En general, una de les mancances més grans de la infància i la joventut és la capacitat per regular i gestionar les pròpies emocions de forma apropiada. Precisament per tal d’afrontar aquest repte –que afecta la conflictividad, la violència, els comportaments de risc, el malestar, etc.– apareix l’educació emocional, que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals. Per difondre la importància d’aquests aspectes, està programat un congrés internacional a Barcelona els dies 22, 23 i 24 d’octubre de 2021. Hi poden assistir totes les persones interessades. Per més detalls sobre el programa, ponents, inscripció, etc., es pot visitar la pàgina web de la RIEEB.

Un dels grans llasts de l’educació actual és l’assetjament escolar o bullying. Què podem fer per prevenir-lo i combatre’l?

Un dels objectius importants de l’educació emocional es la prevenció de la violència de tot tipus (violència escolar, assetjament escolar, violència juvenil, violència de gènere, violència ciutadana, etc.). Un activador important de la violència és la ira i l’analfabetisme emocional. Hi ha evidències científiques que una de les mesures preventives més potents és la regulació emocional, i en concret la regulació de la ira. Des de la RIEEB, proposem que tots els sistemes educatius del món incloguin entre els seus objectius prioritaris la regulació de la ira com a estratègia per a la prevenció de la violència. Si ho féssim així, en 50 anys podríem haver reduït la violència a xifres residuals. I no sols l’assetjament escolar o bullying, sinó tot tipus de violència. Pel que fa en particular a l’assetjament escolar, al llibre Prevención del acoso escolar con educación emocional es presenten propostes en aquest sentit. Una d’elles es basa en el teatre, la dramatització i la simulació, que han demostrat ser altament eficients.

És freqüent observar en els adolescents, amb el pas de l’educació primària a la secundària, un canvi d’actitud que sol anar lligat a sentiments com la desmotivació, la frustració, la desgana… És cosa de l’edat, o l’educació emocional hi té alguna cosa a dir?

Les dues coses: l’edat hi juga un paper molt important, i l’educació emocional hi té molt a dir. Fixem-nos que desmotivació, frustració, desgana, desencís, desesperança, etc., tenen molt a veure amb les emocions. Així, a través de processos de regulació emocional, es poden convertir en motivació, implicació, compromís, esperança, il·lusió, entusiasme, satisfacció i benestar. El canvi és possible. Hi ha evidències científiques que ho demostren. Però ningú diu que sigui fàcil. Seria un error pensar que aquests canvis es produeixen per art de màgia, d’avui per demà. Tot al contrari: són el resultat d’un llarg esforç i un dur treball a través de l’entrenament, d’una autèntica gimnàstica emocional. Et poden explicar com es toca el piano, però no és així com aprens a tocar el piano. Et poden explicar què fa un bon futbolista, però això no et converteix en un bon futbolista. Tant per ser un bon pianista com per ser un bon futbolista, es necessita un llarg procés d’aprenentatge, que inclou pràctica continuada i diària, amb esforç, entrenament, assajos, gimnàstica, etc. Igualment, el desenvolupament de les competències emocionals requereix un procés de desenvolupament personal similar.

Reben els docents prou formació sobre la intel·ligència emocional i sobre com potenciar-la? Com podrien millorar-se les seves competències en aquest àmbit?

Els docents, en general, no reben cap formació ni en educació emocional, ni en competències emocionals, ni en intel·ligència emocional, ni en res que tingui a veure amb emocions, de tal forma que encara ara molts pocs professionals de l’educació poden distingir amb precisió els conceptes que acabo d’esmentar i les seves aplicacions pràctiques. Els qui hi aprofundeixen és per pròpia voluntat i iniciativa. En aquest sentit, la RIEEB es proposa contribuir a la formació del professorat a través de diverses formacions, que van des de cursos de curta durada fins a postgraus i màsters. El més interessant del cas és que molta gent que fa aquesta formació diu que li canvia la vida, sobre tot en una millora del propi benestar emocional.

El Covid-19 ha suposat una situació especialment complexa i estressant per a infants i joves, involucrant en molts casos pèrdues i processos de dol. Hauríem d’abordar a l’aula tot el que ha passat? En cas que sí, com caldria fer-ho?

La pandèmia del Covid-19 ha canviat la vida a moltes persones i famílies. L’escola no en pot estar al marge. Ja hi ha estudis que assenyalen que després de la pandèmia del covid-19, vindrà una pandèmia emocional. Això no és un joc de paraules. En la literatura científica ja s’està parlant de “sindèmia”, que es una espècia de sinergia d’epidèmies que interactuen entre si, en la qual intervenen factors diversos: no sols biològics, sinó també socials, ambientals, comportamentals, d’actitud, d’aprenentatge, etc. Un dels fenòmens emocionals són els contagis i els climes emocionals, que poden incidir en els fenòmens sindèmics. Això, aplicat a l’educació, ens pot portar a preguntar-nos: Podem tenir una educació de qualitat amb el malestar de l’alumnat? O amb el malestar del professorat? O bé el de les famílies? Cadascú que doni la resposta que cregui oportuna a aquestes preguntes. Però permeteu-me que, en base a estudis de la psicologia positiva, la neurociència, l’epigenètica i la neuroplasticitat, m’atreveixi a afirmar: només hi pot haver una educació de qualitat quan va orientada al benestar general, i quan parteix del benestar de la comunitat educativa. Aquest és un element clau de l’educació emocional.

Si t’ha interessat aquesta entrevista, no et perdis Dylan William: “L’evaluació formativa facilita que els estudiants siguin amos del seu propi aprenentatge” i Heike Freire: “Necessitem restablir el contacte amb la naturalesa”.

Compartir: