L’aprenentatge d’idiomes és un dels temes més discutits des de fa anys en l’àmbit de l’educació. Quants idiomes ensenyar, a quina edat començar, immersió, recursos, professors formats, mètodes, etc. És una de les competències en les quals menys consens hi ha, així que hem volgut preguntar a tres experts quins creuen ells que són les claus per ensenyar idiomes. Aquí van els seus consells!

Ingrid Mosquera Gende

Professora adjunta en la Universitat Internacional de La Rioja, apassionada per la docència i l’educació. Doctora en Filologia Anglesa. DEA en Psicologia de l’educació. Bloguera de vocació.

En primer lloc, crec que el docent ha de transmetre confiança als seus alumnes: la llengua requereix un procés comunicatiu per al seu aprenentatge. D’aquesta manera, el diàleg i la interacció són fonamentals en una aula d’idiomes, per la qual cosa el professor ha de promoure els intercanvis orals, implementant un ambient distès, amable i agradable, en el qual el discent se senti còmode per expressar-se, sense pors ni vergonyes.

D’acord amb l’anterior, en segon lloc, el docent haurà d’avaluar en positiu, subratllant els encerts dels seus estudiants, atorgant-los major importància que a als seus errors, per augmentar la seva autoestima, convidant-los a continuar participant de forma activa, sense interrompre’ls contínuament en les seves intervencions, amb la finalitat de corregir-los.

En tercer lloc, el professor de llengües podrà recolzar-se en les noves tecnologies, amb especial rellevància d’internet i de les aplicacions mòbils. Això permetrà motivar els alumnes, podent triar, amb facilitat, temes que siguin del seu interès, la qual cosa els animarà a participar i a aprendre, fins i tot de forma autònoma, mitjançant l’ús de materials autèntics, jocs, cançons, programes de ràdio, televisió o cursos interactius, entre moltes altres possibilitats.

En aquest sentit, s’han de prendre en consideració els objectius dels alumnes, per adaptar l’ensenyament, els continguts, els recursos o la metodologia a les seves necessitats, de forma personalitzada i adequada a les seves circumstàncies concretes, promovent, alhora, el desenvolupament de les quatre destreses de la lengua.

En conclusió, un ensenyament de llengües de caràcter eminentment pràctic en la qual, si tot va bé, el docent romandrà en un segon pla.

Alba Conde

Professora d'idiomes a la Royal Russell School (Regne Unit)

Ensenyar idiomes pot ser una de les professions més gratificants que existeixen. Veure com els teus alumnes aprenen a comunicar-se en una llengua nova i es tornen cada vegada més competents en parlar-la o escriure-la és, sens dubte, un gran premi per al docent. Per a què això passi, necessitem un seguit de factors claus en l’ensenyament.

Per la part de l’alumne, aquest necessita emprar esforç, tenir motivació i mostrar l’actitud. En el cas del docent, ha de començar per dissenyar una classe ben estructurada, dinàmica i en la qual es posin en pràctica les quatre destreses lingüístiques (la compressió auditiva, oral, lectora i escrita).

Hi ha nombroses activitats que es poden dur a terme i cada classe variarà depenent de l’alumnat (edat, nivell educatiu de cada estudiant, motivació, etc.). Independentment de les circumstàncies, hi ha ingredients essencials que mai han de faltar en una classe per ensenyar idiomes.

• Una de les claus principals en l’ensenyament d’una llengua és l’ús exclusiu de l’idioma en qüestió durant tota la classe. Amb això, no em refereixo només al docent sinó també als alumnes, que hauran de ser proveïts d’expressions i frases que podran usar sense haver de recórrer al seu idioma natiu. Això no és fàcil d’aconseguir ja que és més pràctic i natural comunicar-se en la nostra pròpia llengua. No obstant això, per experiència personal, és qüestió de ser persistents i aviat es veuen els resultats.

• Un altre factor important a tenir en compte és la incorporació d’una activitat auditiva en cada classe mitjançant l’ús de vídeos o cançons. Aquest tipus d’activitat ajuda a mantenir el dinamisme a l’aula al mateix temps que els ensenya la part cultural dels països on es parla aquesta llengua.

• Finalment, és essencial que una de les seccions de la classe estigui dedicada a la comprensió oral mitjançant role plays (jocs de personificació), ja que contribueix al fet que els estudiants perdin la vergonya i es llancin a parlar posant tots els seus coneixements en context.

Coco Vilaseca

Diplomada en Traducció i Interpretació i en Ciències de l'Educació, llicenciada en Humanitats i Directora en el Centre Internacional de Formació Contínua de la UManresa.

L’aprenentatge d’una llengua estrangera és una de les habilitats més complexes d’adquirir en un context d’aprenentatge formal, és a dir, assistint a classes (en lloc de fer-ho mitjançant processos d’immersió in situ). Arribar a dominar un segon idioma per aquest mitjà és un repte generalitzat i compartit per gran part de la població del nostre país.

Entre els diferents factors que contribueixen positivament a aquest aprenentatge, jo destacaria especialment els que depenen de l’actitud personal:

• Implicació i responsabilitat enfront del propi aprenentatge: no deixis tot el treball al docent! Com a alumne, puc adoptar un paper actiu, buscant les estratègies que em funcionin millor a nivell personal, analitzant què aprenc amb facilitat i què em costa més, reflexionant sobre com aprenc i proposant al professor i als companys de classe maneres diferents de fer les coses en funció del meu estil personal d’aprenentatge.

• Autenticitat: Un idioma és una expressió de la realitat que percebem. Per això, per aprendre una llengua haig de partir de la realitat i intentar expressar-la. La meva recomanació és intentar utilitzar la llengua estrangera per descriure o expressar (encara que sigui només mentalment) tot allò que feixos, veus o penses. No només t’adonaràs del molt que ja saps dir sinó que també seràs més conscient dels teus punts febles i podràs intentar compensar-los de manera molt més proactiva.

• Escoltar, escoltar i escoltar. Tots som conscients de la importància que té escoltar quan aprenem un idioma, però amb freqüència escoltem “malament” ja que ens concentrem únicament en la comprensió de significat. Hem d’escoltar també per detectar la composició de les frases, la pronunciació, la intenció del parlant, el context… Sense tots aquests matisos, el grau de domini que puguem aconseguir serà deficient i la nostra capacitat es veurà inevitablement limitada.

Si vols aprendre un idioma, no pensis només en què vols aprendre sinó també en com pots fer-ho. Tots som capaços d’aprendre a parlar en un altre idioma; la clau està en el procés.

També et pot interessar la opinió dels experts sobre per què és important la personalització de l’aprenentatge o què milloraries de l’actual formació del professorat.

Compartir: